Les peles de taronja suposen un problema per a la indústria alimentària, ja que són residus que ocupen un gran volum i no tenen gaire utilitat

Investigadors de la Universitat de Granada (UGR), del Centre d’Investigació i Desenvolupament Tecnològic en electroquímica (CIDETEQ), i el Centre d’Enginyeria i Desenvolupament Industrial (CIDESI), tots dos de Mèxic, han desenvolupat un mètode que permet netejar aigües que contenen metalls pesants i compostos orgànics que són considerats contaminants, a partir d’un nou material adsorbent fabricat amb peles de fruites com la taronja i l’aranja.

Aquests residus suposen un problema per a la indústria alimentària, ja que són restes que ocupen un gran volum i no tenen grans utilitats en l’actualitat. Es calcula que al món es produeixen 38.200.000 de tones a l’any d’aquestes closques, procedents de la indústria alimentària.

Es modifica l’estructura de les pells de la taronja
L’estudi ha servit per dissenyar un nou procés en el qual, gràcies a un tractament de descompressió instantània controlada, és possible modificar l’estructura d’aquests residus, atorgant-los propietats adsorbents com major porositat i major àrea superficial.

L’investigador Luis Alberto Romero Cano, del Grup de Recerca en Materials de Carbó de la Facultat de Ciències de la UGR, explica que, mitjançant un tractament químic posterior, “hem aconseguit afegir grups funcionals al material, i tornar-selectiu per remoure contaminants orgànics i metalls presents a l’aigua “.

Un estudi posterior dut a terme pels autors d’aquest treball ha demostrat que és possible empacar aquests nous materials en columnes de llit fix, de manera similar a un filtre pel qual es fa passar l’aigua contaminada en un procés amb un flux continu, com també es fan els tractaments d’aigües residuals. Mitjançant aquest estudi a escala laboratori, ha estat possible obtenir paràmetres de disseny per projectar l’ús d’aquests materials a major escala.

“Els resultats obtinguts mostren gran potencial d’ús d’aquests materials com adsorbents capaços de competir contra el carbó activat comercial per a l’adsorció i recuperació de metalls presents en les aigües residuals, de manera que es podrien realitzar processos sostenibles en on s’obtinguin productes amb alt valor comercial a partir de residus de la indústria alimentària”, assenyala Romero Cano.

Font: Universitat de Granada