El grup Damm ha decidit tancar la central lletera AGAMA. La decisió ha estat molt criticada per lleteries, pagesos i el Govern de les Illes Balears, com mostra la piulada de la presidenta balear Marga Prohens: “Pel que fa el Grup Damm, resulta intolerable l’engany a l’administració, i ara també als ramaders.”
Des del Govern de les Illes Balears, a través d’@AgriculturaGOIB, hem fet feina els darrers mesos per trobar solucions alternatives per tal de donar continuïtat a la planta lletera d’Agama, amb voluntat fins i tot de posar-hi recursos.
Finalment, els ramaders implicats han… https://t.co/mRCrXd8ygB
— Marga Prohens (@MargaProhens) March 4, 2026
La situació és tema de portades de diaris i, també, de converses entre veïnats perquè AGAMA no sols és una central lletera, és un símbol per als mallorquins que els lliga al sector primari d’una manera molt directa: a través de la llet i del batut Laccao. Sobre aquest batut de cacau, l’empresa ha manifestat que vol quedar-se amb la marca i elaborar-lo fora de l’illa, el que ha generat més indignació.
El malestar amb Damm és gros perquè s’havia compromès a mantenir la central i a comprar llet a les tres granges que els subministraven llet. L’estratègia de Damm per acabar amb el sector lleter de Mallorca, però, ve d’enrere perquè a poc a poc va reduir les granges que li venien llet, de 7 a només 3, amb l’excusa que no hi havia tant de consum. Mestrentant, paulatinament, ha introduït la seva pròpia marca al mercat de Mallorca, Letona, que s’ha trobat a supermercats i hipermercats, a més de bars i cafeteries que tenen la cervesa Estrella Damm.
Subvenció atorgada a Damm per a AGAMA
Com explica Ara Balears, Damm va sol•licitar un ajut l’any 2018 que va rebre l’any 2024 per ampliar la gamma de productes elaborats. L’obtenció està lligada a mantenir l’activitat com a mínim 5 anys, fet que no complirà i que, per tant, haurà de tornar devers un milió d’euros al Govern de les Illes Balears i a les institucions europees, d’on prové l’ajut.
Explicacions del Govern de les Illes Balears
Des del Govern de les Illes Balears han explicat que presentaren a Damm i als ramaders un projecte per mantenir viva AGAMA. Aquest projecte preveia la creació d’una empresa publicoprivada estructurada en tres pilars: una participació del 25% per part del Govern; un 50% aportat per un inversor privat; i el 25% restant corresponent als treballadors i als ramaders que subministraven llet al Grup Damm. Aquest esquema havia de permetre donar continuïtat a la indústria, reforçar la cadena de valor i millorar la viabilitat de les explotacions lleteres vinculades.
No obstant això, els tres ramaders que subministraven llet al Grup Damm han decidit finalment no adherir-se a aquesta proposta i optar per explorar altres alternatives per al futur de les seves explotacions. Atès que la participació del sector productor era essencial per al projecte, la manca d’acord feia inviable continuar amb les negociacions en els termes plantejats.
Rebuig cívic a la maniobra de Damm
Hi ha entitats cíviques que també han mostrat el seu disgust amb la posició del grup Damm. Per exemple, Joves de Mallorca per la Llengua, una entitat creada al 1994 i amb una mobilització juvenil important, rebutja el suport d’Estrella Damm a l’Acampallengua, una entitat que reuneix centenars de joves mallorquins, pel tancament d’AGAMA.
Falta veure de quina manera el Govern de les Illes Balears acabarà de defensar els interessos dels ramaders i ciutadans, com també com reaccionarà la societat davant aquest fet.
Ver esta publicación en Instagram
