{"id":68925,"date":"2018-01-31T21:30:06","date_gmt":"2018-01-31T20:30:06","guid":{"rendered":"https:\/\/gastronomicament.cat\/espanya-es-lestat-amb-major-descens-de-despesa-per-habitant-en-pa-pastisseria"},"modified":"2022-04-09T10:26:13","modified_gmt":"2022-04-09T08:26:13","slug":"espanya-es-lestat-amb-major-descens-de-despesa-per-habitant-en-pa-pastisseria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gastronomicament.cat\/en\/espanya-es-lestat-amb-major-descens-de-despesa-per-habitant-en-pa-pastisseria","title":{"rendered":"Espanya \u00e9s l’estat amb major descens de despesa per habitant en pa i pastisseria"},"content":{"rendered":"

Espanya (96 \u20ac) i la Xina (16 \u20ac) s\u00f3n els pa\u00efsos on menys es gasta per habitant en pa i\u00a0<\/em>brioixeria. La despesa en lactis a Balears ha descendit.\u00a0<\/em><\/p><\/blockquote>\n

EAE Business School (www.eae.es<\/a>) ha publicat l’informe ‘La despesa en aliments b\u00e0sics de 2017’ que analitza les variacions dels \u00faltims anys i les tend\u00e8ncies en la despesa i consum total d’aliments b\u00e0sics – classificats com llet i altres lactis , fruites i verdures, pa i boller\u00eda- per comunitat aut\u00f2noma i principals pa\u00efsos del m\u00f3n. L’estudi revela que creix amb for\u00e7a la despesa en fruita i verdura i lleugerament la despesa en lactis, per\u00f2 decreix quan parlem de llet l\u00edquida, igual que la despesa en pa i pastisseria.<\/p>\n

Espanya en el seu conjunt compta amb una variaci\u00f3 positiva del 2% en despesa de fruites i verdures.\u00a0Aquesta tend\u00e8ncia es deu als h\u00e0bits alimentaris m\u00e9s saludables i la gran distribuci\u00f3 de fruita d’importaci\u00f3 fora de la seva temporada, que eleva el cost mitj\u00e0 de compra.\u00a0El mateix succeeix amb l’oferta de productes d’agricultura ecol\u00f2gica.<\/p>\n

La despesa per comunitats aut\u00f2nomes
\n<\/strong><\/p>\n

Els espanyols que m\u00e9s gasten en fruites i verdures s\u00f3n els bascos, catalans, aragonesos i asturians amb 361 \u20ac, 355 \u20ac, 353 \u20ac i 346 \u20ac per habitant.\u00a0El costat oposat, amb les xifres m\u00e9s baixes, l’ocupen les CCAA d’Andalusia, la Rioja, Extremadura i Castella-la Manxa amb 262 \u20ac, 262 \u20ac, 259 \u20ac i 243 \u20ac per habitant respectivament.\u00a0Les comunitats en qu\u00e8 m\u00e9s ha augmentat la despesa en fruites i verdures s\u00f3n Ast\u00faries amb m\u00e9s del 11%, seguida de les Can\u00e0ries, Gal\u00edcia, Navarra i M\u00farcia amb 8%, 4%, 3% i 1%.\u00a0Les baixades m\u00e9s importants han estat la Rioja, Cant\u00e0bria i Castella i Lle\u00f3 amb descensos del 21%, 19% i 18%, respectivament.<\/p>\n

Les CCAA la despesa per habitant en productes lactis est\u00e0 per sobre de 200 \u20ac s\u00f3n Ast\u00faries i Can\u00e0ries amb 230 \u20ac i 210 \u20ac, respectivament.\u00a0Els majors creixements es produeixen a Castella-la Manxa (5%), Can\u00e0ries (4%), Ast\u00faries (4%), Gal\u00edcia (2%), Arag\u00f3 (1%) i Extremadura (1%).\u00a0La resta de comunitats ha descendit en la despesa de lactis per habitant sent els m\u00e9s acusats Cant\u00e0bria, M\u00farcia i Balears amb descensos del 10%, 12% i 15%, respectivament.<\/p>\n

Entre 2011 i 2016, Espanya compta amb una variaci\u00f3 negativa de l’1%, en despesa de llet.\u00a0Aquesta tend\u00e8ncia es deu a l’aparici\u00f3 de dietes veganes o vegetarianes que restringeixen el consum de lactis i comporten la irrupci\u00f3 de llets vegetals (soja, ametlla, coco, arr\u00f2s, …) o del tofu i productes similars.\u00a0No obstant aix\u00f2, els asturians i els castellanolleonesos s\u00f3n els que m\u00e9s gasten per habitant en llet l\u00edquida, en concret, 72 \u20ac.\u00a0Les comunitats que menys gasten en llet s\u00f3n els murcians, andalusos, catalans i els de les Balears amb 49 \u20ac, 48 \u20ac, 47 \u20ac i 44 \u20ac, respectivament.<\/p>\n

La despesa de pa i pastisseria per habitant tamb\u00e9 ha baixat en el conjunt d’Espanya amb una variaci\u00f3 negativa del 9%, en el per\u00edode 2011-2016, a excepci\u00f3 de Gal\u00edcia, Ast\u00faries, M\u00farcia, Castella-la Manxa i Castella-Lle\u00f3 amb increments\u00a0del 5%, 5%, 2%, 2% i 1%, respectivament, i tenint en compte que Balears est\u00e0 en 0%.\u00a0La resta de comunitats aut\u00f2nomes ha decrescut en l’interval de temps del 2011 al 2016, des del 3% de Navarra fins al 15% de la Rioja, el 16% d’Extremadura o el 17% del Pa\u00eds Basc.\u00a0En concret, Gal\u00edcia, Navarra, Ast\u00faries i Castella-Lle\u00f3 han gastat per sobre de 130 \u20ac, concretament 137 \u20ac, 134 \u20ac, 133 \u20ac i 131 \u20ac.\u00a0En la banda oposada es troben les CCAA que estan per sota de 100 \u20ac: Madrid amb 92 \u20ac, Balears amb 91 \u20ac i Can\u00e0ries amb 86 \u20ac.<\/p>\n

Comparativa mundial de despesa en productes b\u00e0sics<\/strong><\/p>\n

A nivell internacional, els pa\u00efsos en qu\u00e8 m\u00e9s es gasta per habitant en pa i pastisseria s\u00f3n B\u00e8lgica, Alemanya i Holanda amb 230 \u20ac, 179 \u20ac i 169 \u20ac respectivament.\u00a0Espanya amb 96 \u20ac i la Xina amb 16 \u20ac s\u00f3n els pa\u00efsos on menys es gasta per habitant en pa i pastisseria.\u00a0En el per\u00edode compr\u00e8s entre 2011 i 2016, Espanya \u00e9s el pa\u00eds amb major descens de despesa en pa i pastisseria per habitant dels pa\u00efsos analitzats amb un percentatge negatiu del 9%, seguit pel Regne Unit amb un percentatge negatiu del 7%.\u00a0Xina \u00e9s el pa\u00eds que m\u00e9s creix amb un 77% (encara que els seus n\u00fameros absoluts s\u00f3n baixos) seguida del Canad\u00e0 i B\u00e8lgica amb increments del 9% i del 7%.\u00a0Els dos pa\u00efsos t\u00e9 nombres absoluts molt superiors als de la Xina.<\/p>\n

A les principals economies, la despesa per habitant en fruites i verdures, l’any 2016, est\u00e0 liderat pel Regne Unit amb 483 \u20ac, seguit de B\u00e8lgica i Canad\u00e0 amb 445 \u20ac i 446 \u20ac de despesa per habitant respectivament.\u00a0Com a curiositat als xinesos, l\u00edders en despesa i consum a totals absoluts, s\u00f3n els que menys gasten per habitant amb 176 \u20ac.\u00a0Si s’analitza l’evoluci\u00f3 entre 2011 i 2016 es veuen increments significatius a la Xina i B\u00e8lgica amb un 53% i 26%, respectivament.\u00a0Espanya, de tots els pa\u00efsos analitzats, \u00e9s el que menys variaci\u00f3 ha patit en aquest per\u00edode amb un 2%, seguit de Jap\u00f3 amb un 4% i els EUA i It\u00e0lia amb un 6%.<\/p>\n

D’altra banda, els noruecs, danesos i australians s\u00f3n els que m\u00e9s gasten per habitant en productes lactis, segons l’estudi, amb 494 \u20ac, 367 \u20ac i 300 \u20ac respectivament.\u00a0A l’altre extrem, Col\u00f2mbia, la Xina i l’\u00cdndia amb 51 \u20ac, 35 \u20ac i 11 \u20ac de\u00a0despesa per habitant.\u00a0Espanya ocupa la zona mitjana baixa de la taula amb una xifra de despeses per habitant en lactis de 178 \u20ac.\u00a0L’evoluci\u00f3 de la despesa en lactis en el m\u00f3n des de l’any 2011 a 2016 mostra augments generalitzats a excepci\u00f3 dels pa\u00efsos del sud d’Europa: Espanya i Portugal que decreixen un 2% i 4%, respectivament, i It\u00e0lia que disminueix un 11%.\u00a0Respecte a la despesa en llet, Irlanda \u00e9s el pa\u00eds que m\u00e9s gasta per habitant amb 104 \u20ac i els espanyols amb 55 \u20ac.\u00a0El pa\u00eds amb la xifra m\u00e9s baixa la tenen els xinesos amb 11 \u20ac per habitant, seguits per Alemanya amb 24 \u20ac i Fran\u00e7a amb 28 \u20ac.\u00a0Igual que ocorre en la despesa en llet en milions d’euros al m\u00f3n, nom\u00e9s la Xina i Irlanda tenen increments positius del per\u00edode que van des de l’any 2012 a l’any 2016, amb un 32% i 2% respectivament.\u00a0La resta de pa\u00efsos est\u00e0 en disminucions que encap\u00e7ala It\u00e0lia amb un descens del 21%.<\/p>\n

Conclusions generals<\/strong><\/p>\n