Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Segons un informe de la FAO, l’any 2050, la població mundial haurà crescut més d’un 30% i s’arribarà als 9.100 milions de persones. Conclusió: s’haurà de produir un 70% més d’aliments. A més, el creixement de la renda en molts països en desenvolupament incrementarà fortament la demanda de cereals i carn, fet que exigeix un canvi en el model d’alimentació.

En el context del canvi demogràfic i climàtic, els processos de producció d’aliments són molt lluny de ser sostenibles. El model de l’agricultura actual contribueix en gran mesura a la contaminació, a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a la degradació de la terra i a la pèrdua de biodiversitat, segons la FAO.

Com a resposta a aquesta necessitat global, sorgeix el concepte d’alimentació sostenible i saludable (ASS). “L’objectiu de les dietes sostenibles és abordar les preocupacions creixents ambientals i de salut relacionades amb la producció i el consum d’aliments” afirma Anna Bach, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Aquestes dietes han de promoure la producció i el consum responsables. Anna Bach, que és investigadora del grup de recerca FoodLab, apunta els factors que hem de tenir en compte com a consumidors i consumidores per a acostar-nos a una alimentació sostenible i saludable:

  • Els aliments que ingerim: cal prioritzar els productes d’origen vegetal sobre els d’origen animal.
  • Les begudes que consumim: l’aigua sense embotellar és la millor opció per a hidratar-se.
  • La quantitat d’aliments ultraprocessats -és a dir, que no contenen ingredients frescos- que mengem, ja que hauria de ser molt reduïda: la dieta ideal està basada en aliments frescos, locals i de temporada.
  • La presència de plàstics en els envasos, que cal evitar sempre que sigui possible.
  • El malbaratament d’aliments: a les llars i restaurants s’hauria de revisar la quantitat d’aliments que deixem al plat, i la indústria hauria de minimitzar els aliments malbaratats al llarg de la cadena alimentària.

Més producció local per a una gastronomia sostenible

Les dietes sostenibles haurien de ser nutricionalment adients i segures i econòmicament justes i assequibles. A més, haurien de protegir i respectar la biodiversitat i els ecosistemes i ser culturalment coherents.

«En una alimentació sostenible, és fonamental que la producció dels aliments sigui culturalment coherent -que no vingui imposada des de fora- i que no tingui una repercussió mediambiental considerable», explica F. Xavier Medina, director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC.

Per a Medina, el repte principal per a aconseguir una ASS és el consum de productes de proximitat: «Sobretot, hem de tenir en compte que la major part del que mengem s’ha produït a moltíssims quilòmetres de distància. El transport fa créixer molt la petjada ambiental d’aquesta alimentació i això es pot resoldre promocionant la producció local».

En aquest sentit, una font de productes de proximitat són les cooperatives agroecològiques, que cada cop tenen més presència. A Barcelona, han crescut un 58% en la darrera dècada, segons recull la tesi doctoral de l’investigador de la UOC Ricard Espelt.

Un canvi de dieta a Espanya reduiria la petjada ambiental

«Una dieta mediterrània basada en aliments d’origen vegetal (com fruites, verdures, llegums, llavors, nous o gra) i amb menys aliments d’origen animal (especialment carn vermella i processada) té un impacte ambiental menor que altres patrons d’alimentació», afirma Anna Bach, que també és directora del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC.

Una recerca de la investigadora Anna Bach compara l’impacte ambiental d’aquest model de dieta amb la ingesta mitjana d’aliments actual a Espanya i als Estats Units. Les conclusions mostren que, a Espanya, l’adopció d’aquest model alimentari implicaria una reducció del 72% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, una disminució del 58% de la terra d’ús agrícola, una reducció del 52% del consum d’energia i un estalvi del 33% de l’aigua que es consumeix. En canvi, si la dieta actual a Espanya s’assemblés més a la nord-americana, aquests indicadors creixerien entre el 12% i el 72%.

Una altra recerca que compara la dieta mediterrània, la vegetariana i una dieta occidental basada en aliments processats i d’origen animal, mostra que la dieta mediterrània és la més saludable però també la menys econòmica.

Aquest és un dels factors que, segons Anna Bach, allunya a la població d’aquesta dieta, sumat a canvis sociològics com a incorporació de la dona al món de treball, l’increment dels àpats fora de casa, la manca de temps o la publicitat.

Tanmateix, els beneficis d’adoptar-la, per a la salut i el medi ambient, són inqüestionables: “La dieta mediterrània és una de les dietes més saludables del món, i està provat que està vinculada a una major esperança de vida i que presenta un risc més baix de tenir malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis, càncer o bé Alzheimer o depressió”, afirma la professora Bach.

Imatge: Rawpixel / Pixabay