Segons un informe de la FAO, l’any 2050, la poblaci\u00f3 mundial haur\u00e0 crescut m\u00e9s d\u2019un 30% i s\u2019arribar\u00e0 als 9.100 milions de persones. Conclusi\u00f3: s\u2019haur\u00e0 de produir un 70% m\u00e9s d\u2019aliments. A m\u00e9s, el creixement de la renda en molts pa\u00efsos en desenvolupament incrementar\u00e0 fortament la demanda de cereals i carn, fet que exigeix un canvi en el model d\u2019alimentaci\u00f3.<\/p>\n
En el context del canvi demogr\u00e0fic i clim\u00e0tic, els processos de producci\u00f3 d\u2019aliments s\u00f3n molt lluny de ser sostenibles. El model de l\u2019agricultura actual contribueix en gran mesura a la contaminaci\u00f3, a les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle, a la degradaci\u00f3 de la terra i a la p\u00e8rdua de biodiversitat, segons la FAO.<\/p>\n
Com a resposta a aquesta necessitat global, sorgeix el concepte d\u2019alimentaci\u00f3 sostenible i saludable (ASS). „L\u2019objectiu de les dietes sostenibles \u00e9s abordar les preocupacions creixents ambientals i de salut relacionades amb la producci\u00f3 i el consum d\u2019aliments“ afirma Anna Bach, professora dels Estudis de Ci\u00e8ncies de la Salut de la UOC.<\/p>\n
Aquestes dietes han de promoure la producci\u00f3 i el consum responsables. Anna Bach, que \u00e9s investigadora del grup de recerca\u00a0FoodLab<\/strong>, apunta els factors que hem de tenir en compte com a consumidors i consumidores per a acostar-nos a una alimentaci\u00f3 sostenible i saludable:<\/p>\n M\u00e9s producci\u00f3 local per a una gastronomia sostenible<\/strong><\/p>\n Les dietes sostenibles haurien de ser nutricionalment adients i segures i econ\u00f2micament justes i assequibles. A m\u00e9s, haurien de protegir i respectar la biodiversitat i els ecosistemes i ser culturalment coherents.<\/p>\n \u00abEn una alimentaci\u00f3 sostenible, \u00e9s fonamental que la producci\u00f3 dels aliments sigui culturalment coherent -que no vingui imposada des de fora- i que no tingui una repercussi\u00f3 mediambiental considerable\u00bb, explica F. Xavier Medina, director de la C\u00e0tedra UNESCO d\u2019Alimentaci\u00f3, Cultura i Desenvolupament de la UOC.<\/p>\n Per a Medina, el repte principal per a aconseguir una ASS \u00e9s el consum de productes de proximitat: \u00abSobretot, hem de tenir en compte que la major part del que mengem s\u2019ha produ\u00eft a molt\u00edssims quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia. El transport fa cr\u00e9ixer molt la petjada ambiental d\u2019aquesta alimentaci\u00f3 i aix\u00f2 es pot resoldre promocionant la producci\u00f3 local\u00bb.<\/p>\n En aquest sentit, una font de productes de proximitat s\u00f3n les cooperatives agroecol\u00f2giques, que cada cop tenen m\u00e9s pres\u00e8ncia. A Barcelona, han crescut un 58% en la darrera d\u00e8cada, segons recull la tesi doctoral de l\u2019investigador de la UOC Ricard Espelt.<\/p>\n Un canvi de dieta a Espanya reduiria la petjada ambiental<\/strong><\/p>\n \u00abUna dieta mediterr\u00e0nia basada en aliments d\u2019origen vegetal (com fruites, verdures, llegums, llavors, nous o gra) i amb menys aliments d\u2019origen animal (especialment carn vermella i processada) t\u00e9 un impacte ambiental menor que altres patrons d\u2019alimentaci\u00f3\u00bb, afirma Anna Bach, que tamb\u00e9 \u00e9s directora del m\u00e0ster universitari d\u2019Alimentaci\u00f3 en l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport de la UOC.<\/p>\n Una recerca de la investigadora Anna Bach compara l\u2019impacte ambiental d\u2019aquest model de dieta amb la ingesta mitjana d\u2019aliments actual a Espanya i als Estats Units. Les conclusions mostren que, a Espanya, l\u2019adopci\u00f3 d\u2019aquest model alimentari implicaria una reducci\u00f3 del 72% de l\u2019emissi\u00f3 de gasos d\u2019efecte hivernacle, una disminuci\u00f3 del 58% de la terra d\u2019\u00fas agr\u00edcola, una reducci\u00f3 del 52% del consum d\u2019energia i un estalvi del 33% de l\u2019aigua que es consumeix. En canvi, si la dieta actual a Espanya s\u2019assembl\u00e9s m\u00e9s a la nord-americana, aquests indicadors creixerien entre el 12% i el 72%.<\/p>\n Una altra recerca que compara la dieta mediterr\u00e0nia, la vegetariana i una dieta occidental basada en aliments processats i d\u2019origen animal, mostra que la dieta mediterr\u00e0nia \u00e9s la m\u00e9s saludable per\u00f2 tamb\u00e9 la menys econ\u00f2mica.<\/p>\n Aquest \u00e9s un dels factors que, segons Anna Bach, allunya a la poblaci\u00f3 d\u2019aquesta dieta, sumat a canvis sociol\u00f2gics com a incorporaci\u00f3 de la dona al m\u00f3n de treball, l\u2019increment dels \u00e0pats fora de casa, la manca de temps o la publicitat.<\/p>\n Tanmateix, els beneficis d\u2019adoptar-la, per a la salut i el medi ambient, s\u00f3n inq\u00fcestionables: \u201cLa dieta mediterr\u00e0nia \u00e9s una de les dietes m\u00e9s saludables del m\u00f3n, i est\u00e0 provat que est\u00e0 vinculada a una major esperan\u00e7a de vida i que presenta un risc m\u00e9s baix de tenir malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis, c\u00e0ncer o b\u00e9 Alzheimer o depressi\u00f3\u201d, afirma la professora Bach.<\/p>\n Segons un informe de la FAO, l’any 2050, la poblaci\u00f3 mundial haur\u00e0 crescut m\u00e9s d\u2019un 30%…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":63667,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_swt_meta_header_display":false,"_swt_meta_footer_display":false,"_swt_meta_site_title_display":false,"_swt_meta_sticky_header":false,"_swt_meta_transparent_header":false,"footnotes":""},"categories":[1050,1476],"tags":[],"coauthors":[],"class_list":["post-63666","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat-es-de","category-reportatges-i-novetats-de"],"acf":{"gallery":null,"home_date":{"home_begin_date":null,"home_end_date":null}},"yoast_head":"\n\n
Imatge: Rawpixel \/ Pixabay<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"