Era el 1925 quan Ezequiel Gir\u00f3 va fundar una empresa t\u00e8xtil a Badalona que durant les d\u00e8cades seg\u00fcents es va dedicar a vendre la seva roba a nivell local. Fins que als anys 50, van tenir una idea revolucion\u00e0ria: crear una malla per envasar fruita i verdura. Setanta anys despr\u00e9s, productors i distribu\u00efdors de tot el m\u00f3n utilitzen el sistema inventat pel Grup Gir\u00f3, l\u00edder mundial del sector amb pres\u00e8ncia a una cinquantena de pa\u00efsos i una facturaci\u00f3 de 181 milions d’euros.<\/p>\n
La famosa bossa de fils amb foradets que guarden patates, cebes o taronges d’arreu t\u00e9 un origen catal\u00e0 i envasadors i distribu\u00efdors fan servir les m\u00e0quines del Grup Gir\u00f3. El 70% del seu negoci \u00e9s a l’exterior.<\/p>\n
De mitges per a dones a malles per fruita Fins que va arribar el 1958: \u00abL’avi de l’actual president va tenir una idea brillant: en lloc de fer una malla de teixit com una pe\u00e7a de roba, fer-ho de pl\u00e0stic i posar-hi fruita dins i verdura dins\u00bb. I aix\u00ed \u00e9s com van crear aquest sistema d’envasat que s’ha popularitzat a pa\u00efsos dels cinc continents. \u00abS’ha convertit en un sistema est\u00e0ndard i es fa servir a gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n\u00bb, destaca Porta.<\/p>\n L’\u00e8xit de la malla: de Mercadona a Walmart \u00abTot aix\u00f2 va fer que es convert\u00eds en un referent i es va anar estenent a tot el m\u00f3n. Avui Gir\u00f3 ven a 50 pa\u00efsos dels cinc continents<\/strong>, som presents a la major part de les cadenes de supermercats del m\u00f3n\u00bb. Mercadona, Eroski, Bon Preu, Carrefour, Walmart, Tesco, Lidl, Aldi, Morrisons, Conad, Rewe Dein Markt o Costco s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples.<\/p>\n Avui dia, el tipus de bossa de malla es coneix en el sector com a girosac<\/strong>, el que demostra la import\u00e0ncia que ha tingut la companyia catalana.<\/p>\n Ja als anys 60, Gir\u00f3 va comen\u00e7ar la seva expansi\u00f3 internacional, comen\u00e7ant per Europa. \u00abSempre hem tingut una vocaci\u00f3 innovadora i exportadora, de ser una empresa internacionalitzada\u00bb, resumeix Porta. Tot i aix\u00f2, l’exportaci\u00f3 s’ha disparat especialment a partir del segle XXI: el 2000, el 70% de les vendes eren a Espanya i, ara, s’ha capgirat i el 70% de la facturaci\u00f3 prov\u00e9 de l’exportaci\u00f3. Especialment dels Estats Units, que genera el 35% del negoci i \u00e9s el principal mercat per Gir\u00f3. Especialment, gr\u00e0cies a Calif\u00f2rnia, on s\u00f3n grans productors de c\u00edtrics.<\/p>\n Actualment, s\u00f3n presents en 49 pa\u00efsos dels cinc continents. Per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2: tenen set filials i vuit f\u00e0briques repartides pel m\u00f3n<\/strong>, amb uns 760 treballadors. \u00abAll\u00e0 on hi ha c\u00edtrics, patates o cebes per envasar i una cadena de distribuci\u00f3 moderna, podem desenvolupar el nostre negoci\u00bb, destaca el responsable d’Estrat\u00e8gia.<\/p>\n La millor m\u00e0quina del m\u00f3n \u00e9s catalana Durant el 2022, van vendre 1.375 milions de metres de malla tubular, 1.087 milions de metres de film impr\u00e8s, 1.594 milions d’etiquetes, 345 m\u00e0quines envasadores i 115 m\u00e0quines pesadores.<\/p>\n Aquesta combinaci\u00f3 de productes i negocis, que compr\u00e8n tot el que necessita qualsevol empresa envasadora de fruita o verdura \u00e9s possible gr\u00e0cies a l’aposta per la innovaci\u00f3 i la recerca del Grup Gir\u00f3: \u00abTenim un departament d’I+D potent, les m\u00e0quines i la tecnologia \u00e9s nostra. I tamb\u00e9 el disseny de tots els materials\u00bb. Una prova d’aix\u00f2 \u00e9s que avui en dia tenen una vintena de patents actives<\/p>\n Una aposta que va tenir un dels seus moments m\u00e9s importants el 2005, quan van crear la GirBagger, una m\u00e0quina revolucion\u00e0ria pel sector hortofruct\u00edcola, l’envasadora m\u00e9s potent i avan\u00e7ada. \u00ab\u00c9s la millor m\u00e0quina envasadora del mercat\u00bb, sentencia Porta, que afegeix: \u00abEm sento orgull\u00f3s d’estar en una empresa catalana que exporta tecnologia a tot el m\u00f3n. Ning\u00fa ha fet una m\u00e0quina superior a la nostra\u00bb. I \u00e9s que no tot \u00e9s blanc o negre: \u00abEl problema del pl\u00e0stic \u00e9s com es gestiona el residu, si acaben als oceans o boscos. Per\u00f2 si es fa correctament, es recicla i es trona a reutilitzar, no \u00e9s dolent en si\u00bb. Les seves caracter\u00edstiques l’han fet sempre \u00fanic: amb un gram de pl\u00e0stic es pot fer una malla que suporti un quilo. Amb cel\u00b7lulosa, necess\u00e0ries molt m\u00e9s. I el preu \u00e9s quatre o cinc vegades m\u00e9s. Segons el director d’estrat\u00e8gia de Gir\u00f3, l’empremta ecol\u00f2gica de la cel\u00b7lulosa \u00e9s m\u00e9s alta pel transport, l’\u00fas d’aigua i energia que requereix<\/p>\n Tot i aix\u00f2, cada vegada aposten m\u00e9s per materials alternatius al pl\u00e0stic. \u00abEl pl\u00e0stic no desapareixer\u00e0 del tot, \u00e9s impossible. Ben gestionat \u00e9s molt eficient. No hi ha res perfecte\u00bb, afegeix.<\/p>\n Una hist\u00f2ria catalana Tot plegat per continuar liderant la tecnologia i els materials que es van servir en les plantes d’envasat de fruita i verdura d’arreu del m\u00f3n. Una hist\u00f2ria que va comen\u00e7ar fent mitges per a dones i que va esclatar amb un invent catal\u00e0 revolucionari i que ara es veu a tot el m\u00f3n: la malla per guardar patates, cebes, taronges o tota mena de fruita i verdura.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s un invent dels anys 50, que ara s’utilitza a tot el m\u00f3n<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":86878,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_swt_meta_header_display":false,"_swt_meta_footer_display":false,"_swt_meta_site_title_display":false,"_swt_meta_sticky_header":false,"_swt_meta_transparent_header":false,"footnotes":""},"categories":[1003,1477],"tags":[],"coauthors":[2156,2055],"class_list":["post-86882","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat-es","category-reportatges-i-novetats-es"],"acf":{"gallery":null,"home_date":{"home_begin_date":null,"home_end_date":null}},"yoast_head":"\n
\n<\/strong>\u00abGir\u00f3 va n\u00e9ixer com una empresa t\u00e8xtil, com tantes altres del teixit industrial catal\u00e0 en aquella \u00e8poca. Un dels articles que feien eren mitges per dones\u00bb, explica\u00a0David Porta<\/strong>, director d’estrat\u00e8gia de la companyia. Els anys 20, 30, 40 i 50 eren una empresa t\u00e8xtil m\u00e9s, de petita dimensi\u00f3.<\/p>\n
\n<\/strong>La malla es va popularitzar r\u00e0pidament com a sistema d’envasat de c\u00edtrics, cebes o patates. El director d’estrat\u00e8gia n’explica els motius: \u00abLa malla \u00e9s un producte molt transpirable i\u00a0la fruita es conserva i no es fa malb\u00e9<\/strong>\u00a0en el punt de venda\u00bb. A m\u00e9s, als consumidors els agrada veure, tocar i olorar el producte que compra i la malla ho permet.<\/p>\n
\n<\/strong>Per\u00f2 el Grup Gir\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s que les malles. El seu \u00e9s un negoci global que ofereix totes les solucions que necessita una empresa envasadora del sector hortofruct\u00edcola. Des de la maquin\u00e0ria fins als materials necessaris per crear els envasos. Ja\u00a0el 1962 van dissenyar la primera maquin\u00e0ria per l’envasat<\/strong>, que venien a altres companyies.<\/p>\n
\nLa guerra al pl\u00e0stic
\n<\/strong>Tradicionalment, el pl\u00e0stic \u00e9s el material principal d’aquestes malles. Avui en dia hi ha una guerra contra el pl\u00e0stic per l’impacte negatiu que t\u00e9 pel medi ambient. \u00abEns preocupava\u00bb, reconeix Porta. Per aix\u00f2, des de fa un temps tamb\u00e9 van incorporar la possibilitat de fer les malles amb cel\u00b7lulosa, fent servir les mateixes m\u00e0quines amb petites adaptacions. Tot i aix\u00f2, dels 1.300 milions de metres de malla, nom\u00e9s uns vuitanta s\u00f3n avui en dia amb cel\u00b7lulosa.<\/p>\n
\n<\/strong>Per aix\u00f2, un dels objectiu \u00e9s obrir noves l\u00ednies de negoci per fer-se menys depenent del pl\u00e0stic. Una d’elles es va materialitzar fa poc amb la compra d’una empresa dedicada a la robotitzaci\u00f3 i automatitzaci\u00f3 de plantes d’env\u00e0s. Aix\u00f2 els permetr\u00e0 oferir un servei encara m\u00e9s integral als seus clients.<\/p>\n