/

“L’enologia transforma un aliment en un producte que es pot considerar un tresor”

Pepe Müller acaba de publicar la seva primera obra literària, en parlam en aquesta entrevista

De pare alemany i mare catalana, Pepe Müller va créixer a Barcelona i, després de ser educat al Col·legi Alemany, es va llicenciar en Enginyeria Química. Ha dirigit diverses empreses del sector, la qual cosa li ha permès viatjar a gairebé 80 països.

La seva òpera prima, El vi de l’alquimista, que té com a rerefons el misteriós Gurdjieff, uneix la seva passió literària amb la seva gran afició: l’enologia.

Redacció
La passió del personatge principal, Víctor Morell, per l’enologia, també és una passió personal de l’escriptor d’aquesta novel·la?
Som un gran afeccionat a l’enologia i al vi, però no arrib al nivell de Víctor Morell, per qui és una autèntica passió i, de fet, el seu modus vivendi.

El món de l’enologia és una alquímia?
Un dels objectius principals dels alquimistes era la pedra filosofal, que pogués convertir en or qualsevol objecte. L’enologia transforma un aliment, el raïm, en un producte que es pot considerar un tresor. A més, en molts casos hi ha variables que s’escapen del control humà i és allò que fa que aquesta ciència sigui tan apassionant.

Què podem esperar de Víctor Morell?
En Víctor és una persona que s’ha acomodat amb els anys. El seu treball li agrada, i l’enologia és la seva passió, però es pot considerar un diamant sense polir. En Víctor és molt culte, curiós i aventurer. Durant la novel·la s’obrirà a aquestes noves facetes de la seva essència, i abandonarà la rutina en què s’havia instal·lat des de feia anys.

Sou llicenciat en Enginyeria Química. Què ha aportat l’enginyeria química a aquesta novel·la?
Tot i que el meu títol universitari és enginyer químic IQS, en el fons som químic orgànic, i molts enòlegs vénen de la química. Els processos de transformació de raïm en vi són eminentment químics i els descric de manera superficial a la novel·la.

La història i l’arquitectura són presents al llarg del llibre… Scala Dei és un escenari important, per què?
La història, juntament amb els llibres i la música, és una de les meves grans passions. Sempre vaig voler ser arqueòleg, però vaig optar per una carrera tècnica per les sortides professionals. La novel·la està molt documentada en temes històrics i descripcions de ciutats i edificis. En el cas de Scala Dei, vaig visitar-ne la cartoixa fa molts anys, quan realment era una ruïna i no hi havia control d’entrada. L’impacte que em va produir aquella visita ha estat a la meva memòria i és un dels elements que ha impulsat aquesta novel·la i la seva trama.

Quina importància té el personatge de Sofia en aquesta història?
És un personatge molt important en diversos aspectes. Des del punt de vista de l’avenç en la recerca de l’ampolla, col·labora decisivament en diversos moments. És molt intel·ligent i coneix bé els diferents elements clau a la novel·la, com la Germandat Sarmoung o els secrets del laboratori Abbey. D’altra banda, té un rol molt destacat en l’evolució de Víctor com a personatge. El sommelier se sent atret per ella i seguir-la li és un estímul per vèncer els seus temors o ansietat i aportar un vessant fins i tot romàntic a la seva personalitat ia la novel·la en si.

Quin és el missatge principal que voleu transmetre al lector?
El meu primer objectiu en escriure aquesta novel·la ha estat sempre que el lector pugui gaudir d’unes quantes hores de lectura entretinguda i emocionant. Dit això, per a mi és important transmetre el missatge que cal treballar per alliberar-se de la personalitat que ens ha imposat el nostre entorn. L’evolució de Víctor, encara que en un curt període de temps, pretén exemplificar els ensenyaments del Quart Camí de Gurdjieff. Finalment, m’agradaria despertar l’interès per l’enologia i els vins als lectors. Consider que és una part molt important i bonica de la cultura mediterrània i de l’amor a la natura i la terra.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

 

Latest from Actualitat