L’any 2026 marcarà un abans i un després a Europa pel que fa a envasos d’un sol ús. El motiu és que a partir del 12 d’agost de 2026, els clàssics sobrets monodosi que hi ha damunt de qualsevol barra —des de sucre o la sal fins al quètxup, la maionesa, el vinagre o la mantega— no es podran usar a bars, cafeteries, restaurants i hotels.
La normativa comunitària farà que el sector HORECA (hostaleria, restauració i càtering) hagi de substituir aquest tipus de formats d’un sol ús per alternatives més sostenibles, amb l’objectiu de retallar de manera dràstica la quantitat de residus de plàstic i paper que generen cada dia.
Les Illes Balears han estat pioneres a la Unió Europea en aquest aspecte, atès que l’any 2019 el Parlament va aprovar la Llei de Residus que prohibia l’ús de productes d’un sol ús, com ara canyetes, bosses o palanganes per empaquetar.
Ara, la mesura s’emmarca en el Reglament Europeu 2025/40, un nou marc legal que vol reduir la dependència dels envasos individuals i avançar cap a models de servei basats en productes a granel, sistemes recarregables o envasos reutilitzables.
Brussel·les considera que aquests petits sobres, aparentment innocus, suposen un volum considerable de deixalles acumulades i que existeixen alternatives tècniques suficients per prescindir-ne sense afectar el servei al client.
Per als establiments, el canvi implicarà repensar hàbits molt arrelats: hauran de revisar com ofereixen condiments i complements, invertir en nous dispensadors o recipients i adaptar protocols d’higiene i autoservei. Alhora, la Comissió Europea defensa que, a mitjà termini, la reducció d’envasos d’un sol ús pot comportar estalvi en compres, simplificació en la gestió de residus i una millor imatge ambiental davant d’una clientela cada vegada més sensible a la sostenibilitat.
Els envasos que es podran usar hauran d’estar fets de materials reciclables; de manera que es prohibeixen els plàstics d’un sol ús, els que continguin substàncies perfluorollogats i polifluorollogats (PFAS), i aquells amb Bisfenol A (BPA) o metalls pesants com plom, cadmi i mercuri. La normativa estableix que un material és reciclable quan permet obtenir matèries primeres secundàries de qualitat suficient per substituir les matèries primeres verges. A més, s’ha de poder recollir i classificar en fluxos de residus específics i reciclar-se a gran escala en infraestructures disponibles a la Unió Europea.
