Pau G\u00f3mez Calvo (Terrassa) t\u00e9 formaci\u00f3 en Art Dram\u00e0tic i ha desenvolupat la seva traject\u00f2ria com a creador esc\u00e8nic i gestor cultural. En els darrers anys ha explorat la relaci\u00f3 entre gastronomia, cultura i vida quotidiana a trav\u00e9s de diferents projectes, des de contingut digital fins a espectacles i tallers. Amb aquest llibre debuta en el terreny literari, traslladant la seva mirada creativa al m\u00f3n dom\u00e8stic i emocional de la cuina.<\/p>\n\n\n\n
El llibre comen\u00e7a parlant de cuina, per\u00f2 acaba abordant experi\u00e8ncies personals i familiars. En quin moment vas entendre que estaves escrivint alguna cosa m\u00e9s que un receptari? Pau G\u00f3mez Calvo convida a repensar la relaci\u00f3 amb el menjar des d\u2019una mirada \u00edntima i…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":104459,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_swt_meta_header_display":false,"_swt_meta_footer_display":false,"_swt_meta_site_title_display":false,"_swt_meta_sticky_header":false,"_swt_meta_transparent_header":false,"footnotes":""},"categories":[1003,940,1477],"tags":[],"coauthors":[2053],"class_list":["post-104457","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat-es","category-inici","category-reportatges-i-novetats-es"],"acf":{"gallery":"","home_date":{"home_begin_date":null,"home_end_date":"20260430"}},"yoast_head":"\n
<\/strong>Tenia molt clar des del principi del proc\u00e9s que al llibre hi havia d\u2019haver receptes, per\u00f2 no volia que fos un receptari. Perqu\u00e8 no soc cuiner professional, jo soc un creador art\u00edstic i gestor cultural que cuina a casa seva i que ha fet un treball d\u2019investigaci\u00f3 sobre la cuina de la gent. Per tant, em vaig proposar que el pilar central de cada cap\u00edtol seria una recepta relacionada amb una persona o una situaci\u00f3. Quan em vaig veure immers en els meus records i en les viv\u00e8ncies de les persones que apareixen al llibre, vaig saber que el que estava fent era interessant i que, almenys art\u00edsticament, funcionava.
La mem\u00f2ria t\u00e9 un paper molt important en el llibre. Per qu\u00e8 creus que els records i la cuina estan tan connectats?
<\/strong>A nivell cient\u00edfic \u00e9s molt clar, la neuroci\u00e8ncia ja ha demostrat que hi ha una connexi\u00f3 entre el gust i l\u2019olfacte i la mem\u00f2ria. Proust, amb la magdalena, tamb\u00e9 ens va crear una escena que ha quedat com a s\u00edmbol universal. La cuina \u00e9s un portal que et fa viatjar en el temps i l\u2019espai, a l\u2019abast de tothom. Quina fantasia!
Sovint dones a entendre que la cuina forma part de qui som. Com definiries aquesta relaci\u00f3 entre identitat i menjar?
<\/strong>Els fonaments de la identitat es formen durant la inf\u00e0ncia, amb qui ens alimenta amb una determinada cuina, sigui la que sigui. La manera com ens alimentem ens marca un estil de vida, una manera de fer, de relacionar-nos amb l\u2019entorn, de fer pol\u00edtica i activisme; i reproduir la cuina amb qu\u00e8 t\u2019han criat ens vincula directament amb aquests fonaments.<\/p>\n\n\n\n
Amb aix\u00f2 no vull dir que h\u00e0gim de negar-nos a tastar i consumir altres cuines, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s important preservar la nostra, la de cadasc\u00fa, m\u00e9s enll\u00e0 dels receptaris i els v\u00eddeos a xarxes socials. Jo, a part de llegir receptaris i fer v\u00eddeos a xarxes, cuino la cuina que he mamat a casa, pel dia a dia, i em fa feli\u00e7.
Moltes hist\u00f2ries giren al voltant de la fam\u00edlia. Quin paper ha tingut la teva fam\u00edlia en la construcci\u00f3 d\u2019aquest llibre?
<\/strong>Tot. La meva fam\u00edlia ha estat qui ha constru\u00eft el relat d\u2019aquest llibre, ha estat qui ha perm\u00e8s que jo tingu\u00e9s aquestes experi\u00e8ncies i ha estat qui m\u2019ha posat a taula la cuina catalana. Jo tan sols ho he recordat i li he donat la import\u00e0ncia que mereix escrivint-ho en forma de llibre, esperant que serveixi de mirall perqu\u00e8 el lector faci un viatge com el que he fet jo a trav\u00e9s de la mem\u00f2ria i amb la cuina de la m\u00e0. I esperant tamb\u00e9 ajudar a girar una mica el tim\u00f3 que ens arrossega cap a un futur sense cuines identit\u00e0ries.
El paisatge, especialment la muntanya, \u00e9s molt present. Creus que l\u2019entorn influeix en la manera com recordam i cuinam?
<\/strong>El relleu geogr\u00e0fic marca la cuina de cada zona: el producte que hi ha a l\u2019abast, les condicions clim\u00e0tiques, les necessitats aliment\u00e0ries… I a Catalunya tenim m\u00e9s de 130 unitats de paisatge que ens donen una riquesa espectacular.
Fer una escapada al Delta de l\u2019Ebre, asseure\u2019t a la Platja del Trabucador i gaudir d\u2019una posta de sol envoltada de flamencs; despr\u00e9s anar a La R\u00e0pita i degustar uns musclos frescos al vapor, \u00e9s generar un record que quedar\u00e0 per sempre a la mem\u00f2ria. Quan, un dia despr\u00e9s de treballar vuit hores esgotadores, arribis a casa i et cuinis uns musclos del Delta al vapor, tornar\u00e0s a seure en aquella platja i veur\u00e0s els flamencs volant per sobre la posta de sol, i segurament t\u2019ajudar\u00e0 a fer una mica de vacances i agafar forces per, l\u2019endem\u00e0, tornar a la feina.<\/p>\n\n\n\n
Realment ens hem de plantejar aix\u00f2 de la feina, per\u00f2 \u00e9s un altre tema a abordar, almenys amb la cuina tenim una eina per fer-ho tot m\u00e9s agradable.
Al llibre apareixen plats molt senzills per\u00f2 carregats de significat. Qu\u00e8 tenen aquests plats quotidians que els fa tan especials?
<\/strong>Que no els pots consumir en un restaurant. Que si els vols fer com te\u2019ls feien a casa, nom\u00e9s els pots cuinar a casa. Si l\u2019\u00e0via passava la patata i mongeta tendra bullida per la paella amb una mica d\u2019all picat, nom\u00e9s ho saps tu. Si la mare, despr\u00e9s de fer el tall arrebossat, escurava l\u2019ou deixatat i feia una truita oliosa deliciosa, en un restaurant no t\u2019ho faran. La sopa de fideus i arr\u00f2s amb gambetes congelades, \u00e9s un petit plaer dels diumenges al vespre escarxofat al sof\u00e0.
A trav\u00e9s de les hist\u00f2ries hi ha emocions molt diverses: nost\u00e0lgia, humor, fins i tot tensi\u00f3. Era important per a tu transmetre aquesta barreja?
<\/strong>S\u00ed, a cada cap\u00edtol hi ha diverses emocions reals que vaig sentir en escriure\u2019ls, i tamb\u00e9 en viure-les. A trav\u00e9s del teatre he viscut les hist\u00f2ries i els relats des de les emocions f\u00edsiques i aix\u00ed he apr\u00e8s a transmetre-ho. No havia escrit mai un llibre, per\u00f2 s\u00ed que he flirtejat amb l\u2019escriptura teatral i segurament hi ha part d\u2019aix\u00f2 reflectida.
La mort \u00e9s present tamb\u00e9 en el relat, de manera amable i natural, per\u00f2 amb car\u00e0cter i consist\u00e8ncia, ja que \u00e9s l\u2019amena\u00e7a m\u00e9s perillosa del relleu generacional de la cuina.
Qu\u00e8 t\u2019agradaria que el lector redescobr\u00eds despr\u00e9s de llegir el llibre?
<\/strong>M\u2019agradaria que es descobr\u00eds a ell mateix des del que ha viscut amb la cuina, \u00e9s molt interessant. Tots ens hem relacionat amb la cuina d\u2019una manera o una altra, i recordar-ho \u00e9s important i necessari. Aquest no \u00e9s un llibre que nom\u00e9s mira enrere, \u00e9s un llibre que ens regala una estrat\u00e8gia per viure mirant endavant amb la seguretat de recordar d\u2019on venim.
Si haguessis de descriure el llibre amb una sola imatge o moment a taula, quin seria?
<\/strong>Un net o neta cuinant amb la seva \u00e0via i anotant-ho tot, sabent que en aquell moment est\u00e0 preservant m\u00e9s que una recepta, que est\u00e0 preservant l\u2019oportunitat extraordin\u00e0ria de reproduir aquell plat sempre que vulgui, retrobant-se aix\u00ed amb l\u2019\u00e0via i compartir-ho amb la gent que estima.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"