L’Associaci\u00f3 de Periodistes i Escriptors Gastron\u00f2mics de les Illes Balears ha atorgat els Premis Gastron\u00f2mics<\/p>\n
L’Associaci\u00f3 de Periodistes i Escriptors Gastron\u00f2mics de les Illes Balears ha atorgat els Premis Gastron\u00f2mics 2016. L’acte de lliurament ha tingut lloc divendres, 10 de mar\u00e7 de 2017 a l\u2019Escola d\u2019Hoteleria de l’Institut Mari\u00e0ngels Cardona.<\/p>\n
L\u2019objectiu d\u2019aquests guardons \u00e9s fer p\u00fablic el reconeixement de la premsa especialitzada cap a aquelles persones i col\u00b7lectius que enalteixen la qualitat de la gastronomia illenca. Gastronomia entesa en un sentit ampli, ja que no hem d\u2019oblidar que abasteix des del sector primari cap a la vanguardia culin\u00e0ria, passant per la cuina tradicional i tots aquells oficis que la complementen.
\nEls guardons es divideixen en 8 categories:<\/p>\n
Xef de l’any de Menorca 2016: Daniel Gonz\u00e1lez Mora<\/strong> Restaurant revelaci\u00f3 de Menorca 2016: Terra Bistro<\/strong> Millor sumiller \/ cap de sala de Menorca 2016: Raquel Yag\u00fce <\/strong> Millor reboster \/ pastisser de l’any 2016: Jos\u00e9 \u00c1ngel Jim\u00e9nez Pons (ex aequo)<\/strong> Amb 53 anys d\u2019ofici, aquest mestre pastisser d\u2019Alaior, \u00e9s president d\u2019APAME (Associaci\u00f3 de Pastissers de Menorca) i vocal de la confederaci\u00f3 espanyola de pastissers, i per la seva tasca en la conservaci\u00f3 de la pastisseria tradicional de l\u2019illa, especialment a la part de Llevant, l\u2019Associaci\u00f3 de Periodistes i Escriptors Gastron\u00f2mics de Balears, ha volgut donar reconeixement a la seva feina i a la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n Millor reboster \/ pastisser de Menorca de l’any 2016: El Diamante (ex aequo) El Diamante ha sabut evolucionar i, a la vegada, conservar la pastisseria cl\u00e0ssica de Menorca; i per altra banda actualitzar-se al temps actual, aquest \u00e9s potser el secret del seu \u00e8xit.<\/p>\n Millor bar \/ gastrobar de Menorca 2016: Can Rafa <\/strong> Amabilitat, entusiasme, servei exquisit i una mat\u00e8ria de primera, a m\u00e9s de saber integrar a la seva carta les tapes t\u00edpiques de l\u2019illa, amb les de la seva terra, els berenars de Ciutadella amb els de la seva Granada local, i all\u00e0 berenen c\u00f3cs de pilotes amb serranitos, xocolati amb ensa\u00efmada i les porres de la seva terra. Aquest granaino es considera ja un ciutadellenc d\u2019adopci\u00f3. Aqu\u00ed ha sembrat les seves arrels, la seva vida i el seu negoci, un bar de pla\u00e7a on hi podem anar a berenar, a dinar o a sopar, perqu\u00e8 un dels encants de Can Rafa \u00e9s la seva terrassa a les nits d\u2019estiu, amb una plantilla de vertaders professionals, atents i sobretot involucrats en la seva feina, tal i com s\u2019involucra ell mateix, que tan fa feina darrera la barra, com servint les taules o cuinant les porres.<\/p>\n En reconeixement a aquesta tasta de servei, d\u2019integraci\u00f3, de serietat, d\u2019estimar Ciutadella, i una feina de dia a dia, de passar les crisis, i de convertir la pla\u00e7a des Peix, que estava pr\u00e0cticament morta, menjada per les grans superficies, en una pla\u00e7a plena de vida, on la gent torna a comprar, a fer vida, i Can Rafa \u00e9s un dels pioners i lluitadors, perqu\u00e8 a\u00e7\u00f2 hagi estat una realitat. \u00c9s per a\u00e7\u00f2 que avui l’Associaci\u00f3 de Periodistes i Escriptors Gastron\u00f2mics reconeix la feina d\u2019aquest ciutadellenc de Granada.<\/p>\n Premi Ramon Cavaller Triay (cuina local): Ca n’Aguedet<\/strong> Ells s\u00f3n qui, ara just fa un any, van decidir tornar a donar vida als fogons de Ca n\u2019Aguedet i apostar clarament per la cuina de Menorca. Dani havia passat pels fogons del Mol\u00ed des Rac\u00f3, i Pere es va iniciar al m\u00f3n de la restauraci\u00f3 de mans de son pare, Jos\u00e9 Lopez al bar del Centre Cultural d\u2019es Castell, que regentava la fam\u00edlia. D\u2019all\u00e0 va passar a Fornells, i se\u2019l recorda encara a l\u2019hostal S\u2019Algueret.<\/p>\n Gr\u00e0cies a la seva valentia per agafar el tim\u00f3 d\u2019aquest vaixell ins\u00edgnia, a Ca n\u2019Aguedet es conserven els plats esmentats, per\u00f2 cal afegir-hi cl\u00e0ssics nostrats com el pop amb ceba, la llengua amb t\u00e0peres, les ortigues arrebossades, el perol d\u2019ortigues al forn i el perol de caragols amb carn de be, entre altres propostes.<\/p>\n Premi a la promoci\u00f3 del producte local 2016: Adolf Sintes<\/strong> Premi traject\u00f2ria professional: Josep Borr\u00e0s<\/strong> L’Associaci\u00f3 de Periodistes i Escriptors Gastron\u00f2mics de les Illes Balears ha atorgat els Premis Gastron\u00f2mics<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":39749,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"gallery","meta":{"_acf_changed":false,"_swt_meta_header_display":false,"_swt_meta_footer_display":false,"_swt_meta_site_title_display":false,"_swt_meta_sticky_header":false,"_swt_meta_transparent_header":false,"footnotes":""},"categories":[1003],"tags":[],"coauthors":[],"class_list":["post-69658","post","type-post","status-publish","format-gallery","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat-es","post_format-post-format-gallery"],"acf":{"gallery":null,"home_date":{"home_begin_date":null,"home_end_date":null}},"yoast_head":"\n
\nEl triangle m\u00e0gic de la mem\u00f2ria gustativa del cuiner en maj\u00fascules Dani Gonz\u00e1lez Mora t\u00e9 3 angles: l’Ast\u00faries natal, la Menorca de resid\u00e8ncia i de la fam\u00edlia, i l’escola de cuina, entesa com una formaci\u00f3 s\u00f2lida i constant. Instal\u00b7lat a sa Pedrera des Pujol des de l’any 2003, amb veritable passi\u00f3 per la cuina i el producte des de molt petit (va demanar una carn i xua de regal d’aniversari als 5 anys!), sempre ha proposat una gastronomia d’alt nivell. La seva inquietud constant de coneixement culinari li permet, com fan els millors, evolucionar i progressar sempre. L’excel\u00b7lent treball que hi ha darrera la carta de l’any 2016 \u00e9s fruit d’aquesta actitud vital i amor per Menorca que transmet amb generositat als companys de feina.<\/p>\n
\nDoro Biurrun Coll (Ma\u00f3, 1963) va fer b\u00e9 de seguirel consell de mestre Tomeu Esteva, professor seu a l’Escola d’Hostaleria Jun\u00edper Serra, qui li va recomanar que recorregu\u00e9s m\u00f3n i treball\u00e0s en molts de restaurants per no deixar d’aprendre. De Palma va saltar a Madrid a fi de prosseguir els seus estudis a l’escola superior de la Casa de Campo. Als 22 anys va entrar com a segon de cuina al Astrolabio, fundat a la capital per un equip bregat en el c\u00e8lebre Zalaca\u00edn. Va ser quan va passar de rostir peix a la planxa (els estius de Menorca) a elaborar grans plats de ca\u00e7a, propis de la culin\u00e0ria cl\u00e0ssica. El 1991 es va traslladar a Barcelona, on va exercir com a cap de partida en dos temples gastron\u00f2mics de la burgesia catalana: La Dama i Neichel, aquest amb dues estrelles Michelin. Fitxat pel grup Cust\u00f3 Barcelona, va realitzar estatdes a dos dels millors establiments de San Francisco, el Zuni i el Cypress Club, i va estrenar com a cap de cuina el restaurant Servicio Wilson en la puixant Barcelona del 92. Dos anys m\u00e9s tard, Doro Biurrun va tornar a la seva illa natal i va fundar al centre de Ma\u00f3 el restaurant Pilar, on va despuntar de seguida per la seva cuina neotradicional, de vocaci\u00f3 moderna. Feia sopa cremosa d’escamarlans, apresa al costat del mestre Jean-Louis Neichel, i versions de receptes menorquines, com la seva pasta esfullada amb botifarr\u00f3 fregit, ceba confitada i melmelada de tom\u00e0quet, un plat que continua servint ara a Terra Bistrot. Gr\u00e0cies al seu treball a Pilar, va rebre el 1996 el Premi Nacional de Gastronomia concedit per R\u00e0dio Turisme. El 1999, Doro Biurrun es va traslladar als afores de Sant Llu\u00eds per obrir Sa Parereta d’en Doro. En aquest restaurant campestre, que va mantenir fins a octubre de 2014, va arribar a dirigir una brigada de deu persones a la cuina i quinze al menjador. Entre 2008 i 2010, va regentar tamb\u00e9 al restaurant informal d’en Doro Mo, un dels pioners de la cuina en miniatura a Menorca. En 2014 va fundar com a xef Terra Bistro, al costat del seu amic Jos\u00e9 Manuel Rodr\u00edguez en funcions de director (abans a Sa Cova, de Torret). Doro Biurrun \u00e9s tamb\u00e9 xef executiu de l’empresa de c\u00e0tering s’Algar i entrar\u00e0 amb el mateix c\u00e0rrec a l’hotel Casa L\u00e1dico, de Ma\u00f3, que est\u00e0 prevista per l’abril.<\/p>\n
\nEscoltar Raquel Yag\u00fce parlar de vins, veure les cartes que proposa en els diferents espais on n’\u00e9s responsable i, finalment, beure els productes que estima i serveix amb perfecta cura, \u00e9s un aut\u00e8ntic plaer. Va comen\u00e7ar a treballar a Sa Foganya (es Castell) l’any 1999 i des d’aleshores no ha aturat la formaci\u00f3 constant combinada amb la feina. Cal destacar el pas per Marbella a l’Hotel Escola Bellamar per estudiar la diplomatura (no reconeguda a Espanya) de sommelier sota la direcci\u00f3 de un gran equip de professors: Juancho Asenjo, Javier Gila, Paco del Casillo o els freq\u00fcents seminaris amb Ferran Centelles. Tanmateix, la seva feina de direcci\u00f3 de sala i carta de vins a Ses Forquilles, El Rais i l\u2019hotel rural Sant Joan de Binisa\u00efda, porten la seva empremta personal, amb una selecci\u00f3 pensada i madurada, per gaudir, descobrir i aprendre.<\/p>\n
\nVa entrar en el m\u00f3n de la pastisseria quan encara era un fillet de 7 anys. Eren altres temps i com ell eren molts els fillets que havien de comen\u00e7ar a fer feina de ben petits per aportar un petit jornal a casa seva en la Menorca de la postguerra. Eren els anys en qu\u00e8 La Menorquina no sols feia gelats, sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenia una important ind\u00fastria pastissera, i va ser all\u00e0, de mans del senyor Fernando Sintes, on va descobrir el m\u00f3n dels congrets, de les melmelades i confitures, dels xarops, i tot all\u00f2 que envoltava la rebosteria m\u00e9s t\u00edpica de l\u2019illa. All\u00e0 es va anar formant i a la vegada destacant com un dels grans mestres pastissers de la casa.
\nL’any 1977 decideix emprendre la seva aventura en solitari, i amb la seva dona inauguren el dia 11 d\u2019abril de 1977, la seva pastisseria Ala d\u2019Orque amb el seu nom ret homenatge al poble que els ha vist n\u00e9ixer, i rememora tamb\u00e9 l\u2019antic nom de la poblaci\u00f3, de l\u2019antiga alqueria i poble d’Alaior. De fet l\u2019escut d\u2019Alaior t\u00e9 aquestes ales daurades, que s\u00f3n tamb\u00e9 el s\u00edmbol de qualitat de la pastisseria de Jos\u00e9 \u00c1ngel Jimenez, que a poc a poc, amb la seva bona feina es converteix en tot un referent al seu poble. Del seu obrador surten safates i safates de troncs, de banyes d\u2019Alaior, d\u2019imperials, de marqueses, de dol\u00e7os de caf\u00e8, de mitges llunes, per\u00f2 tamb\u00e9 tortades d\u2019ametlla, cubellets, i per a les celebracions del calendari gastron\u00f2mic de Menorca: formatjades, flaons, crespells, crespellines, galetes molles, duquesitas… a m\u00e9s de ser un dels pocs obradors que avui en dia, a m\u00e9s de conservar la m\u00e9s pura rebosteria i pastisseria de Menorca, \u00e9s continuador de l\u2019ofici de sucrer i de xocolater, perqu\u00e8 all\u00e0, a Ala d\u2019Or encara es fan caramels com els besitos, els confits, els caramel\u00b7los de Pasqua, i tamb\u00e9 el xocolati de neu, i el xocolati en pols per acompanyar les coques bambes per a les festes de Sant Lloren\u00e7, del que tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s un vertader mestre.<\/p>\n
\nEl Diamante \u00e9s una de les pastisseries hist\u00f2riques del centre de Ciutadella. En van ser la seva fundadora Eul\u00e0lia Roman Gelabert a finals dels anys 40, per a despr\u00e9s passar a mans de la seva filla Maria Anglada Roman i el seu marit en Joan C\u00e0noves, que van estar al front de la pastisseria i confiteria fins a final dels anys 80, quan Maria Anglada va haver de deixar la pastisseria per motius de salut. Va ser en aquest moment quan els seus fills Miquel i Leni van comen\u00e7ar a ajudar als seus pares fins a la jubilaci\u00f3 de Joan C\u00e0noves. Ara, El Diamante t\u00e9 tres establiments, el de davall ses Voltes, un altra al pol\u00edgon i un tercer al carrer Eivissa, on seserveixen els pastissos antics heretats de la seva \u00e0via i dels seus pares com les polveres, les mitges llunes, els imperials, les felipes turques i les felipes cremades, les tortades, els palos de crema… Per\u00f2 tamb\u00e9 han evolucionat cap al m\u00f3n de la brioixeria artesanal. Han estat els que van recuperar els antics llonguets de Ciutadella, van elaborar pa artesanal i tamb\u00e9 una interessant gamma de pastissos i dol\u00e7os semifreds, que li han donat molt de renom. Tamb\u00e9 encara conserven les pastisseria pr\u00f2pia de les festes de Sant Joan amb l\u2019elaboraci\u00f3 de les t\u00edpiques dolces, els confits i els pastissos de caixer que es posen a les aludes o es serveixen a les begudes de cal caixer senyor.<\/p>\n
\nL\u2019any 2000 Rafa Casado i la seva muller, Ros,a van arribar a Ciutadella des de la seva Granada natal. Aqu\u00ed s\u2019hi van instal\u00b7lar i van trobar en l\u2019hostaleria el seu cam\u00ed per arrelar-se a Menorca. Primer va ser Can Rafa a la pla\u00e7a Francesc Netto, per a despr\u00e9s gestionar el primer local i despr\u00e9s la Cafeteria Es Mercat, que avui \u00e9s tot un referent a Ciutadella i tamb\u00e9 a tota l\u2019illa, perqu\u00e8 Rafa i Rosa s\u2019han sabut integrar totalment, fins i tot el xerrar un ciutadellenc gaireb\u00e9 pur, i all\u00e0, a la seva terrassa, s\u2019hi troben des dels que hi van a fer el caf\u00e8 a primera hora del mat\u00ed, les persones que van a comprar a pla\u00e7a, i els que gaudeixen del solet i d\u2019un bon vermut.<\/p>\n
\nParlar de Ca n\u2019Aguedet \u00e9s parlar de les arrels m\u00e9s pures de la cuina i la gastronomia menorquina. Regentat per la fam\u00edlia Mariano Vadell des de la seva obertura, i sempre sota l\u2019atenta mirada d’Aguedet, aquest restaurant del Mercadal ha estat i \u00e9s un dels grans temples de la gastronomia local, on es va fer i es fa una important feina de recuperaci\u00f3 de receptes menorquines, com \u00e9s el cas de l\u2019arr\u00f2s de la terra, que tan de fama i renom li ha donat, i que avui n’es el plat estrella de la seva carta, on no hi manquen plats tradicionals com el conill amb figues, la s\u00edpia farcida de gambes, els calamars plens, que avui dia continuen a la carta gr\u00e0cies a Daniel Florit, a la cuina, i Pere L\u00f3pez a la sala.<\/p>\n
\nFonamentada en el rigor hist\u00f2ric, un treball de camp continu i exhaustiu, un coneixement profund del territori i una voluntat ferma d’ajudar als productors, la tasca que Adolf Sintes porta a terme fa molts anys t\u00e9 un impacte i un valor incalculable. Els seus treballs han estat publicats per diferents mitjans de premsa des de l’any 1972 i s’han convertit en refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica obligada per temes relacionats amb el patrimoni i antics oficis menorquins. La seva feina com a membre de l’Institut Menorqu\u00ed d’Estudis tamb\u00e9 deixa petjada en aquest sentit, com les comunicacions presentades que, des de la hist\u00f2ria, s\u00f3n un est\u00edmul cap al futur, aix\u00ed com els articles directament relacionats amb el producte local amb temes com oli d’oliva, fruita, horticultura, formatges, bova, sal, mel, camamil\u00b7la, marisc, peix o safr\u00e0. Tot aix\u00f2 transm\u00e8s amb una prosa menorquina excel\u00b7lent que ja de per s\u00ed t\u00e9 valor literari, de la seva extensa bibliografia en destacarem els dos darrers llibres m\u00e9s vinculats al m\u00f3n gastron\u00f2mic de forma directa: Trulls i tafones. La producci\u00f3 d\u2019oli a Menorca. Sant Llu\u00eds: Edicions de s\u2019Auba, 2013 i aquest darrer 2016 Un barranc d\u2019hortolans i arrossers. L\u2019altra cara de Cala en Porter, un treball valu\u00f3s que justificaria per s\u00ed sol un premi que Adolf Sintes podria rebre cada any.<\/p>\n
\nSi calgu\u00e9s definir un model de negoci familiar, hist\u00f2ric, amb una empremta inesborrable a l’illa, podr\u00edem prendre com a mostra el Rocamar de Josep Borr\u00e0s, acompanyat de germans i mullers respectives, sota la mirada tutelar dels pares que, deixen fer, per\u00f2 hi s\u00f3n. Justament al costat dels fogons de la mare, al Sevilla del carrer Hannover de Ma\u00f3, amb 15 anys inici\u00e0 l’aprenentatge, amb pres\u00e8ncies espor\u00e0diques disfressat de ma\u00eetre als banquets. Despr\u00e9s d’un pas per la Lliga Mar\u00edtima (rebatejada per la dictadura amb el nom actual) i tamb\u00e9 envoltat de fam\u00edlia, amb la direcci\u00f3 del pare, va fer dues temporades a l’Hotel Xoroi fins traslladar-se tots plegats, devers els anys cinquanta, a l’esmentat projecte familiar que, d’un petit xiringuito, esdevingu\u00e9 el m\u00edtic Rocamar ocupant fins a 32 treballadors i que perviu en la mem\u00f2ria menorquina per la seva cuina i les seves an\u00e8cdotes, de les quals Josep Borr\u00e0s n’\u00e9s un genial transmissor, amb la paraula i els llibres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"