Per: Ramon Font – Fòrum.ad – AMIC – AMIC
A la sopa, l’he anomenat ‘de senyoret ‘com li hagués pogut dir d’una altra manera, però, ho he trobat encertat vist que, antany, els nostres avantpassats, segurament no tenien l’opció d’enriquir tant aquest plat com ara ho podem fer nosaltres.
Pensem que en temps difícils, de vaques magres, la recepta es componia d’aigua, ceba i pa dur i, amb una mica de sort, li podien posar alguna herba que li donés un xic més de gust, com podia ser la farigola, ingredient que encara molts utilitzam.
Passam a la recepta, elaborada amb un grapat d’ingredients simples però, que tots ells de forma conjunta ens acabaran regalant un plat que us sorprendrà. Un plat que ja no deixarà de formar part del vostre receptari i que, sobretot a l’hivern, sovintejarà a ca vostra.
Ingredients:
- 1 ceba grossa per persona
- 1-2 grans d’all
- Oli d’oliva verge extra
- Brou de verdures
- Pa dur
- 1 ou per persona
- Sal
- Formatge ratllat
Preparació:
Agafam una cassola o una olla, segons la quantitat de sopa que vulgueu fer. Us animo a que la mengeu d’un dia per a l’altre (molt més gustosa), que en feu força i, així, en tindreu per a dos dies. No obstant, això, al vostre aire. Per al mateix dia també és molt bona.
Agafem i posem oli. Quan estigui calent hi incorporem la ceba (1 grossa per cap) i alguns grans d’all tallats a làmines (ingredient opcional però que jo recomano). A partir d’aquí, es tracta d’enrossir-ho tot bé. La ceba ha de quedar ben daurada, quasi torrada (no cremada). Penseu que com més rosseta, més gust li donarà a la sopa.
Mentre dauram la ceba i l’all no us oblideu d’escalfar, en paral·lel, brou de verdures. A casa, sempre que bullim verdures, després, l’aigua que escorrem, la guardam i la congelam per quan fem sopa o arrossos. Qui no tingui brou ho podrà fer amb aigua, però, llavors haurà d’anar jugant amb la sal perquè no quedi una sopa fada, insípida.
Seguim! Una vegada tinguem la ceba ben enrossida, hi tirarem el brou de verdura (o aigua). La quantitat anirà en funció de si sereu pocs o molts a taula. Tingueu en compte, també, que quan hi poseu el pa, la sopa s’espessirà. O sigui, millor tenir-ne força i, si us en sobra, ja teniu un consomé.
Amb la ceba, l’all i el brou ja junts els deixarem que vagin bullint entre mitja hora i una hora a un foc més aviat suau. I, passat aquest temps, incorporau el pa dur a l’olla. Aquí, anau tastant el gust que tingui la sopa per rectificar de sal. Amb el pa a dins del recipient, remullant-se amb el brou que haurà agafat el sabor de la ceba sofregida, el deixeu que quedi ben xop i que vagi dilatant. Amb uns 15 minuts serà suficient.
La sopa ja la tenim gairebé feta, però, no acabada. Ara toca la segona part de l’elaboració del plat. El contingut de l’olla (o la cassola), el posarem dins d’un recipient per anar al forn. Em refereixo a una safata força alta. Un cop ho haguem fet, escampem bé de formatge ratllat per sobre i, tot seguit, hi incorporarem un ou per persona (com si el volguéssim fer ferrat). Cap al forn!
Ho traurem del forn quan vegem que l’ou està fet, quan el blanc comenci a quallar. No obstant, no ho deixeu massa al forn, perquè, un cop fora, amb l’escalfor de la safata, els ous encara es couran i el vermell us quedarà quallat del tot i, la gràcia, es perdrà.
Per acabar, serviu-la en plats o en bols un xic amples. Primer, posau-hi la sopa i, a sobre, un ou. Així de simple i així de bo. Bon profit!
Quan era petita, a casa en menjàvem sovint de sopa de ceba.
Amb plats com aquest, no caldrien hospitals.
Moltes gràcies
Salut i pau per a tots!