Per Ramon Font / Fòrum.ad / AMIC / Redacció

Possiblement, l’steak tartar és d’aquells plats que pot despertar odis i passions. M’explico… que la base de la recepta sigui carn crua que només queda “cuita” per l’efecte dels ingredients que hi intervenen, pot condicionar l’acceptació o no d’algunes persones vers l’steak tartar.

Pel que fa a mi, és, sens dubte, un dels meus plats preferits. Quan el preparo, em sento celebrant un ritual. Com diria l’Alejandro Sanz, sóc partícip d’una experiència religiosa. I, quan el degusto, és el més proper al sexe, permetent-me arribar al clímax, amb ulls en blanc inclòs.

Però, posem-nos el davantal i anem per feina. Primer de tot, acudir al carnisser de confiança i demanar-li filet de bou (vaca vella) o bé de vedella, segons les vostres preferències. Jo, sóc de bou. Si l’aviseu amb temps, li podeu demanar que us talli la carn a ganivet. Per favor, no em feu l’steak tartar picant la carn amb màquina perquè no és el mateix.

Si us prepara la base el carnisser estalviareu força temps, però, segur, que us ho cobrarà per l’estona que hi dedicarà. Si la talleu vosaltres, llavors, proveïu-vos d’un bon ganivet ben esmolat i, vinga, a capolar manualment la carn en dauets petitets. És important que la carn mantingui un punt de fred. Hi ha qui elabora el plat amb gel trinxat a sota per garantir la frescor. En tot cas, és opcional.

Bé, amb la carn tallada a bocinets, serà el moment d’incorporar els ingredients que haurem preparat amb antelació: cogombrets, tàperes i escalunya. Tot trinxat petitet. També hi afegirem una miqueta de mostassa de Dijon, salsa Perrins (amb coneixement), unes gotes d’oli d’oliva extra verge, també unes gotes de tabascosal pebre. Igualment, hi incorporarem un vermell d’ou per persona i, amb tots els ingredients al recipient, ho barregem tot amb molta delicadesa.

Dues coses… el rovell d’ou el podeu posar damunt de l’steak tartar a modus de decoració. A mi, però, m’agrada afegir-lo a la barreja abans de portar el plat a taula perquè el rovell li dona untuositat a la carn. I, també hi ha qui a la recepta hi posa alguna anxova ben trinxada. Va a gustos, com preferiu. Jo ho faig segons el dia.

Per acabar, per a la presentació, important la forma que li doneu a l’steak tartar. Podeu ajudar-vos d’algun motlle de cuina dels d’emplatar. I penseu també en unes torradetes per acompanyar-lo. Algunes persones freguen damunt la torrada una fina capa de mantega, però, us faré una confessió. Jo, des que vaig veure la pel·licula Último tango en París, a mi, la mantega…

Bon profit, cuinetes, que vagi de gust!