N’Antonella Speranza és una napolitana que viu a Catalunya i que també viu enamorada de la cuina i de la pasta. Acaba de publicar un llibre que es basa en els consells i receptes que publica al seu blog La pasta per als catalans.

En aquesta entrevista ens descobreix alguns secrets de la cuina italiana. 

Macarrons, espaguetis… La pasta és el plat per excel·lencia de la cuina italiana?
Diria que sí, és un dels plats que no falta mai a les taules dels italians.

“AL LLIBRE HE FET UN RECULL DE 30 TIPUS DE PASTA, AMB EL SEU DIBUIX I UNA EXPLICACIÓ SOBRE COM QUEDA MILLOR”

Realment, quants de tipus de pasta hi ha realment?
Quan vaig escriure el llibre, en vaig comptar més de 200 a la pagina web de un famós fabricant de pasta.

Deu n’hi do! Al llibre, com ens ajudes a identificar-los?
Al principi del llibre hi trobareu un glossari de formats de pasta, devers 30, els que més s’acostumen a trobar aquí, cadascú amb el seu dibuix on explico amb quines salses queda millor i per què. Al final de cada recepta, hi ha una secció en què es parla d’altres formats de pasta en la qual aconsello  sobre quins altres formats de pasta es poden fer servir.

La pasta, sempre ha d’estar al dente? Què significa realment aquesta expressió?
Al dente vol dir que quan es mossega la pasta encara hi ha alguna cosa per mossegar, que la pasta es pugui mastegar. Si agrada més tova, endavant, però s’aprecia millor si està al dente i, a més, al dente omple més i es digereix millor.

Els gustos culinaris dels italians i catalanoparlants, són molt semblants?
Els ingredients que fem servir aquí i allà són els mateixos. Aquí es menja menys pasta que allà per una qüestió de costum, però pel que fa la resta de gustos, coincidim molt.

Quin és el teu plat preferit de pasta?
En tinc dos, un de peix, els spaghetti allo scoglio, que duen calamars, gambes, cloïsses i musclos, i el bucatini all’ischitana, o sigui amb un suquet de conill.

“LA CUINA ITALIANA ÉS MOLT VARIADA, DEPENENT DE CADA REGIÓ”

La cuina italiana també és molt diversa?
És molt variada, depenent de cada regió. Aquí hi ha plats típics que trobo a faltar, com els de Nàpols, per exemple la mozzarella: no aconsegueixo trobar-ne cap que se sembli a la nostra, encara que sigui d’importació.


I les postres, també les trobo a faltar, com la pastiera napoletana, un pastís que es fa per Pasqua amb blat cuit i ricotta; la sfogliatella, uns pastisset que menja sobretot per esmorzar, amb pasta brisa o pasta de full amb farcit de ricotta; o il babbà, un pastís molt esponjós mullat amb rom!