Ingredients

Per a 6 persones:

De la massa mare:
– 10 g de llevat premsat
– 30 g d’aigua tèbia
– 35 g de farina de força

De la pasta:
– 190 g de farina de força (aprox.)
– 1 ou
– 30 g d’aigua tèbia
– 60 g de sucre
– 120 g de saïm pomat
– Oli per untar-vos les mans i la superfície de treball

Altres:
– 10-12 albercocs “caninos” rentats, xapats i ensucrats generosament la nit abans
– Sucre en pols per ensalgar-la en ser cuita

Preparació

Primer de tot, feis la massa mare: foneu el llevat premsat en l’aigua. Afegiu-hi la farina de força i mesclau bé tots els ingredients. Tapau el recipient amb un plàstic i deixau-la tovar (en 15 o 20 minuts veureu que s’ha estufat molt i això vol dir que ja és a punt).

Ara, afegiu-hi el sucre, l’ou i la resta d’aigua (tèbia). Mesclau-ho tot bé amb les mans. Incorporau-hi la farina poc a poc. Potser no faci falta tota. Si la pasta es molt enganxosa (sol passar, al principi) rentau-vos les mans per eliminar la que hi teniu enganxada i untau-vos-les amb oli. Treballau la pasta durant 10-15 minuts, atupant-la. Feis-ne una bolla, tapau-la amb un plàstic i deixau-la tovar fins que dupliqui el volum inicial. Això pot prendre una hora o més, depèn de la temperatura ambiental.

Ara, untau d’oli la superfície de treball i untau-vos també un poc les mans. Agafau la bolla de pasta, premeu-la amb els punys contra el marbre per treure’n l’aire i formau un cilindre. Aprimau-lo amb l’aprimador de manera que us quedi un rectangle d’aproximadament un metre de llargada i de devers un pam d’amplada. Ha de quedar una capa finíssima, un poc transparent i tot (no fa res si es romp una mica). Untau la capa de pasta amb el saïm pomat (si és l’hivern i és massa sòlid, treballau-lo fins aconseguir la textura de pomada). Enrotllau la pasta longitudinalment perquè us quedi un cilindre i deixau-lo reposar de bell nou durant ½ hora, tapat amb un plàstic o amb un pedaç ben net.

Passat aquest temps, estirau-ne els extrems a base de copets suaus damunt la superfície de treball (amb molta cura perquè no és rompi el cilindre) per fer-lo més llarg.

Untau una llauna amb un poc d’oli. Col·locau-hi el cilindre de pasta formant una espiral seguint el sentit de les agulles del rellotge i deixant espai suficient entre volta i volta de pasta perquè augmentarà molt en tovar i les voltes s’ajuntaran.

Deixau reposar l’ensaïmada dins el forn apagat i posau dins el forn un recipient amb aigua. Al cap de devers 10 hores (sempre depèn de la temperatura ambiental) les voltes s’hauran ajuntat o quasi ajuntat. És el moment de treure la llauna del forn i encendre’l a 240º i de
distribuir les meitats d’albercoc per damunt la pasta.

En arribar el forn a la temperatura indicada, pulveritzau aigua damunt l’ensaïmada i a les parets del forn. Enfornau-la a la part de més a baix. Al cap de 4/5 minuts (alerta que no se us cremi! no us mogueu de devora el forn!), canviau la llauna de posició: col·locau-la a la part del mig i abaixau tot d’una la temperatura a 160º. Acabau de coure l’ensaïmada a aquesta temperatura (10-15 minuts, aproximadament). Ha de quedar ben torradeta per damunt i ha de fer un poc de crosta a la part de baix.

En ser ben dauradeta, treis-la del forn i ensucrau-la generosament amb sucre en pols.