Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Autoria i fotografia: APAEMA

Ha acabat un any complicat en molts de sentits. El sector dels transformats ecològics ha sofrit com ningú les conseqüències econòmiques de la pandèmia mundial. Conversam amb Bàrbara Mesquida, del celler Mesquida Mora de Porreres. Feim una copa de Trispol, un dels vins negres que elabora, i repassam la seva vida. Tot i que ha estat sempre lligada al vi i a la terra, l’any 2012 començà el seu projecte personal que manté amb força i molta il·lusió.

“La necessitat de menjar i beure és il·limitada”

Al web de Mesquida Mora posa: “en un moment on no tenia ni sòtil ni trispol vaig decidir emprendre el meu nou camí”. Va ser quan vàreu tornar?

Vaig tornar al 2004 per gestionar el celler familiar, que era Jaume Mesquida, per raons de salut de mon pare. El vaig gestionar fins al 2012. Sempre dic que vaig trobar-me una mena de transatlàntic que anava a la deriva i quan vaig aconseguir marcar-li el rumb vàrem tenir unes desavinences amb mon pare. Una d’aquestes històries familiars molt dures. Aquí va ser quan no tenia ni trispol ni sòtil; i quan jo i el meu germà vam tancar el celler familiar. Però jo vaig decidir que volia seguir fent vi. Perquè és la meva passió. Gràcies a ma mare em vaig poder establir aquí, perquè tenia aquestes terres. Gràcies a ella som com som i estam aquí.

On sou ara mateix?

Ara estam a s’Hort Sec. Aquí venia de petita amb Mobylette amb el meu padrí. M’encantava, però ho fèiem d’amagat perquè ma mare mai no m’ha deixat anar amb moto. Teníem vaques i veníem a cercar llet i després anava al forn de davant ca nostra a comprar qualque dolç per berenar. Les vaques les tenguérem, supòs, fins a finals dels anys 80 com la majoria de vaqueries de Mallorca. Després d’uns anys en desús, el meu oncle va tenir-hi cavalls –que és el motiu pel qual continuam tenint la pista que fa la volta a tota la finca– però va patir un ictus i la finca va tornar a quedar aturada. I va ser just en aquest moment quan jo necessitava un lloc per establir-me.

“La feina a foravila s’ha de dignificar i ha de deixar d’estar estigmatitzada”

Un dels vostres trets diferencials és la biodinàmica. Per què?

Quan vaig tornar a Mallorca de Barcelona, el 2004, tenia 24 anys i havia acabat d’estudiar Filologia Catalana i un cicle superior d’Enologia. El celler, aleshores Jaume Mesquida, era a mitges amb el meu germà, que estava estudiant biologia a Barcelona. Li vaig dir que no es preocupàs que li donava el mateix temps que jo havia tengut per formar-me i que durant uns anys jo assumiria tota la gestió. Quan vaig arribar em vaig trobar unes terres on no hi havia cap herba i, a més a més, hi havia uns reguerols de coure importants. La persona que feia feina a les terres em va explicar com ho feia i a mi no em va encaixar. No podem tenir una guerra permanent amb la natura quan nosaltres hi formam part. El primer pas just en arribar va ser començar a fer producció integrada, eliminar els herbicides i reduir l’ús de pesticides al 50%. Vam decidir que començaríem a fer agricultura ecològica tan bon punt el pagès que teníem fent feina es jubilàs. Mentrestant el meu germà va haver de fer un treball a la carrera i va consistir en com fer la transformació d’una vinya convencional a biodinàmica. Aquí vam descobrir un home que es diu Rudolf Steiner i ens varem entusiasmar els dos.

Deveu ser uns dels primers amb implementar-lo a Mallorca.

En aquella època era una cosa super estranya, quasi esotèrica. El 2007, després d’un any de míldiu terrible vam decidir que passàvem a fer agricultura biodinàmica. Però no vam fer el pas intermedi de fer primer agricultura ecològica. Simplement el meu germà em va demanar que havíem de fer. Jo vaig respondre que el cap em deia que ho provàssim primer a una hectàrea, però el cor que ho féssim tot. I em va dir: “No convendria que començàssim a pensar més amb el cor?” i bé, l’endemà ens hi vam posar.

Per què feis biodinàmica?

Ens va parèixer un camí a través del qual poder establir un diàleg amb la natura, prendre un punt d’observadora atenta i intentar recuperar la fertilitat dels sòls per deixar a les futures generacions terres en millors condicions. Potser hauríem acabat trobant la permacultura o algun altre variant, però va ser la biodinàmica. Aquesta dimensió filosòfica i espiritual et dóna un marc en el qual poder fer feina. Després les coses es van instrumentalitzant molt i agafes una rutina. Amb la consciència que no canviaré el món ni ho pretenc, però si puc canviar 20 hectàrees. Ara bé tothom pot fer alguna cosa per millorar. Per exemple, comprar és un acte revolucionari. Pots decidir on van els teus doblers i aquí els destines.

Pel que fa al maneig de la finca que suposa la biodinàmica?

Fins a l’any passat hem estat certificats amb Demeter i enguany ja no perquè m’estim més dedicar aquests recursos econòmics a la finca; crec que és més biodinàmic fer això. Però seguim fent absolutament el mateix. Bàsicament feim la poda i embotellam amb la lluna descendent, utilitzam els preparats 500, 501, etc. i els tractaments de sofre o coure que feim cada vegada els anam reduint i acompanyat d’infusions i plantes aromàtiques. Intentam fer els tractaments amb ortigues, coa de cavall o calèndula en moments determinats. En definitiva, utilitzam la farmaciola que ens brinda la natura. Pel que fa al compost sí que en compram una mica, però no és fàcil accedir a fems de vaques ecològiques i això ho hem acabat substituint per adobs en verd.

Què hi teniu sembrat?

A Mesquida Mora només feim vi amb el raïm que produïm nosaltres. Tenim vuit parcel·les amb sòls i profunditats molt diferents, entre Porreres i Felanitx. Tenc la sort de ser la filla de la primera família que va sembrar varietats foranes a Mallorca i tenc un poc de tot i vell: Cabernet Sauvignon, Merlot, Sirà. Et dic sort i al mateix temps et podria dir o desgràcia perquè estam en un moment on el que crec que hem de reivindicar són les varietats autòctones que és allò que realment ens pot diferenciar. Per tant, no és que ara es tracti de donar cadena a tot allò francès que tenim sembrat, sinó d’entendre que tot és un cicle de renovació i que quan s’arrabassa una vinya hem de sembrar varietats autòctones.

És cert, que segurament sense aquestes varietats foranes sembrades fa quaranta anys la viticultura avui dia a Mallorca no seria la mateixa. Segurament s’hauria abandonat o hauria agafat un altre caire. Per això, ara mateix tenim varietats foranes i autòctones velles i autòctones joves. Aquesta diversitat de sòls i varietats és un trencaclosques que et permet jugar molt. Llavors tenim formes de conducció: tenim vinyes velles en vas, vinyes postmodernes amb espatllera i vinyes joves, de nou, en vas, que és al que crec que hem de tornar com a viticultors perquè tenim un deute amb el paisatge d’aquí. Si defensam un model no excessivament mecanitzat, que no sigui intensiu i amb un alt valor afegit, el que té sentit és tornar a les vinyes en vas, al policultiu i als arbres enmig de les vinyes quan hi ha faltes.

Com veis foravila avui dia?

Veure terra abandonada em fa mal al cor. No puc entendre com avui dia molta gent no s’ho planteja com una opció de feina. Aquí durant un temps hem apostat per la construcció o el sector serveis com a forma prioritària. Ara veim que el sector serveis trontolla i que la construcció és limitada perquè som a una illa. Però la necessitat de menjar i beure és il·limitada. Per això, la feina a foravila s’ha de dignificar i ha de deixar d’estar estigmatitzada. El que sí que es veu és la incorporació de nous pagesos, però solen ser gent que volen fer coses perquè tenen terres. No hi ha tanta gent jove que vulgui ser pagès. També passa que la universitat no és per a tothom. S’ha venut el missatge que tots havíem d’anar a la universitat i crec que aquest món necessita més tècnics preparats amb inquietuds i interessos i no tants universitaris.

Ara que parlam de turisme. Els que feis transformats ecològics heu patit molt les conseqüències d’aquesta crisi. Sobretot els de vi i l’oli.

La percepció que segueix tenint molta gent sobre el vi mallorquí és que és car i dolent. Aquesta etiqueta ens la van posar fa trenta anys i no hi ha manera de què ens la llevem, quan els nostres vins han guanyat molta qualitat i alguns tenen preus molt més competitius que vins de fora. Partint d’aquí ja és difícil. A més, entre cometes, som els pagesos “fins” i tenim un fals glamur i després que no tenim una imatge tan potent com un pagès a punt de jubilar-se amb un menet damunt els braços, clar… ho tenim complicat. Hi ha hagut una resposta molt guapa i que no s’ha de perdre, sinó fer-la perdurar, i és consumir producte fresc ecològic mallorquí. Però els que transformam hem estat els més damnificats. S’ha seguit consumint vi, però no vi d’aquí. Era vi barat de fora. Sí que hi ha hagut gent que ens ha tengut en compte i que és d’agrair, però aquestes vendes no han bastat ni per cobrir despeses. Però el sector de l’oli ho té més complicat perquè la conservació del producte no és tan bona com amb el vi.

Com aguantareu?

Al març demanàvem ajudes per assegurar la verema d’engany, però la natura ha estat més sàvia i ens ha enviat una plaga de míldiu com mai i a nosaltres se’ns ha reduït la producció a un 50%. Per tant, el 2021 haurem de vendre allò que no s’ha venut durant el 2020, amb la sort que són vins fets amb raïm d’òptima qualitat de molt baixa producció per hectàrea amb biodinàmica i això els dóna una vida més llarga que un vi convencional. L’objectiu del 2021 és trobar un equilibri i no tenir més pèrdues i confiar amb el 2022.

__________

Llegiu-ne l’entrevista completa ahttps://apaema.net/entrevita/barbara-mesquida-no-podem-tenir-una-guerra-permanent-amb-la-natura-quan-nosaltres-formam-part-della/