Ingredients

– Llet fresca de vaca o d’ovella (quant més fresca, millor).
– Suc de llimona (la proporció és, depenent de la mida de les llimones, d’una llimona per litre de llet).
– Sucre, mel o grana de capellà per acompanyar.

Preparació

Ficau la llet en una olla i posau-la a foc per escalfar-la fins que gairebé bulli (però sense arribar-hi).

Apagau el foc i abocau el suc de la llimona, que abans haurem colat amb un colador fi per treure possibles restes de polpa i pinyols.

Remenau-ho molt a poc a poc amb una cullera de fusta i veurem com la llet va quallant: d’una banda, es forma el recuit; de l’altra, va quedant el sèrum de la llet. Es deixa reposar fins que estigui fred del tot, ho colau amb un drap de fil o gasa, i ho penjau perquè vagi escolant el xerigot.

És important no premsar-lo amb el drap per accelerar el procés, perquè quedaria massa eixut.

Un cop hagi escorregut bé, el desam a la gelera tapat amb un film transparent. Això és important perquè ens aguanti bé, però no és aconsellable consumir-lo més enllà de tres o quatre dies.

Bon profit!

 

Per saber-ne més
Una de les postres més apreciades al Baix Empordà (els escrits d’en Josep Pla en són testimoni) és el recuit de drap. Aquesta varietat no és altra cosa que el recuit estàndard, però escorregut en un drap, de manera que no guarda tant de xerigot (sèrum de la llet) i té una consistència més sòlida que el recuit al que estem acostumats. Vaja, que el que en resulta és més un mató que un recuit per menjar amb cullera.
El recuit de drap tradicional es quallava amb herbacol (també dita presó o flor d’escarxofera borda i que al Baix Empordà es troba encara a molts de marges). Avui dia, però, és més habitual fer servir quall animal o vegetal, que podeu trobar a les farmàcies, dietètiques i botigues d’herbes remeieres. En aquest cas hem optat per una solució a l´abast de tothom i sense haver de voltar gaire: el suc d’una llimona.