La passió per la bona cuina d’Eduard Lluís Palaus és contagiosa. La boca se’ns fa aigua just veient les seves propostes. És una de les noves incorporacions a la blogosfera de Gastronòmicament amb el seu blog De Plat en Plat i, també, el guanyador de l’edició del mes de setembre del concurs Mossegades, amb l’entrepà de tonyina, anxoves, pebrot i olives.

No és el primer premi que reps, de fet a la teva web ja tens un bon assortiment. Què suposen per a tu tots aquests guardons?
Suposen un reconeixement molt gratificant per seguir endavant amb aquesta tasca.

T’has posat alguna fita per assolir?
En premis, sincerament, no. En el tema culinari la meva fita és compartir amb tothom les meves experiències i que els meus amics i seguidors en puguin gaudir.

El millor moment per assaborir l’entrepà de tonyina, anxoves, pebrot i olives, guanyador del concurs Mossegades del mes de setembre és…
Crec que es pot gaudir a qualsevol hora del dia, per esmorzar, per dinar, per berenar, per sopar… és un entrepà molt fresquet i saludable. Fins i tot, tinc uns amics bacallaners que diuen que és el “seu” entrepà per excel·lència.

“NO POT FALTAR A LA MEVA TAULA L’OLI D’OLIVA VERGE EXTRA”

Què no pot faltar a la teva taula?
Una és l’oli d’oliva verge extra de bona qualitat. No puc concebir una bona taula ni una bona cuina sense ell. Pel seu aroma i sabor, per les seves propietats…I no pararé de recomanar-ho a tothom. Això em recorda una anècdota d’una persona que em va dir: Jo per cuinar, faig servir oli del dolent, el bo per les amanides… I si és dolent, per què l’utilitzes?

Explica’ns una mica la teva trajectòria professional culinària.
Ah, amics meus! Ara ja voleu saber molt de mi… Hahahaha! Procuraré contestar el més breument possible. Tot va començar de molt petit, la meva mare era una gran cuinera i en el seu restaurant, jo ja preparava amb 9 o 10 anyets, algunes amanides i em dedicava els caps de setmana a vendre gelats (Les propinetes formaven part important del meu interès…) I sempre em deia: Nen! No et fiquis mai a la cuina! Potser per aquest punt de rebeldia que portem molts nens al damunt, ( I el “cuquet” que es porta dins) vaig decidir un dia portar-li la contrària i a partir d’aquí, doncs una mica de tot, des de treballar en un Frankfurt a tenir un negoci propi o ser cap de cuina en un reconegut restaurant barceloní i un hotel d’Alella. Fins que vaig haver de deixar la professió per motius de salut. Deixeu-me donar un petit consell als professional del sector: No us deixeu endur pels nervis i l’estrès d’aquesta feina, treballeu tranquils, això millorarà el vostre rendiment i la vostra qualitat de vida. I això va també per totes les feines.

“LA CUINA ÉS UN MITJÀ DE COMUCICACIÓ MOLT IMPORTANT”

Tot i això, veiem que la teva passió per la gastronomia no ha aturat de crèixer.
Ni s’aturarà! Per a mi la cuina és tendresa, es passió, és amor, és poesia… La cuina és un mitjà de comunicació molt important, heu de pensar que la majoria de relacions entre diferents cultures, comença a la taula. La cuina és una de les coses més importants de la meva vida i de la cual seria molt difícil despendre’m.

Fa poc has arribat als 10.000 fans de Facebook. Com ho penses celebrar?
De moment a casa, vam pendre una ampolleta de cava i també vam organitzar un petit concurs d’ous ferrats entre els nostres seguidors. El que és veritablement important no som nosaltres, sinó tota la gent que està al nostre costat cada dia. Sense ells tot això no seria possible. Vull agrair des d’aquí, si m’ho permeteu, la seva companyia.

Per cert, com vius l’entrada a la blogosfera de Gastronòmicament? (punts negatius, punts positius).
Fantàsticament! Amb això ho dic gaire bé tot. Estic encantadíssim de formar part d’aquest projecte tant honest, que per altre banda, fa créixer el meu prestigi personal, professional i social. I molt agraït de que em donéssiu aquesta oportunitat, al costat de un grapat de bons profesionals i blogaires, com són la Isabel Maria Mestre (De Mel i Sucre) i la Guida Oliver (Cullerades Dolces). Un punt negatiu? Que això m’ha augmentat la feina! Hahaha!