La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació acaba de presentar l’estudi Anàlisi de les cadenes alimentàries i diagnosi del sector de producció local, ecològica, agroindustrial i artesanal de les Illes Balears, elaborat per l’equip d’Agroassessor

L’obra analitza l’impacte de la covid-19 als hàbits de consum d’aliments de la població balear. Segons aquest informe, el consum de producte local arran de la pandèmia i durant els mesos de confinament domiciliari —de març a juliol de 2020—, va augmentar més d’un 20%.

Segons l’estudi, a Mallorca el consum del producte local va augmentar un 26%; a Menorca un 13% i a Eivissa un 26%. A més, un 11,3% de la població assegura haver incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 32,6% reconeix haver comprat més a botigues de proximitat.

Per aquest motiu, la consellera Mae de la Concha ha destacat que la covid-19 ha ajudat a prendre consciència de «la necessitat d’assolir un major abastiment alimentari local, una producció més justa i un consum responsable a l’abast de tota la ciutadania».

Malgrat que el consum alimentari a les Illes Balears en aquests cinc mesos de 2020 va caure una mitjana del 19,96%, amb 108.837 tones menys, la importància del petit comerç i la seva funció social han pres rellevància en l’entorn de la pandèmia sanitària, en detriment de les compres a grans superfícies, tal com revelen les xifres d’aquest estudi. En concret, a Mallorca, un 10% de la població assegura haver incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 35% haver incrementat les seves compres en botigues de proximitat; a Menorca, un 12% ha incrementat la compra a domicili i un 32% a botigues de proximitat, i a les Pitiüses, els percentatges són d’un 12% (increment de compra a domicili) i un 31% (botigues).

A favor de la sobirania alimentària
Sobre com considera la població que hauria de ser la política agroalimentària a les Balears, a Mallorca, un 73% es mostra a favor d’apostar per un model que camini cap a la sobirania alimentària; a Menorca, un 74%; i a les Pitiüses, un 72%. En tot cas, la població illenca considera que ni la pandèmia ni el mercat han d’influir per tal de fixar quina ha de ser la política a seguir. En aquest sentit, la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero, ha volgut destacar que «conèixer i tenir una diagnosi de la situació productiva i alimentària de les Balears és clau per anar cap a una millora constant i progressiva de la capacitat d’autoabastiment alimentari». A la vegada, ha afegit que «afavorir el producte local, l’economia circular i mitigar la petjada de carboni són clau per a poder implementar polítiques a curt, mitjà i llarg termini».

Altres dades
Segons les dades analitzades entre el període 2017/2019, el valor econòmic de les explotacions agroalimentàries a les Balears era de 232,5 milions d’euros i ocupaven unes 225.595 hectàrees. Quant a la producció, aquesta es basa en cultius d’hortalisses, patates, llegums i productes làctics. A Mallorca es produeixen sobretot cultius d’hortalisses i llegums (32,1%) i patates (31,7%). A Menorca, llet i els seus derivats làctics (77,3%) i a les Pitiüses, cultius d’hortalisses (46,55%).

Pel que fa al desajustament entre importacions i exportacions es xifra en 2.219.549 tones a l’any, un flux que està clarament condicionat a l’evolució de l’activitat turística. A més, aquesta importació de producte agroalimentari és especialment contaminant, fins a 3,4 vegades superior, de mitjana, a l’impacte que suposa el consum i distribució del producte local. Es produeixen més de 98.000 tones anuals de CO2 per aquestes importacions a les Illes, i més de 60.000 tones anuals de residus agroalimentaris.

On es distribueix el producte agroalimentari
En quant a la distribució, el pes dels supermercats i autoserveis a Mallorca és majoritari i representa el 50% del sistema de distribució de producte agroalimentari. La botiga tradicional és important i per sobre de la mitjana estatal, especialment en producte fresc, amb un 30% quota de mercat. Els restaurants suposen el 22% restant de la distribució. A Menorca i les Pitiüses les dades són similars. El pes dels restaurants a la distribució en aquestes illes és del 21%.

Podeu consultar l’estudi complet aquí.