Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

La coca de recapte o coca de verdures és una coca salada que duu hortalisses escalivades a damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba, o sigui, escalivada. A les zones d’interior és habitual ficar-hi bolets. Tanmateix s’hi pot afegir altres verdures o fins i tot embotit perquè, en general, les coques no tenen receptes fixes, ans el contrari.

Josep Pla opina que la coca d’escalivada, a sovint anomenada coca de recapte, és originària de la Noguera, mentre Josep Lladonosa afirma que “des de sempre” s’han cuinat a les comarques tarragonines i lleidatanes.

A l’actualitat és una coca ben típica de moltes comarques i se’n pot trobar a Barcelona, València, Palma o Alacant. És especialment habitual a la Ribagorça, Mallorca, la Noguera, el Segrià, la Marina, l’Alacantí, l’Alcoià, el Comtat i a les comarques del Camp de Tarragona.

Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila, la mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa. Aprofitaven els productes de l’horta i constituïen un àpat per si mateixes. S’acostumava a doblegar les vores per tal que els sucs de les verdures no vessessin fora, i així conservar-los dintre de la coca. Tradicionalment se’n menja en fred o calent.

Ingredients:

  • 500 grams de farina (preferiblement de força)
  • 30 grams de llevat premsat
  • 250 grams d’aigua tèbia
  • 100 grams d’oli d’oliva o mantega
  • Sal

Per a la guarnició:

  • Escalivada
  • Botifarra
  • 4 arengades o anxoves

Elaboració:

Diluïu el llevat en l’aigua. Posau la farina sobre el marbre en forma de volcà. Afegiu-hi els altres ingredients (menys l’oli). Treballeu aquesta pasta amb les mans fins que tingui consistència i es desenganxi fàcilment del marbre.

Tapau la pasta amb un drap o pedaç perquè fermenti i deixau-la reposar en un lloc temperat (de 20 a 40 graus). Passades tres hores (mínim), tornau a treballar la pasta, aquesta vegada amb l’oli, fins que l’absorbeixi i quedi suau.

Deixau-la reposar 30 minuts més, tapada.

Mentre tova, escalivau els pebrots, les albergínies i les cebes. Un cop cuits, pelau-los, netejau-los i tallau-los a tires.

Empolsau amb farina una safata de forn (o bé co·locau-hi paper de forn) i esteneu-hi la pasta amb les mans mullades d’oli. Damunt, col·loca-hi les cebes tallades en mitja lluna, el tomàquet, els pebrots i les albergínies. Finalment, les arengades netes o les botifarres.

Trempau el conjunt amb oli i salpebrau-lo.

Preescalfau el forn a 160 graus i donau-li devers 30 minuts de cocció. Bon profit!