/

Alimentació sostenible i saludable per alimentar la població mundial sense destruir el planeta

Segons un informe de la FAO, l'any 2050, la població mundial haurà crescut més d’un 30% i s’arribarà als 9.100 milions de persones

Segons un informe de la FAO, l’any 2050, la població mundial haurà crescut més d’un 30% i s’arribarà als 9.100 milions de persones. Conclusió: s’haurà de produir un 70% més d’aliments. A més, el creixement de la renda en molts països en desenvolupament incrementarà fortament la demanda de cereals i carn, fet que exigeix un canvi en el model d’alimentació.

En el context del canvi demogràfic i climàtic, els processos de producció d’aliments són molt lluny de ser sostenibles. El model de l’agricultura actual contribueix en gran mesura a la contaminació, a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a la degradació de la terra i a la pèrdua de biodiversitat, segons la FAO.

Com a resposta a aquesta necessitat global, sorgeix el concepte d’alimentació sostenible i saludable (ASS). „L’objectiu de les dietes sostenibles és abordar les preocupacions creixents ambientals i de salut relacionades amb la producció i el consum d’aliments“ afirma Anna Bach, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Aquestes dietes han de promoure la producció i el consum responsables. Anna Bach, que és investigadora del grup de recerca FoodLab, apunta els factors que hem de tenir en compte com a consumidors i consumidores per a acostar-nos a una alimentació sostenible i saludable:

  • Els aliments que ingerim: cal prioritzar els productes d’origen vegetal sobre els d’origen animal.
  • Les begudes que consumim: l’aigua sense embotellar és la millor opció per a hidratar-se.
  • La quantitat d’aliments ultraprocessats -és a dir, que no contenen ingredients frescos- que mengem, ja que hauria de ser molt reduïda: la dieta ideal està basada en aliments frescos, locals i de temporada.
  • La presència de plàstics en els envasos, que cal evitar sempre que sigui possible.
  • El malbaratament d’aliments: a les llars i restaurants s’hauria de revisar la quantitat d’aliments que deixem al plat, i la indústria hauria de minimitzar els aliments malbaratats al llarg de la cadena alimentària.

Més producció local per a una gastronomia sostenible

Les dietes sostenibles haurien de ser nutricionalment adients i segures i econòmicament justes i assequibles. A més, haurien de protegir i respectar la biodiversitat i els ecosistemes i ser culturalment coherents.

«En una alimentació sostenible, és fonamental que la producció dels aliments sigui culturalment coherent -que no vingui imposada des de fora- i que no tingui una repercussió mediambiental considerable», explica F. Xavier Medina, director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC.

Per a Medina, el repte principal per a aconseguir una ASS és el consum de productes de proximitat: «Sobretot, hem de tenir en compte que la major part del que mengem s’ha produït a moltíssims quilòmetres de distància. El transport fa créixer molt la petjada ambiental d’aquesta alimentació i això es pot resoldre promocionant la producció local».

En aquest sentit, una font de productes de proximitat són les cooperatives agroecològiques, que cada cop tenen més presència. A Barcelona, han crescut un 58% en la darrera dècada, segons recull la tesi doctoral de l’investigador de la UOC Ricard Espelt.

Un canvi de dieta a Espanya reduiria la petjada ambiental

«Una dieta mediterrània basada en aliments d’origen vegetal (com fruites, verdures, llegums, llavors, nous o gra) i amb menys aliments d’origen animal (especialment carn vermella i processada) té un impacte ambiental menor que altres patrons d’alimentació», afirma Anna Bach, que també és directora del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC.

Una recerca de la investigadora Anna Bach compara l’impacte ambiental d’aquest model de dieta amb la ingesta mitjana d’aliments actual a Espanya i als Estats Units. Les conclusions mostren que, a Espanya, l’adopció d’aquest model alimentari implicaria una reducció del 72% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, una disminució del 58% de la terra d’ús agrícola, una reducció del 52% del consum d’energia i un estalvi del 33% de l’aigua que es consumeix. En canvi, si la dieta actual a Espanya s’assemblés més a la nord-americana, aquests indicadors creixerien entre el 12% i el 72%.

Una altra recerca que compara la dieta mediterrània, la vegetariana i una dieta occidental basada en aliments processats i d’origen animal, mostra que la dieta mediterrània és la més saludable però també la menys econòmica.

Aquest és un dels factors que, segons Anna Bach, allunya a la població d’aquesta dieta, sumat a canvis sociològics com a incorporació de la dona al món de treball, l’increment dels àpats fora de casa, la manca de temps o la publicitat.

Tanmateix, els beneficis d’adoptar-la, per a la salut i el medi ambient, són inqüestionables: “La dieta mediterrània és una de les dietes més saludables del món, i està provat que està vinculada a una major esperança de vida i que presenta un risc més baix de tenir malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis, càncer o bé Alzheimer o depressió”, afirma la professora Bach.

Imatge: Rawpixel / Pixabay

Schreibe einen Kommentar

Your email address will not be published.

 

Latest from Actualitat