La Comissi\u00f3 Europea calcula que cada any es desaprofiten al m\u00f3n m\u00e9s de 1.300 milions de tones d\u2019aliments, \u00e9s a dir, el 33 % de la producci\u00f3 mundial d\u2019aliments. Per conscienciar la ciutadania, treballadors i empreses sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, el Consell de Mallorca elabora la primera guia per prevenir el malbaratament alimentari.<\/p>\n
L’obra duu el lema: ‘Massa bo per tudar-ho, massa bo per tirar-ho<\/strong>‘, ja que l\u2019objectiu principal \u00e9s oferir propostes d\u2019accions de prevenci\u00f3 i afrontar els reptes del malbaratament. En aquest sentit,\u00a0s\u2019ha dissenyat una guia extensa de la qual es desprenen guies m\u00e9s curtes i espec\u00edfiques adre\u00e7ades a diferents p\u00fablics objectius: \u00e0mbit dom\u00e8stic, productors i fabricants, petit comer\u00e7 i sector HORECA (serveis de c\u00e0tering i altres espais col\u00b7lectius)<\/strong>.<\/p>\n Respostes a q\u00fcestions concretes<\/strong><\/p>\n Sobre el malbaratament alimentari a Mallorca, la guia presenta informaci\u00f3 concreta i contesta preguntes com: per qu\u00e8 hi ha malbaratament?, quins s\u00f3n els impactes del malbaratament? I una q\u00fcesti\u00f3 molt important: saber quina \u00e9s la nostra petjada aliment\u00e0ria.<\/p>\n En l\u2019apartat dels conceptes relacionats, el document recull informaci\u00f3 sobre els objectius de desenvolupament sostenible, l\u2019Agenda 2030 i la seguretat aliment\u00e0ria. La guia descriu l\u2019economia circular i el malbaratament alimentari, el sobreenvasament en el sector de l\u2019alimentaci\u00f3 i els beneficis de la compra a granel.<\/p>\n Tamb\u00e9 es diferencia entre la data de caducitat i la data de consum preferent, i parla de conceptes importants com els aliments de temporada i producte local o km 0, aix\u00ed com la necessitat de tancar el circuit i optar per aliments ecol\u00f2gics.<\/p>\n Aurora Ribot<\/strong>, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient, ha declarat que \u00absabem perfectament que es tracta d\u2019un problema que s\u2019ha d\u2019afrontar des de diverses perspectives. Nom\u00e9s amb petites accions individuals no podem aspirar a fer un gran canvi, per\u00f2, si ajuntam l\u2019esfor\u00e7 de totes les persones, podem millorar a escala global. No \u00e9s igual el repte per a una fam\u00edlia, que per a un hotel o restaurant. Per aix\u00f2, hem fet una gran guia general i quatre d\u2019espec\u00edfiques.\u00a0Cal lluitar cada dia contra el malbaratament alimentari i sobretot recordar que el millor residu \u00e9s sempre aquell que no es genera<\/strong>\u00ab.<\/p>\n Ribot tamb\u00e9 ha valorat molt positivament la feina que ha fet la Direcci\u00f3 Insular de Residus i ha recordat que \u00abaquesta acci\u00f3 s\u2019engloba en el cam\u00ed que ha iniciat la Direcci\u00f3 Insular de Residus, que ha deixat de ser un simple gestor i s\u2019ha convertit en un actor del canvi i la sostenibilitat\u00bb.<\/p>\n Per la seva banda,\u00a0Juan Carrasco<\/strong>, director insular de residus, ha insistit que l\u2019objectiu del document \u00e9s transmetre que \u00abevitar aquestes p\u00e8rdues \u00e9s necessari i benefici\u00f3s en molt de sentits, ja que s\u2019optimitzarien els recursos naturals associats i es reduirien els gasos d\u2019efecte hivernacle<\/strong>. Per tant, aquestes guies pretenen conscienciar la poblaci\u00f3 i donar-li eines per reconduir aquesta situaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n Estrat\u00e8gies de bones pr\u00e0ctiques\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n La finalitat d\u2019aquesta guia \u00e9s proporcionar les bases per crear i adoptar les mesures i les estrat\u00e8gies de bones pr\u00e0ctiques necess\u00e0ries per reduir el malbaratament alimentari i les p\u00e8rdues aliment\u00e0ries en qualsevol moment o fase de la cadena agroaliment\u00e0ria.<\/p>\n La guia\u00a0s\u2019adre\u00e7a a empreses del sector agroalimentari, productors, comerciants i usuaris<\/strong>, en funci\u00f3 de les diferents unitats de consum que hi ha a les Illes, com ara:<\/p>\n