L\u2019any 2023, APAEMA apuntava que aproximadament 110.000 hect\u00e0rees cultivables a Mallorca s\u00f3n en mans de persones i fam\u00edlies que es dediquen a foravila a temps parcial. Aix\u00f2 representa el 64% del terreny agr\u00edcola total. Hi ha molta gent que mant\u00e9 el paisatge i la biodiversitat agr\u00edcola sense cobrir ni tan sols les despeses.<\/p>\n
Tamb\u00e9 n’hi ha que no tenen un m\u00ednim reconeixement. La\u00a0fam\u00edlia Cloquell-Espases<\/strong>\u00a0era una d\u2019aquestes fins que el seu projecte\u00a0Flor de Figa<\/strong>\u00a0va rebre el Premi Relleu Generacional Rural Up 2023. Flor de Figa t\u00e9 com a objectiu\u00a0fomentar nous figuerals com a plantaci\u00f3 de petites finques<\/strong>. Reclamen \u201cque l\u2019\u00fas agrari sigui el prioritari al s\u00f2l r\u00fastic\u201d.<\/p>\n Diu el pare de la fam\u00edlia que els pagesos l\u2019han vist sempre \u201ccom un pag\u00e8s de cap de setmana\u201d i que els seus companys de Palma \u201ccom un flipat\u201d del camp. El que queda, per moltes figues que tirin uns i altres, \u00e9s una fam\u00edlia que ha mantengut el seu lligam amb la terra, que viu com un deure gaireb\u00e9 moral sembrar de bell nou les faltes d\u2019arbres morts.<\/p>\n Veniu de fam\u00edlia pagesa? Com aix\u00ed no les v\u00e0reu vendre? Fa uns anys v\u00e0reu decidir reformular totalment el maneig de la finca. Com aix\u00ed? La vostra aposta ha estat la recuperaci\u00f3 del cultiu de figuera. En qu\u00e8 consisteix el vostre projecte?<\/strong> Pensau que la figa est\u00e0 ben valorada encara? Un d\u2019aquests condicionats del mercat \u00e9s apostar pels elaborats i no nom\u00e9s per la figa fresca?<\/strong> I en fresc veneu una part de la producci\u00f3? Tornant als elaborats, quines proves heu fet? Com assecau les figues? Com v\u00e0reu triar les varietats de figueres per sembrar? Per qu\u00e8 v\u00e0reu decidir certificar-vos en ecol\u00f2gic? Tot i que heu mantengut la finca molts d\u2019anys, quines dificultats heu trobat darrerament? On heu trobat m\u00e9s entrebancs? Per ventura a la part sanit\u00e0ria?<\/strong> Pensau que les finques petites haurien de rebre m\u00e9s ajuda per part de l\u2019Administraci\u00f3?<\/strong> I el m\u00e9s satisfactori d\u2019haver comen\u00e7at el projecte que ha estat? Teniu la primera plantaci\u00f3 i l\u2019obrador. Quin \u00e9s el pla de futur? Heu de cr\u00e9ixer?<\/strong> La figa \u00e9s una fruita una mica oblidada pels productors. Cada pocs anys un cultiu es posiciona com a salvador del sector. Quins comentaris vos fan altres companys pagesos quan els contau el vostre projecte?<\/strong> Per qu\u00e8 vos v\u00e0reu fer socis d\u2019APAEMA, que vos aporta i que trobau a faltar? Com a patricarca, com heu viscut que els que us venen darrere (els fills)\u00a0s\u2019haguin implicat en una cosa a la qual has dedicat tant de temps? La fam\u00edlia Cloquell-Espases ha creat una projecte ben interessant amb la figa com a protagonista<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":92385,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"gallery","meta":{"_acf_changed":false,"_swt_meta_header_display":false,"_swt_meta_footer_display":false,"_swt_meta_site_title_display":false,"_swt_meta_sticky_header":false,"_swt_meta_transparent_header":false,"footnotes":""},"categories":[1046,1475],"tags":[],"coauthors":[2053,2056],"class_list":["post-92389","post","type-post","status-publish","format-gallery","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat-es-en","category-reportatges-i-novetats-en","post_format-post-format-gallery"],"acf":{"gallery":null,"home_date":{"home_begin_date":null,"home_end_date":null}},"yoast_head":"\n
\n<\/strong>S\u00ed i no. Als anys vint, la nostra fam\u00edlia va fer doblers amb la vinya i el vi. Sobretot el meu conco. Ell tenia finques i en duia d\u2019altra gent. Va ser l\u2019amo de Son Mesquida. El conco\u00a0tenia 42 quarterades, que es varen anar dividint. Mon pare feia el mateix que jo. No era pag\u00e8s professional, per\u00f2 venia aqu\u00ed cada dia. Tenia una altra feina, era aparellador als serveis \u00a0ferroviaris. Quan ens va arribar a nosaltres, els fills, es va tornar a dividir entre germans i cosins. Les terres es va mantenir a la fam\u00edlia fins a comen\u00e7ament dels 2000, quan es va vendre quasi tot. Nom\u00e9s queda el que tenim nosaltres.<\/p>\n
\n<\/strong>Per la curolla de conservar la finca. Mon pare va lluitar per la finca una bestialitat. I jo trobava vendre-les per fer un xalet a sa R\u00e0pita no era una opci\u00f3 que m’atreia. Tot aix\u00f2 ha estat una decisi\u00f3 meva que els ha perjudicat a ells [diu en Pon\u00e7 mirant els seus fills]. Aqu\u00ed he fet moltes inversions. I tot ha sortit d\u2019un sou, ni de vendre altres propietats o de pegar pilotades per dur els doblers cap aqu\u00ed, ni del que donava la finca.<\/p>\n
\n<\/strong>El meu model de finca s\u2019havia basat en tenir porcs en extensiu. Tenia una trentena de truges, dos verros i en venia els porcells. Primer a trav\u00e9s d\u2019una cooperativa, i despr\u00e9s a un mercader. Aix\u00f2 suposava estar sempre darrere els preus que marcaven els altres. Per aix\u00f2 v\u00e0rem comen\u00e7ar a llevar porcs i posar arbres: ametllers. Quan tengu\u00e9rem sembrat el primer redol, el preu de l\u2019ametlla se\u2019n va anar per avall. Es va enfonsar. De nou, era dependre d\u2019uns lobbies, ja globals, que tiren el mercat en terra quan volen. La conclusi\u00f3 va ser que hav\u00edem de cercar un distintiu i enfocar-nos en el mercat local. Manejar el preu nosaltres.<\/p>\n
\nPer ara hem fet una plantaci\u00f3 experimental amb diverses varietats de figueres per veure quines s\u00f3n les que van m\u00e9s b\u00e9, quina resposta de venda hi ha i quina capacitat t\u00e9 el mercat d\u2019absorbir aquest producte. La base que hem decidit a camp \u00e9s que sigui a la seca i certificat en ecol\u00f2gic. A partir d\u2019aqu\u00ed con\u00e8ixer quins s\u00f3n aquells condicionants que hem d\u2019anar adaptant per poder fer que aquest projecte sigui rendible.<\/p>\n
\n<\/strong>Ha baixat el consum a mesura que han anat succeint les generacions. Per\u00f2 si grates un poc \u00e9s una cosa que \u00e9s all\u00e0, que ens la sentim nostra. No s\u00e9 si \u00e9s per nost\u00e0lgia, per\u00f2 hi ha gent que va menjar moltes figues i que comen\u00e7a a veure que les noves generacions no han tengut aquesta sort. O, fins i tot, que ells ja no en troben a la venda. Cal tenir en compte que la figa \u00e9s una fruita delicada, suau, gustosa i dol\u00e7a que molta gent en gaudeix. I m\u00e9s, els seus pinyolets s\u00f3n cruixents. Ho t\u00e9 tot per ser una fruita que recuperem i posem de moda.<\/p>\n
\nS\u00ed. Sabem que hi ha molta demanda de figa seca al mercat. Per aix\u00f2, de moment hem habilitat un petit obrador a la finca. Ara tenim el registre sanitari per assecar figues i fer elaborats amb ametlla tamb\u00e9, perqu\u00e8 encara no hi hem perdut l\u2019esperan\u00e7a. L\u2019assecador tamb\u00e9 el plantejam per assecar altres productes, coordinats amb altres productors, fora de la temporada de la figa, com ara albercocs, tom\u00e0tigues o taronges, per exemple. Tamb\u00e9 confiam que una part dels nostres elaborats els volem fer a S\u2019Obrador d\u2019APAEMA. L\u2019any passat v\u00e0rem fer la primera confitura i v\u00e0rem quedar molt contents ha funcionat molt a les fires que hem fet.<\/p>\n
\n<\/strong>S\u00ed. La figa \u00e9s molt delicada. Per aix\u00f2 hem apostat per fer capsetes de cart\u00f3 semitancades en lloc de vendre-les dins caixons. No ens agrada veure caixons de figues plens de mosques. Volem vendre fruita fresca. Per aix\u00f2 nom\u00e9s comercialitzam en format de mig o un quilo. Amb aquestes capsetes ens asseguram que nom\u00e9s la tocam nosaltres una vegada, quan l\u2019agafam. \u00c9s un canvi en la comercialitzaci\u00f3, per\u00f2 l\u2019any passat els comer\u00e7os varen quedar molt contents perqu\u00e8 la p\u00e8rdua que tenen \u00e9s m\u00ednima. No han de llen\u00e7ar pr\u00e0cticament res. Aix\u00ed tamb\u00e9 el preu, que podem marcar nosaltres, \u00e9s m\u00e9s just per tothom i asseguram una qualitat alta, que s\u00f3n dos dels nostres objectius principals. Per ara nom\u00e9s venem a comer\u00e7os certificats en ecol\u00f2gic i la primera temporada consideram que va ser un \u00e8xit.<\/p>\n
\n<\/strong>Les proves sanit\u00e0ries de figues seques ens han donat molt bon resultat i aviat estarem llestos per distribuir, enguany ser\u00e0 el primer any. Despr\u00e9s hem fet proves de pasta de figa seca, que aix\u00f2 est\u00e0 directament pensat per ser un ingredient i oferir-lo a ind\u00fastries. Els resultats tamb\u00e9 s\u00f3n interessants.<\/p>\n
\n<\/strong>Tenim dues m\u00e0quines deshidratadores. Sanit\u00e0riament, et demanen que l\u2019\u00edndex d\u2019aigua de la fruita ha d\u2019haver baixat al 0,7 en tres dies. Al sol, com es feia antigament, es torba unes setmanes. Per tant, no podem fer-ho com es feia tradicionalment damunt els canyissos. Tamb\u00e9 volem continuar fent m\u00e9s proves i mirar de fer un proc\u00e9s mixt, per tal d\u2019exposar la figa al sol, amem si hi ha difer\u00e8ncies organol\u00e8ptiques o no.<\/p>\n
\n<\/strong>Aqu\u00ed, de viver, no trob\u00e0rem res. No hi havia ning\u00fa que estigu\u00e9s fent reproducci\u00f3 amb estaques. Tot s\u2019estava morint. La\u00a0xylella\u00a0<\/em>estava pegant tamb\u00e9 a les figueres. V\u00e0rem trobar a Val\u00e8ncia un viver que s\u00ed que en tenia planter. Tenien varietats que donaven un bon rendiment. En aquell moment nom\u00e9s feien una varietat local d\u2019aqu\u00ed, ara ja en fan m\u00e9s. Vist en perspectiva ens hauria agradat tenir m\u00e9s arbres de varietat locals. Si miram quines s\u00f3n les varietats m\u00e9s se solen fer a la pen\u00ednsula (zona mediterr\u00e0nia de Catalunya i Val\u00e8ncia) dins projectes rendibles, tenim les mateixes.<\/p>\n
\n<\/strong>Per consci\u00e8ncia. Vol\u00edem fer-ho a la seca i, ja que ho f\u00e8iem aix\u00ed vol\u00edem tamb\u00e9 que fos el m\u00e9s respectu\u00f3s possible amb el medi ambient. Sobretot pel que fa als tractaments dels ametllers, perqu\u00e8 les figueres no necessiten gaire cosa. Nom\u00e9s \u00e9s fer un canvi de xip, no curar sin\u00f3 fer prevenci\u00f3. No va ser un tema de marca.<\/p>\n
\nNo. Amb el tema sanitari hem trobat molt bona predisposici\u00f3 per part de l\u2019Administraci\u00f3 corresponent. L’entrebanc l’hem trobat perqu\u00e8 hem hagut de fer unes inversions importants que no ten\u00edem previstes. Tamb\u00e9 on hem tengut m\u00e9s problemes ha estat amb la normativa agr\u00edcola. B\u00e9, sense por podem dir que el problema ha estat la Conselleria d\u2019Agricultura. Xerrant amb altres pagesos, veus que \u00e9s aqu\u00ed on tothom que vol fer agricultura acaba topant. Per fer inversions som professionals, per\u00f2 a l\u2019hora de ser reconeguts com a tals i poder optar a ajudes, tot s\u00f3n problemes. El model que s\u2019incentiva \u00e9s que els joves es facin professionals i tot d\u2019una \u201crebran molts de doblers. Aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 que passa si a la piscina no hi ha aigua?<\/p>\n
\nEntenem que part de la normativa est\u00e0 pensada a Europa, per\u00f2 Mallorca t\u00e9 una realitat molt diferent. Seria interessant que finques relativament petites, com la nostra, puguin accedir a certes ajudes. Perqu\u00e8 aqu\u00ed molta gent, la majoria de fet, t\u00e9 finques petites. Foravila a Mallorca \u00e9s aix\u00ed. No podem funcionar nom\u00e9s amb les quatre finques grans que hi ha. Aix\u00f2 \u00e9s tot bocins de bocins. Si s\u2019exclouen els petits dels ajuts, com pretenen que comencem a fer a rodar projectes agr\u00edcoles? El m\u00e9s probable \u00e9s que s\u2019acabin venent o deixant com ha passat els darrers anys. No \u00e9s que sigui m\u00e9s f\u00e0cil vendre, \u00e9s que t\u2019espitgen a fer-ho si no tens esquena per comen\u00e7ar un projecte. I socialment, la gent que ha venut quedava com la intel\u00b7ligent i els que hem quedat cultivant un parell de quarterades com els tontos del poble. Que a Mallorca haguem perdut tants de millers d\u2019hect\u00e0rees de cultius els darrers deu anys \u00e9s greu. Ara b\u00e9, que ning\u00fa hagui fet res, que ning\u00fa hagui caigut de la cadira, que ning\u00fa s\u2019hagui pegat una bufetada amb la porta\u2026 \u00e9s vergony\u00f3s. I ells mateixos t\u2019ho diuen: \u201cnosotros trabajamos para los grandes\u201d. La resta, la majoria dels petits, seguim i continuarem sense esperar res d\u2019ells.<\/p>\n
\n<\/strong>Sens dubte la resposta de la gent. Crec que si no hem perdut l\u2019esperan\u00e7a i pensam que el relleu generacional \u00e9s possible i que podrem arribar a viure d\u2019aquest projecte \u00e9s pel suport i \u00a0els \u00e0nims de molta gent.<\/p>\n
\nS\u00ed, la nostra finca t\u00e9 un l\u00edmit. Per aix\u00f2, volem cr\u00e9ixer i estam cercant engrescar gent que, com nosaltres, tengui finques petites i que no s\u00e0piga com treure una rendibilitat. Volem que la gent torni a plantar figueres. La idea \u00e9s parlar i trobar una manera de col\u00b7laborar que ens encaixi. O b\u00e9 assegurant la compra de les produccions o b\u00e9 fent directament nosaltres el maneig de les plantacions. El projecte est\u00e0 pensat per acabar essent una cooperativa de petits propietaris. Nosaltres hem fet la prova pilot, digu\u00e9ssim, i amb tota la informaci\u00f3 i sabent que el cultiu \u00e9s rendible i amb una marca dins el mercat, ara ens veim amb cor d\u2019orientar la gent que no sap qu\u00e8 fer amb la seva finca. Si qualque soci d\u2019APAEMA ens ha de dir res, ja sap on som.<\/p>\n
\nEls mallorquins estam sempre un poc darrere la roca. A nosaltres mateixos ens passa. Generalment, volem esperar a veure com van les coses. En part nosaltres feim aquesta prova, per aix\u00f2. Hem notat que hi ha inter\u00e8s, per\u00f2 que la gent espera. B\u00e9, s\u00ed d\u2019aqu\u00ed a dos anys seguim en marxa voldr\u00e0 dir que aix\u00f2 val la pena. Que \u00e9s rendible mantenir una finca petita amb aquest cultiu. Si posar vinya fa bo, respecte a tenir una finca en producci\u00f3, posar figueres tamb\u00e9 ho ha d\u2019arribar a significar.<\/p>\n
\n<\/strong>Abans de donar-nos d\u2019alta al CBPAE ja ens v\u00e0rem fer socis d\u2019APAEMA. L\u2019inter\u00e8s en l\u2019agricultura ecol\u00f2gica ens hi va dur directes. Crec que aix\u00f2 ja diu bastant. Despr\u00e9s, els t\u00e8cnics sempre ens han donat suport en moltes q\u00fcestions, \u00e9s un equip molt atent i sempre est\u00e0 disposat a ajudar. S\u2019Obrador \u00e9s important tamb\u00e9 per a nosaltres. N’estam molt satisfests. Per ventura, ens agradaria que encara es fes m\u00e9s feina en crear xarxa entre productors i no sols amb els professionals o amb els que fan un mateix cultiu. Un altre vegada tornam all\u00e0 mateix: hi ha molts petits propietaris que junts i amb la visi\u00f3 de l\u2019agricultura d\u2019APAEMA podrien fer un bon canvi dins el sector. El creixement dels darrers anys de l\u2019entitat tamb\u00e9 ens t\u00e9 alerta i volem continuar participant activament de les assemblees perqu\u00e8 veim que estam en un moment delicat.<\/p>\n
\n<\/strong>No puc dir que jo no esper\u00e0s que la feina feta tengu\u00e9s continu\u00eftat. Ho he cercat, clar. Moltes vegades els dic que jo ja m\u2019hauria de llevar d\u2019enmig. Per\u00f2 com deia, si no hi ha aigua a la piscina, encara no els deixar\u00e9 que s\u2019hi tirin.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"