El Congrés dels Diputats ha acollit, per primera vegada, una jornada dedicada a la malaltia de la celiaquia, que ha encapçalat Francina Armengol, presidenta de l’òrgan.
La cita, celebrada el 16 de maig, ha estat impulsada per l’associació Celíacs de Catalunya i ha servit per debatre sobre els avenços fets en l’estudi i el tractament d’aquesta malaltia, com també per reclamar els productes específics sense gluten tributin al 4% d’IVA, entre altres qüestions.
Les associacions de celíacs expliquen que entre l’1 i el 2% de la població dels països occidentals pateix celiaquia (EC) i, encara que afecta tots els grups d’edat, la incidència en dones duplica la dels homes. A l’Estat espanyol hi ha 481.000 celíacs, dels quals 360.640 no estan diagnosticats, i això suposa tant per a la seva salut i qualitat de vida, com en costos sanitaris associats al desenvolupament de patologies greus provocades per no seguir el tractament.
El 2018 el Ministeri de Sanitat va publicar el Protocol de Diagnòstic de la Malaltia Celíaca en què van participar entitats de pacients, metges i altres professionals vinculats al tractament de la patologia. Tot i això, els protocols de diagnòstic europeus s’han actualitzat, mentre que els estatals com els autonòmics han quedat desfasats. «Si no s’aconsegueix que els protocols vagin acompanyats d’una formació específica per a metges de família i de gastroenterologia de tot l’estat, serà un document de poca aplicació pràctica», ha afirmat José Molina, president de l’associació Celíacs de Catalunya.
Així mateix, les associacions d’afectats consideren necessari fomentar la recerca per millorar el diagnòstic i el tractament de la malaltia, però que estigui complementada amb accions específiques per millorar la detecció precoç i escurçar els terminis de diagnòstic, que actualment són en set anys de mitjana en adults. Per fer-ho possible, proposen la implantació d’alertes al sistema informàtic dels centres de salut de manera que, davant d’uns paràmetres concrets que facin sospitar l’existència de celiaquia, el mateix sistema avisi el professional sanitari. Consideren també necessària la creació d’unitats específiques especialitzades dins del sistema de salut públic a cada territori, almenys un per província per ajudar a la reducció del temps de diagnosi i evitar falsos diagnòstics; com també la inclusió de la figura del dietista-nutricionista al Sistema de Salut per assegurar l’adhesió correcta al tractament del pacient celíac.
Europa mira pels celíacs
Si miram què passa en la majoria de l’àmbit europeu, cal dir que sí que reconeixen la celiaquia com una malaltia crònica el tractament de la qual és la dieta sense gluten i, per tant, disposen d’ajudes econòmiques o alimentàries per abaratir el tractament d’aquests pacients. Alguns d’aquests estats europeus són Itàlia, que ofereix cupons per a la compra d’aliments que varien en funció del sexe i l’edat; Portugal, que ofereix subvencions i beneficis fiscals als afectats; França, que parcialment reemborsa alguns productes per a celíacs, i Anglaterra, que finança el cent per cent d’aquests productes per a nens i pensionistes, i els aliments als adults més enllà dels 140 € anuals. La gran majoria d’aquests estats no imposen requisits econòmics per accedir a les ajudes, que a més a més són permanents des del moment en què s’ha demostrat que la persona pateix la malaltia.
Imatge: Íñigo de Amescua (@inigoamescua)
Deixa un comentari