Les ensalades protagonitzaren el concurs Mossegades del mes de juny. La recepta de Joan F. Jerez, caprese amb prosciutto en va ser la guanyadora amb 60 vots. Parlam amb el seu autor i també creador del blog Beatus Ille.
La teva recepta preferida per a aquest estiu és…
N’hi ha moltes però em quedo amb el Taboulé. És un plat força equilibrat, refrescant i molt fàcil de fer.
Has guanyat amb una recepta d’inspiració italiana, n’ha estat clau?
No, ho crec. En tot cas, ho haurà estat el ser una recepta senzilla.
M’agrada molt la cuina de l’est de la Mediterrània. És una cuina plena d’aromes, sabors…
Beatus Ille significa Feliç aquell. És l’inici d’un vell aforisme llatí i em sembla molt adequat a la meva idea del que és la cuina: és quelcom més que menjar i m’agrada quan la gent es queda amb bon humor després d’un àpat.
És per pur gust. La meva professió és la d’educador social. Mai no m’he dedicat professionalment a la cuina, encara que hi ha gent que em diu que hauria de ser cuiner i a la meva dona li encantaria que obrís un restaurant mediterrani al seu Brasil natal.
Mai m’he fet aquesta pregunta… Però possiblement, veure el meu avi Jaume (que em va criar juntament amb el meu oncle Diego, perquè els meus pares treballaven moltes hores), encara que fossin plats molt senzills, hagi estat la influència incosncient per a capbussar-me en els fogons.
“LA MEVA INTENCIÓ ÉS QUE LES RECEPTES SIGUIN MOLT CLARES I DIRECTES, SENSE GAIRES FLORITURES ESTILÍSTIQUES”
Li manca més tècnica d’alta cuina. No he fet esferificacions ni aires ni núvols ni boires…
Unes quantes hores, sobretot el cap de setmana. Però com que faig una cuina força senzilla, el que més hores m’ocupa són les visites als mercats (sobretot al de la Boqueria, per estar a prop de la feina) per veure què hi ha, a quin preu és…
Hi dedico menys hores del que voldria, ja que últimament estic molt ocupat amb feina, estudis i acabant l’edició on-line d’un llibre, recull de les meves receptes.
El que més em costa, encara que ja ho tinc força per la mà, és transmetre les meves receptes, ja que moltes les faig a ull, llengua i nas i no puc dir, en alguns casos, quina quantitat exacta d’un ingredient concret he posat.
Sabent els quatre idiomes és important, però sobretot, no complicar-se la vida a l’hora de donar explicacions. La meva intenció és que les receptes siguin molt clares i directes, sense gaires floritures estilístiques. Això em permet traduïr-les sense gaires problemes.
