/

Gori Lladó: “A Mallorca, l’apicultura ha de ser més respectuosa i a petita escala”

Per tal que la producció de mel estigui el menys contaminada possible hem de fer qualitat i no quantitat

Si les abelles han fet feina i la climatologia acompanya, per primavera i tardor els apicultors treuen la mel. Gori Lladó és uns dels pioners de l’apicultura ecològica a Mallorca. A més, és impulsor, amb Juanma Vergara, del Grup d’Apicultura Ecològica d’APAEMA.

Campos és el lloc de residència de Gori Lladó, el mateix municipi dels seus avantpassats. Combina la feina de formador amb les oliveres i les abelles . Aquests animalons, que en un moment vital complicat li van servir de bàlsam, ara li mantenen un somriure de ferro durant tota la conversa.

Quin és el vostre lligam amb foravila?
Vaig néixer a Son Gravot (Campos), una finca petitona, que té quatre quarterades. Mon pare i ma mare eren néts i fills de pagesos. Tots els meus avantpassats, fins on he pogut saber, eren de Campos i pagesos. Més arrelats a la terra impossible. Els meus pares van tenir vaques de llet, quan a Campos hi havia el boom de la frisona i també una granja de porcs i gallines. Anaven lluitant.

A què us dedicau?
Som mestre i faig feina l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). Duc trenta-set anys fent tallers i impartint formació, tot relacionat amb agricultura i jardineria.

Quina ha estat l’evolució de la finca?
L’any 78, ja vam veure que les vaques a finques petites no tendrien futur. Per això férem el primer hivernacle. Els meus pares van anar llevant els porcs i les gallines i van quedar-se les vaques (fins al 87) i els hivernacles. En aquells temps n’hi havia pocs a Mallorca. Mon pare es va especialitzar exclusivament en tomàtiques. Teníem la possibilitat de fer una collita molt grossa i dur-ho a Mercapalma, però per a això necessitaves comprar un camió. Nosaltres teníem 20 i busques de botigues, tendes i restaurants a Campos que ens en compraven. En lloc de fer una gran producció cultivàvem tomàtigues els dotze mesos de l’any. Això era molt difícil. Fins i tot hi teníem estufes de llenya per als vespres, perquè aquí fa fred. D’ençà que van posar l’estació meteorològica hem pogut comprovar que és dels llocs més freds de Mallorca.

Per tal que la producció de mel estigui el menys contaminada possible hem de fer qualitat i no quantitat

Com vàreu arribar a l’agricultura ecològica?
Des que vaig estudiar a València vaig estar bastant al dia bibliogràficament. A començament dels noranta van començar a aparèixer els primers llibres d’agricultura ecològica, i ja vaig veure que una agricultura tan intensiva i tan química no tendrien futur. Tot d’una que vaig saber que es faria un màster d’agricultura ecològica a la UIB, el vaig fer. Era un màster de 500 hores, dos anys, que organitzava en Jaume Vadell. Vaig poder posar en pràctica a ca nostra tot el que allà em deien. Al mateix temps, Jaume Vadell, que és fill de pagesos i té una finca a Felanitx va fer una plantació d’ametllers i em va dir que hi volia posar abelles a la finca i si ens podíem ajudar. Al 99 vam comprar les primeres tres caseres. Crec que ell ara no en té massa més i jo no puc dir el mateix.

Jaume Vadell és el responsable d’enganxar-vos a les abelles…
L’apicultura va servir-me com a teràpia en un moment personal complicat. Llegia molt i era la manera de tenir el cap ocupat. Els dos primers anys vaig fer apicultura convencional, perquè a l’Associació Balear d’Apicultors (ABA) m’havien dit que si no feia tractaments, se’m moriren les abelles. Aquí feia agricultura ecològica i pensava que l’apicultura també ho havia de ser. Però no hi havia tractaments. Fins que vaig sentir que hi havia el timol, que es venia a les farmàcies, i aquí hi havia un parell que en sabien d’abelles, com en Tomeu Gual de Petra, i gràcies a això ja vaig començar a fer apicultura eco.

Ara també feis de professor d’apicultura.
El meu objectiu era aprendre més i més. Amb cursets, seminaris, viatges, etc. Llavors, en Jaume Vadell va fer uns cursos de postgrau i em va dir de fer un apartat d’apicultura. Ell s’encarregava de la teoria i jo donava la part pràctica. Un dels alumnes que feien el postgrau va ser en Juanma Vergara, que havia fet Biologia i li interessava molt l’apicultura. Ens vam entendre tot d’una. Després, per casualitats de la vida, la meva companya de la feina a l’IMAS va deixar la plaça i Juanma Vergara s’hi va presentar i la va treure. Així, tot quadrava: fèiem feina al dematí junts (avui continua així) i els horabaixes anàvem d’abelles. Vam fer un apiari a la Universitat de les Illes Balears, i després la Conselleria d’Agricultura va demanar-nos si podríem fer cursets per a la gent en general. Amb en Toni Martorell que estava a l’IRFAP vam començar a muntar els primers cursets d’apicultura d’iniciació. Devia ser l’any 2004 o 2005. Als primers cursets ja vam incorporar Juanma Vergara. Ell està més especialitzat en tema de mels i floració apícola per mor de la seva formació en Biologia. Jo m’he especialitzat més en maneig de la casera.

Canviar els apicultors majors a ecològic és una tasca molt difícil; és millor treballar amb els qui comencen de bell nou

Com va néixer el Grup d’apicultura d’APAEMA?
L’IRFAP va deixar de fer cursos i vam pensar que a l’ABA havíem de fer una secció d’apicultura ecològica. Però no va quallar. Per muntar una associació només per la paperassa que duu ni ens ho plantejàvem. En Jaume Vadell ens va dir d’anar a APAEMA i ens van rebre amb els braços oberts. A partir d’aquí, no hem aturat. Vam començar sent dos i ara ja som més de 90. El grup més gran dins l’associació.

Quina valoració feis d’APAEMA?
El suport que ens ha donat ha estat brutal. Perquè a Juanma i a mi ens agraden molt les abelles, però la paperassa gens: ens fa al·lèrgia total i absoluta. APAEMA ens ha solucionat tots aquests aspectes i s’encarrega de l’organització dels cursos. Nosaltres només anam allà i feim el curs. Per part nostra, procuram que la teoria estigui bé i aquí tenim un apiari a la disposició dels alumnes. Una altra cosa que sempre hem fet és estar disponibles per qualsevol dubte que tenguin els socis i alumnes. Això, ara a ho feim a través del grup de WhatsApp, i va molt bé. S’ha convertit en un grup on tothom diu el que va fent o demana dubtes i es comparteix el coneixement.

Un dels atractius d’aquest grup és l’oferta formativa tan potent que teniu.
Aviat vam pensar que un ha de saber on és el seu límit. Jo he intentat llegir molt i anar a cursos, congressos mundials, però hi ha moltíssima gent que en sap molt i sobretot té una altra visió. Per això, vam decidir que només faríem els cursos d’iniciació i els cursos avançats els impartiria gent de fora. Perquè també era necessari que començàssim a conèixer gent i crear xarxa. Així va ser com vam conèixer alguns referents com en Jaume Cambra de la Universitat de Barcelona, en José Manuel Flores de la Universitat de Còrdova, en Gilles Fert, un reconegut criador de reines a escala internacional, entre altres. Sempre hem intentat tenir un lligam amb els professors.

El grup es va formar el 2014. Quina valoració en feis dels resultats?
Crec que ara comencen a sortir els fruits d’aquesta feina de formigueta. Un dia xerrant amb en Jaume Cambra, em va dir que canviar els apicultors majors i convencionals a ecològic és una tasca molt difícil. Que és millor treballar amb els qui comencen de bell nou. Això és el que hem fet. S’ha incorporat molta gent amb curiositat i jove aquests anys. N’hi ha que han passat pels nostres cursos i ara són un referent. Per exemple en Martí Mascaró que guanya concursos internacionals de mel. També hi ha gent que ho fa a nivell més petit i per autoconsum i és molt conscient que la mel l’hem de mantenir com un producte el més pur i natural possible amb els menys contaminants possibles. Dels que fan els nostres cursos i acaben sent nous apicultors ja ni es plantegen cap maneig que no sigui ecològic. Estam contents en aquest sentit.

Cap a on ha d’anar l’apicultura a Mallorca?
Ha de ser una apicultura més respectuosa i a petita escala. De quilòmetre zero. Per tal que la producció de mel estigui el menys contaminada possible hem de fer qualitat i no quantitat. Si fas analítiques de les mels, surten unes llistes que fan feredat de les substàncies que tenen. Les tres o quatre primeres són les que hem posat els mateixos apicultors sobretot per combatre la varroa. Però els podem evitar, això sí, el cost serà major. Les illes són molt deficitàries en la producció de la mel.

Quins altres reptes hi ha?
També tenim el problema greu dels pirates que venen mel, sobretot de la Xina (on no sabem com la fan), i que l’etiqueten com a mel de Mallorca. Serà molt interessant per al futur alguns estudis que estam fent tant de mel com de l’abella balear gràcies a la col·laboració de diverses entitats, universitats, conselleries, etc. Queda molta feina per fer!

Entrevista original publicada ahttps://apaema.net/entrevita/gori-llado-perque-la-produccio-de-mel-estigui-el-menys-contaminada-possible-hem-de-fer-qualitat-i-no-quantitat

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

code

 

Latest from Actualitat