APAEMA
\nEn Toni ha anat a cercar un sac de ciment, ara torna\u00bb, em diu un picapedrer que atarraca una paret. Son pare, de 91 anys, compareix per darrere amb una pala a una m\u00e0 i el gaiato a l\u2019altra. M\u2019envolta una guarda de cans amistosos i els diu que em deixin fer, despr\u00e9s els crida. Esper un poc m\u00e9s, observ les plantes de cascall florides, la prunera vella amb vencisos de corda de bala per arreglar pollastres i gallines velles, la vinya jove, el cel encapotat. Ning\u00fa no diria que Son Vell, una finca sense artificis ni dissimul de les tasques m\u00e9s prosaiques, rebi visites cont\u00ednues de clients i gent variada.<\/p>\n
A la fi, arriba en Toni, finalment; veu la gravadora, arrufa el nas i diu: \u201camb aix\u00f2 no pots dir no ho he dit\u201d.<\/p>\n
Plour\u00e0? Mala barraca. Aquesta finca \u00e9s un exemple d\u2019explotaci\u00f3 familiar, ho tocau tot… Tamb\u00e9 feis llegum variada. Tamb\u00e9 conram ciur\u00f3 mallorqu\u00ed, i aqu\u00ed aix\u00f2 del clima s\u00ed que \u00e9s un problema greu. Tota la vida havia vist sembrar ciur\u00f3, que \u00e9s planta d\u2019estiu, el primer divendres de mar\u00e7. Ara de cada any hem d\u2019avan\u00e7ar. Enguany hem sembrat per Santa Apol\u00b7l\u00f2nia i va partir b\u00e9, quinze dies despr\u00e9s vaig fer una segona sembrada que just n\u2019ha sortit la meitat. I tamb\u00e9 he fet una tercera sembrada quan tradicionalment tocaria, la qual s\u2019ha perdut tota. Abans, no era el cultiu dif\u00edcil i insegur que \u00e9s ara, li bastava amb cultivar uns quants pics per guardar sa\u00f3, dues brusquetes i despr\u00e9s tot anava perfecte.<\/p>\n Despr\u00e9s, tenim una hect\u00e0rea de llenties. \u00c9s com el ciur\u00f3, cultivar llevant l\u2019herba. Un temps quasi cada casa feia un solquet de llenties, aquesta gent ja no hi \u00e9s, i els grossos no es volen complicar la vida amb aquesta planta. Se sembra a final de gener i principi de febrer. La nostra ha partit molt b\u00e9, per\u00f2 ara s\u2019asseca. Aquesta ploguda que diuen, si fes una sa\u00f3 i despr\u00e9s es pos\u00e0s de sol i vent, que crec que d\u2019aix\u00f2 no hem de passar pena, al ciur\u00f3 i a la llentia li seria molt bo.<\/p>\n Venint cap aqu\u00ed he vist una guarda d\u2019ovelles al coster de davant ca vostra. Imag\u00edn que l\u2019horta tamb\u00e9 \u00e9s variada. De mel\u00f3, en feim de diverses castes. Per exemple de la varietat des clot des pou, que el v\u00e0rem recuperar nosaltres a trav\u00e9s d\u2019un homenet vell de Felanitx. \u00c9s un mel\u00f3 rod\u00f3 que el sol no crema perqu\u00e8 \u00e9s blanc, li tires sofre i tampoc\u00a0no el crema, la gent no el coneix, no \u00e9s gaire gros, fa devers dos quilos, \u00e9s molt r\u00fastic, molt dol\u00e7 a la seca i produeix bastant. I \u00e9s el que dura m\u00e9s, passat Pasqua normalment encara en tenim\u2026 Tamb\u00e9 feim el manto del senyor, un mel\u00f3 molt fi i molt bo, que no es conserva gens. I despr\u00e9s tenim el blanc ratxat, el fei, etc\u00e8tera, gaireb\u00e9 tots d\u2019aqu\u00ed.<\/p>\n Pel que fa a la tomatiguera, en feim de ramellet, de ramellet en punta, la petita de pera mallorquina, cor de bou\u2026 I enguany provarem la tom\u00e0tiga blava que se sembrava un temps, veurem si la recuperam; \u00e9s una tom\u00e0tiga vermella en realitat, planenca, molt bona de gust per fer tremp\u00f3. He tret la llavor d\u2019un matrimoni vell, i tenc la sort de tenir mon pare i ma mare que la coneixen.<\/p>\n I com es ven tot aix\u00f2? Pensava que el vi era el vostre fort. Les varietats que tenim s\u00f3n callet, mantonegro, batista, fogoneu mallorqu\u00ed i fogoneu franc\u00e8s, de negres, i de blanc premsal i gir\u00f3; i despr\u00e9s, aqu\u00ed davant hem fet una vinya com un temps, moltes varietats mesclades que es veremaran arreu, tot junt, damunt la segona setmana de setembre i en treurem un rosat. Com es feia temps enrere. Record molt b\u00e9 quan era al\u00b7lot, que obrien els cups a mitjan setembre i hi d\u00faiem tot el ra\u00efm i es feia un vi \u00fanic, no com ara que es fan vins de varietats espec\u00edfiques. Eren vins novells, que no se guardaven gaire. No era el millor vi que haur\u00e0s tastat, per\u00f2 el es bevia!<\/p>\n Us heu donat a con\u00e8ixer amb una t\u00e8cnica curiosa de guardar el vi.<\/strong> No sempre heu estat inscrits al CBPAE.<\/strong> No v\u00e0reu tenir cap ensurt amb les malalties?<\/strong> Aix\u00ed que va ser una bona passa.<\/strong> Veis futur a la pagesia?<\/strong> Quin paper t\u00e9 APAEMA a finques com la teva?<\/strong>
\n<\/strong>No.<\/p>\n
\n<\/strong>Quatre gotes, diuen. Ens plour\u00e0 tard. Si fes 20 litres, per als arbres bons serien, el problema \u00e9s que abaix \u00e9s ben eixut, la sa\u00f3 l\u2019ha de fer el novembre-desembre, i no va caure cap gota. Per al cereal, s\u00ed que aniria b\u00e9 que plogu\u00e9s, per\u00f2 \u00e9s tard.<\/p>\n
\n<\/strong>En conjunt s\u00f3n unes 100 hect\u00e0rees i hi feim de tot. Hi ha 30 hect\u00e0rees de blat xeixa i florenci, que se’ls enduen dos productors de farina per a consum hum\u00e0; ordi mallorqu\u00ed i civada mallorquina per a pastura i ressembrar, i tamb\u00e9 en venem un poc. De cada vegada feim m\u00e9s ordi perqu\u00e8 fa m\u00e9s menjar que la civada, els brullols (el gra caigut que se sembra sol) fan bon aliment amb poca feina. La civada crec que no aguanta tan b\u00e9 aquest canvi de clima com l\u2019ordi. Nosaltres sembram la pastura per a les ovelles en haver passat la Mare de D\u00e9u d\u2019agost, i la resta, dep\u00e8n, per\u00f2 per Nadal ha de ser nat. Ara la tend\u00e8ncia \u00e9s que dins setembre et fa una ploguda i pus fins a gaireb\u00e9 acabar l\u2019any, i anam aguantant aix\u00ed com podem.<\/p>\n
\n<\/strong>Tenim 10 quarterades de fava mallorquina, crec que som dels pocs que en feim, i aix\u00f2, tant s\u00ed com no,\u00a0s\u2019ha de sembrar per Tots Sants i la terra ha de tenir bona sa\u00f3, ha de fer llesca. Enguany, fins a la segona setmana de gener no en v\u00e0rem poder sembrar, i per jo ho hagu\u00e9s deixat fer, per\u00f2 tenim el comprom\u00eds amb la PAC i Europa\u2026 hem de fer el que ens diuen. Ara mateix, les faves tenen un forquet, han tret una flor, una bajoqueta a baix de tot, anant molt b\u00e9 molt b\u00e9 no perdrem llavor.<\/p>\n
\n<\/strong>S\u00ed, dins una explotaci\u00f3 agr\u00e0ria ecol\u00f2gica jo veig for\u00e7at tenir animals. Les ovelles netegen les tanques i regeneren la terra. A mi em fan una gran feina. Combinen amb tot el que feim aqu\u00ed, la vinya, l\u2019horta, els arbres. Em donen un poc de rendibilitat i a m\u00e9s m\u2019estalvien feines que hauria de fer amb el tractor. I voreres i racons que aprofiten. Aix\u00f2 s\u00ed, ho has de tenir dimensionat per no haver-los d\u2019anar darrere, les pas d\u2019un lloc a l\u2019altre i llestos. \u00c9s una ll\u00e0stima que de cada vegada les vagin llevant, abans totes les finques tenien una guarda d’ovelles, m\u00e9s grossa o m\u00e9s petita. Nosaltres en tenim 100 de ra\u00e7a mallorquina.<\/p>\n
\n<\/strong>S\u00ed, devers 1 hect\u00e0rea d\u2019horta, amb predomini de varietats locals, tot a l\u2019exterior. Jo em sent a gust amb les varietats d\u2019aqu\u00ed. Indubtablement, les varietats locals estan molt m\u00e9s preparades per resistir el canvi clim\u00e0tic. Te’n podria donar bons exemples, d\u2019aix\u00f2. Aqu\u00ed en multiplicam cada any per a l\u2019associaci\u00f3 de Varietats Locals: cols, ceba, julivert, pebres.<\/p>\n
\n<\/strong>Per la venda d\u2019horta, tenim un sistema que li deim turista recol\u00b7lector, \u00e9s a dir, una part de clients s\u00f3n turistes que venen, cullen ells mateixos tot el que hi ha, passen per la balan\u00e7a, paguen i se\u2019n van. No \u00e9s cap mal sistema perqu\u00e8 no duen feina, igual estan dues hores fent voltes, ells tots sols, i passen gust. De cada dia tenim m\u00e9s clients que venen a fer aix\u00f2, s\u2019ho diuen un amb els altres. \u00c9s clar que tenim uns comer\u00e7os, que no cal que siguin botigues de productes ecol\u00f2gics, que esperen la nostra verdura, i la venen sense problemes al nostre preu.<\/p>\n
\n<\/strong>No, \u00e9s una afecci\u00f3. Mon pare venia el ra\u00efm, per\u00f2 un dia, fart d\u2019aguantar segons quins preus, vaig encarregar un dip\u00f2sit i aix\u00ed v\u00e0rem comen\u00e7ar a fer-ne. Conram deu quarterades de vinya, unes 10 mil botelles de vi.<\/p>\n
\nCrec que vam ser els primers en fer-ho. Saps qu\u00e8 passa, que quan ets damunt el tractor, tens temps per pensar, i jo vaig pensar: perqu\u00e8 no provam de tornar a enterrar el vi aqu\u00ed on va n\u00e9ixer, per ventura s\u2019hi sent c\u00f2mode i tot!. La dona em va dir que endavant; a la mare li vaig dir que vendria en Jes\u00fas a fer una bretxa fonda, \u00abper un albell\u00f3?\u00bb em deman\u00e0 ella, \u00abno, per enterrar el vi\u00bb, li vaig dir. I ma mare agafa el tel\u00e8fon i crida ma germana, tota preocupada. I res, mon pare que deia, \u00abtenint tot el vi venut no s\u00e9 perqu\u00e8 l\u2019hem d\u2019enterrar\u00bb. I ha estat un \u00e8xit. Ja fa 5 anys que feim aix\u00f2: agafam 400 botelles que han estat pr\u00e8viament un any dins bota i les enterram a una fond\u00e0ria entre 1 i 2,2 metres, amb capes de palla entremig. La veritat \u00e9s que se conserva molt b\u00e9, sense canvis de temperatura. S\u2019ha convertit en un esdeveniment, en una festa. Els diaris criden, la gent s’ho comenta. I a m\u00e9s, venen els clients i el se\u2019n duen ells, graten fins que en troben una o dues botelles i el se\u2019n duen ben contents, com qui desenterra una pe\u00e7a antiga.<\/p>\n
\nEl pas a ecol\u00f2gic ha estat una de les millors passes que hem fet. Fa devers desset anys que apost\u00e0rem per estar certificats com a ecol\u00f2gics. Va ser n\u2019Aina Calafat qui m\u2019ho va proposar. Despr\u00e9s, dins ca nostra hi va haver discussi\u00f3: mon pare ni en volia sentir parlar, deixar de tirar femada i esquitxar…, per ells era la por, por a tornar al temps de la fam. Per\u00f2 vam comen\u00e7ar amb els fruits secs i l\u2019any que va venir davant ho vam passar tot. I mon pare, encaparronat a no entrar-hi, i ara ell n’\u00e9s el m\u00e9s encantat. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8, per exemple, en cereal, hem passat de collir 2.000, 2.200 quilos de blat a 1.500 quilos, cert, per\u00f2 veim que hi ha una recuperaci\u00f3 de fauna i flora que t\u00e9 un benefici general; a m\u00e9s la planta creix m\u00e9s de manera natural i, sobretot, no gastes en adobats de s\u00edntesi. Du m\u00e9s feina de preparaci\u00f3 amb els cultivadors per combatre l\u2019herba, anam molt alerta en fer bones rotacions i guarets, i sempre varietats mallorquines, que ara encara responen millor que les h\u00edbrides. I pel que fa a les ovelles, que hi hagi herba \u00e9s important, alerta. De cada vegada confii m\u00e9s en les pastures naturals.<\/p>\n
\nCap que ara et pugui dir. D’en\u00e7\u00e0 del moment que v\u00e0rem deixar d\u2019adobar d\u2019aquella manera van minvar els problemes, i per a la vinya, el m\u00edldiu amb coure ho tenim ben controlat, i la cendrada amb el sofre \u00e9s suficient. La botritis, amb les varietats locals i a la seca, que van amb el vigor just, no ens dona problemes. La pols que s\u2019aixeca quan passam cultivadors per aix\u00f2 mant\u00e9 els ra\u00efms assecats.<\/p>\n
\nNo tornar\u00edem a convencional per res del m\u00f3n, ni parlar-ne. Ni mon pare. Ell va viure l\u2019agricultura antiga, no hi havia res, llauraven i au! Despr\u00e9s a la vorera de mar van arribar els turistes i a foravila va arribar l’abonamient qu\u00edmic. Ell va partir a tirar 80 quilos de sulfat am\u00f2nic per quarterada, i va passar de 1.000 quilos de blat a 1.500 o 1.700 quilos. Ara pensa tu.! A continuaci\u00f3 vengueren els cereals h\u00edbrids, KGM, ordi de dues fileres…, i en lloc d\u2019un sac, ja en van comen\u00e7ar a tirar dos. Despr\u00e9s van comen\u00e7ar a haver de tirar un sac de tresquinzes de fons i despr\u00e9s un de superficial d\u2019urea, i fins i tot f\u00e8iem les clapes amb un senall\u00f3 penjat tirant nitrat. Van pujar al tope en tot, i al final pujava tant la factura del cereal com de l\u2019adob. I, aix\u00ed i tot, mon pare no volia desfer aquella marxa, per por d\u2019on veien\u00a0(de passar gana). A ell li va costar i s\u2019ent\u00e9n perfectament.<\/p>\n
\nHem de ser optimistes. Deixant de banda el canvi clim\u00e0tic, per a mi el problema \u00e9s que arrencar de zero perqu\u00e8 a foravila \u00e9s molt dif\u00edcil, per no dir impossible. T\u2019ha de venir un poc donat. Despr\u00e9s la feina ser\u00e0 m\u00e9s esclava que un picapedrer o un cambrer, cadasc\u00fa ho decidir\u00e0, per\u00f2 a la vegada \u00e9s agra\u00efda perqu\u00e8 et dona llibertat, i si ja tens la finca dels teus pares i un poc d\u2019ajuda seva, com ha estat el meu cas, et defenses. I ben igual d\u2019important: no basta produir, has de saber vendre, t\u2019has de moure molt, no pots deixar que et vengui el preu marcat, l\u2019has de poder posar tu.<\/p>\n
\nMolta d’import\u00e0ncia, en tots els aspectes. \u00c9s un engranatge que hem de mester, a nivell de promoci\u00f3, de mantenir-nos al dia, de poder-los fer una consulta. Mira la Diada Ecol\u00f2gica, com ens aplega a tots. \u00c9s un pilar fonamental, si no hi fos no s\u00e9 com ho far\u00edem.<\/p>\n