Autoria: Marina Pallàs i Barta / Territoris   

Ja fa anys que passa: amb l’inici de la campanya de la fruita, a Lleida ciutat es congreguen unes 200 persones que venen per treballar al camp i que dormen al carrer. La xifra és sempre la mateixa, però aquesta situació no ha ocupat tant espai abans, ni en mitjans, ni entre el públic, ni en la política, com ho ha fet aquest any marcat per la pandèmia, malgrat l’any passat, els nous governs de la Diputació i la Paeria prometien habilitar un espai de caràcter permanent per allotjar aquests temporers i acabar amb la problemàtica. Aquell any, els governs recentment arribats a la Diputació i la Paeria justificaven el problema per “falta de temps”. Enguany, ningú no s’esperava la pandèmia, però en les mateixes dates, 200 persones han continuat dormint als carrers.

El fet va captar l’atenció mediàtica sobretot quan la plataforma Fruita amb Justícia Social (A Ponent Destriem) va denunciar, un any més, la situació crítica d’aquestes persones que havien vingut per treballar, i seguidament s’hi van afegir la Plataforma Som Veïns, advocant a qüestions de salubritat i del risc que suposava que dormissin al carrer, enmig del casc antic, en plena crisi sanitària, per la salut d’ells mateixos, i dels veïns.

Junt amb la qüestió dels temporers dormint al carrer any rere any, la del preu de la fruita és un altre dels temes que aquest any està centrant més atenció que en altres campanyes. Durant la pandèmia, ha quedat palès el paper essencial que tenen temporers i pagesos, els productes de proximitat i la importància de tenir un sector primari fort que pugui abastir un país passi el que passi. I el sector, a causa de la crisi, està sent sotmès a un estrès que encara no se sap com se’n recuperarà, ni amb quin suport comptarà per part de les administracions. La dels drets laborals dels temporers i la del preu de la fruita semblen dues qüestions diferents, però són les cares d’una mateixa moneda. I aquest és un tema que ens apel·la a tots d’una forma o altra. Regularització, explotació, racisme, drets laborals, dret a l’habitatge, salaris mínims, subcontractació, sostenibilitat, crisi de la fruita dolça, proximitat i suport al sector primari són algunes de les qüestions que s’han posat damunt la taula aquestes setmanes i que ha situat Lleida i temporers i pagesia de Lleida en un lloc molt més visible del que acostumen a ocupar en el dia a dia.

Alguns, reconeixen les dificultats del sector primari i una falta d’atenció per part de les administracions i també de consciència social, tant cap als treballadors com a la pagesia, que ha conduït a situacions de vulnerabilitats, irregularitats i precarietat difícils de controlar. D’altres neguen rotundament que aquesta situació tingui res a veure amb la precarietat, el racisme i l’explotació laboral, mentre que al·leguen que la causa principal del problema és la situació irregular d’aquestes persones, que és una problemàtica que arrossega tot l’Estat.

Llibert Rexach, de Fruita amb Justícia Social, explica que, malgrat que el focus s’està posant en les persones que no tenen permís de treball, “la majoria de persones que estan dormint al carrer tenen permís de treball i de residència“, tal com l’any passat hauria comprovat l’Ajuntament quan va realitzar un estudi als temporers que es van acollir en un alberg improvisat. Aleshores, què hi fan dormint treballadors de la fruita al carrer, sigui o no, en plena pandèmia?

El buit

Les traves físiques -com ara a través del control de fronteres- i burocràtiques -com ara demostrar que s’ha treballat tot un any sense tenir els papers- per part de l’Estat en relació amb la regularització de les persones immigrades, a través de la Llei d’Estrangeria i les polítiques de fronteres, situen moltes persones que arriben a Espanya amb la intenció de treballar en els llimbs legals i davant molts obstacles a superar abans de poder acabar treballant de forma totalment regular i estable com fan la resta d’espanyols. I, de retruc, és clar, tenir els mateixos drets que la resta de ciutadans. Però aquest buit en relació als seus drets s’estén fins i tot quan la seva situació està regularitzada, ja que, tal com hauria quedat palès amb la crisi dels temporers a Lleida, quan tenen permisos de treball i habitatge segueixen sense tenir garantits els seus drets bàsics, així com unes condicions laborals dignes. En aquest cas, on és el problema? Segons Rexach el problema principal és que alguns pagesos haurien externalitzat la contractació i ho haurien fet mitjançant ETT (empreses de treball temporal). “Quan ho fan així, els pagesos ja se’n desresponsabilitzen, i les empreses s’aprofiten d’aquesta situació”, manifesta, tot i que puntualitza que, malgrat tot, “la responsabilitat final és del pagès i la patronal”.

Rexach afirma que des de la plataforma s’han trobat casos en què es resten el percentatge de l’allotjament als contractes (vora un 10% del salari) i que, amb tot, els contractats no estan allotjats en cap casa, sinó “en un magatzem o, directament, al carrer“, per la qual cosa demanen que es facin més inspeccions als contractes i als allotjaments que se’ls proporciona. També han detectat casos de treballadors que, quan el pagès per qui treballaran els pregunta si tenen allotjament, li diuen que sí perquè no volen que els restin un tant per cent del seu sou, i prefereixen buscar-se un espai pel seu compte, ja que, a més, alguns dels espais que els cedeixen no complirien ni amb unes condicions mínimes: “hem vist allotjaments que estan molt pitjor que el carrer”, etziba. Rexach afegeix que, tenint en compte que, per conveni, només s’ofereix allotjament a aquells qui resideixen a més de 80 km, “alguns temporers viuen en una situació de vulnerabilitat tan gran que saben que si diuen que no tenen allotjament, no els contractaran”

Però les irregularitats, segons Rexach, no es trobarien només en el compliment dels convenis quant als allotjaments, sinó també en relació amb el compliment de les hores: “en set anys, gairebé no hem vist ni un contracte que hagi comptat bé les hores, és a dir, que comptabilitzi les hores extra com a tal. Hem vist contractes fraccionats amb hores pagades ‘en negre’, normalment més barates del que s’haurien de pagar”.

Reixach també apunta que “Tot això passa a l’hostaleria també. Si passa en un bar, què no passarà al camp? Però en un bar més o menys es pot calcular el ritme de feina, i al camp estàs subjecte a les condicions climàtiques i als pics de collites, i és molt més complicat. En aquesta situació d’incertesa, és quan alguna gent se n’aprofita”

Rexach destaca el problema que suposa per la pagesia que la fruita es pagui a un preu tan baix, ja que això acaba repercutint, més greument, en els drets laborals dels treballadors: “Jo entenc la casuística que els pagesos, pel mal preu que els paguen la fruita i per lo dura que és la feina al camp, estan temptats a externalitzar la gestió dels temporers a ETT, perquè els surt més barat i els surt més fàcil. Però això comporta una pèrdua de drets”. “Quan la gestió passa a mans d’aquestes empreses, es carreguen tots els drets dels treballadors”, conclou contundent.

El focus sobre la pagesia

Jaume Pedrós, president d’Unió de Pagesos de la Plana de Lleida (UP) -que compta amb una borsa de treball pròpia amb 16.000 persones apuntades actualment-, afirma que estan complint amb les normatives i ofereixen allotjament amb llits per tothom, dutxa, cuina, sales comunes i el que dicten els convenis, però coincideix amb Rexach en assenyalar la necessitat de revisar les condicions amb què algunes empreses contracten el personal: “Si una ETT proporciona un treballador que no ho tenia tot en regla, el pagès serà qui finalment tindrà el problema”.

Explica que, fins i tot, alguns pagesos s’han trobat amb treballadors que compartien els permisos amb dues o tres persones que treballen en diferents comunitats autònomes: “Hem detectat persones donades d’alta a Lleida, Córdoba i l’Aragó, és a dir, que tres persones treballen amb la mateixa documentació presentada en comunitats autònomes diferents”. Pedrós demana “serietat” perquè molts d’aquests treballadors en situació irregular, “segurament també cobren una misèria”, i que han fet arribar les irregularitats detectades a l’administració malgrat que recorda, pel que fa a aquest nivell de responsabilitat, que els pagesos “no són la policia ni governen”. Pedrós indica que, a més a més, aquesta campanya també s’ha complicat perquè alguns pagesos intenten contractar els mateixos treballadors a qui ja han format i amb qui ja han treballat en anteriors campanyes, però a causa de la crisi sanitària, aquest any alguns encara no han pogut venir i “molts pagesos els estan esperant”

ASAJA Lleida, segons explica el seu president, Pere Roqué, aposta més per un “decret excepcional”. Roqué diu que per a la regularització seria necessari modificar la Llei d’Estrangeria, i això ho veu “molt complicat, perquè per això fa falta, com a mínim, 2/3 del Congrés dels Diputats”: “Per això nosaltres en lloc de fer una modificació de la Llei d’Estrangeria, el que diem és fer un decret sobre la Llei d’Estrangeria on es parli de l’excepcionalitat dels treballs agraris envers aquestes persones”. Roqué denuncia, per altra banda, que el sector primari estigui “assumint uns costos que cap més sector ha d’assumir”. Fa referència, concretament, a l’obligació d’oferir allotjament per aquells qui viuen a més de 80 km: “algú em pot dir quin altre sector està obligat a donar habitatge als seus treballadors? Nosaltres, com a sector, estem assumint uns costos per tenir garantida mà d’obra que cap més sector està assumint”. El president d’ASAJA Lleida explica que al desembre, juntament amb 50 municipis productors de fruita dolça, ja van demanar a la subdelegació del Govern Espanyol “quin tipus de modificació de la Llei d’Estrangeria es podia fer perquè aquelles persones que no tinguessin documentació, disposessin d’un permís excepcional per treballar en les campanyes agràries”. Roqué nega, amb tot, que en el sector s’estiguin donant condicions de precarietat laboral i que la situació de persones dormint al carrer tingui a veure amb l’explotació: “Això no és cert. Nosaltres treballem amb aquelles persones que tenen la documentació correctament. Les persones que estan treballant a la campanya de la fruita, totes, han vingut amb la documentació en regla. D’aquestes persones que venen pel seu compte, el sector productor no en té cap culpa”.

Per tot això, el president d’UP Lleida insisteix en la necessitat de “posar-se seriosos” a l’hora de contractar treballadors i que l’administració “faci el possible” perquè no sigui d’una altra manera, i ningú treballi en condicions irregulars. Mentre aquesta condició no es dona, UP són terminants: “Nosaltres ja remarquem sempre que, si algú no té els permisos, no vingui perquè no tindrà feina ni lloc per dormir”. En aquesta línia, per evitar que les persones que venen per treballar quedin desemparades i perquè els pagesos disposin de mà d’obra de proximitat quan ho necessitin, Fruita amb Justícia Social defensa una campanya de regularització de les persones immigrades. Un model “més sostenible” que afavoreix, més a més, “un sentiment de pertinença”.

Racisme, on?

Amb relació a les acusacions de racisme, Roqué es mostra contundent: “No estem d’acord amb aquestes afirmacions que s’estan fent aquests dies que a la campanya de la fruita hi ha esclavisme i racisme. Ningú ha de venir a donar-nos lliçons de com collir la fruita ni com tractar els nostres treballadors”. Amb tot, durant aquestes setmanes, els qui han estat dormint al carrer, com el temporer Serigne Mamadou, han denunciat que treballen en condicions pròpies dels “esclaus”, i han parlat de les dificultats que han trobat perquè els cedissin un allotjament, fins i tot quan disposaven dels diners per pagar-lo. Fruita amb Justícia Social ha denunciat que, fora del camp, s’estaven duent a terme “batudes policials a les terres de Lleida pel perfil ètnic”, és a dir, sense que estiguessin cometent “cap mena de delicte”, unes pràctiques que feia temps que s’havien aturat (malgrat, segons explica Gemma Casal, “portaven anys fent-se”, com ara també “tancar-los l’aigua perquè no hi poguessin accedir”), i que aquestes últimes setmanes s’haurien reprès a cinc municipis del Baix Segrià amb l’objectiu d’excloure’ls i evitar que aquestes persones dormin al carrer en aquells municipis, essent rebutjats socialment tot i estar treballant.

Rexach també parla de racisme entre pràctiques que tenen a veure amb la contractació, com és ara la contractació en origen, “un mecanisme racista que va a buscar mà d’obra barata molt lluny” perquè treballin “sense parar durant tres mesos de la seva vida, sense pràcticament fer res més”. La regularització, explica Rexach, serviria també per deixar enrere aquesta pràctica i donar treball a persones que “ja tenen una casa a Lleida” i que tenen una “major consciència dels seus drets”. Això també seria una solució, diu, als moments de “pics” en les collites,”en què un pagès passa de necessitar 50 treballadors a necessitar-ne el doble perquè si no la fruita cau a terra”, i en què ara, quan això passa, “s’acaba agafant la gent que té els permisos i també la que no”, perpetuant un model insostenible que deixa els treballadors desemparats, i sense sostre.

Desemparats per les administracions 

L’administració juga un paper fonamental amb relació a la situació de les persones immigrades i els seus drets, la responsabilitat de la pagesia envers els seus treballadors, les ajudes al sector i la promoció i protecció dels productes de proximitat. Si en una cosa coincideixen tant Rexach, com Pedrós, com Roqué, és en el desemparament del sector primari per part de les administracions. Tots ells reconeixen que tot sovint no ha atès les demandes d’un sector marcat per unes circumstàncies úniques, com el fet d’estar subjecte a qüestions imprevisibles com les condicions climàtiques i meteorològiques, i també, almenys fins ara, a les exportacions -recordem que fa cinc anys que el sector viu una greu crisi de la fruita dolça provocada, entre altres, pel vet rus i les importacions de fruita produïda a països tercers, sotmesos a regulacions més laxes que la que fixen les normatives comunitàries, que ha provocat grans pèrdues-.

La situació vulnerable i incerta del gruix de mà d’obra del sector, principalment immigrat, ha acabat afectant, directament, també el sector. I en l’any de la pandèmia, la campanya s’ha presentat encara més difícil. Però el que és més significatiu de tot és que els temporers, treballadors de la fruita, han continuat totalment desemparats, exposats a un virus que és un risc afegit a tot el que implica dormir al carrer. Treballadors, pagesia i fins i tot ajuntaments dels municipis de fruita dolça han reclamat la intervenció de les administracions per poder fer front a les incerteses que es presentaven en la campanya. Incerteses que tenen a veure amb els drets humans, els drets laborals i el futur de la pagesia.

Llibert Rexach deixa clar que, des de Fruita amb Justícia Social, consideren que la responsabilitat principal recau sobre l’administració, i que la gran majoria de la pagesia “ho fa bé”. Amb tot, creuen que la pagesia “hauria de prendre mesures per apartar aquells que no ho fan bé”, ja que, aquestes males praxis, tenen “un cost tan gran com l’explotació i gent dormint al carrer, que acaba embrutant tot el sector”. Per això, també, demanen que “es posi en valor tot el que s’està fent bé” i, per altra banda, es facin més inspeccions, també als habitatges, pels treballadors i pels mateixos pagesos: “Si jo sóc un pagès que ho ha fet tot bé, a mi el quilo de fruita em surt molt més car que al pagès que tant li feia tot”. Per Fruita amb Justícia Social, la solució passa necessàriament per la regularització de les persones immigrades, que fomenti un model agrari més estable i sostenible. Rexach diu que cal “tornar a construir borses de treball fortes i dignes que puguin solucionar els problemes i acabar amb la mala imatge del sector”. La plataforma ja havia exigit al govern una regularització urgent de les persones immigrades al mes d’abril per tal que aquestes poguessin tenir garantit l’accés al mercat de treball, a més dels serveis bàsics i l’atur. Jaume Pedrós, d’Unió de Pagesos, tot i que afirma que la petita i mitjana pagesia “són objecte de moltes inspeccions” (l’any passat més de 1.000, explica, només una de les quals hauria arribat a l’administració), coincideix en que cal acabar amb algunes pràctiques minoritàries, però que perjudiquen tot el sector, i atendre les necessitats dels temporers. “Evitar la mobilitat de les persones sense un contracte de feina” i “atendre les necessitats socials d’aquestes persones” és un deure de les administracions competents, segons Unió de Pagesos, que també advoca per una gestió de la campanya “que parteixi d’una bona planificació de les necessitats de mà d’obra”, i un “model de contractació responsable i que prioritzi la contractació de proximitat”. Pere Roqué, d’ASAJA, afirma que cal “una solució humanitària que permeti exercir el dret a treballar”, malgrat que no es mostra tan partidari de la regularització com d’un “decret excepcional”, i reconeix dificultats en el sector que no sofreixen d’altres. Els allotjaments, quan són necessaris, de vegades els ofereixen diversos pagesos, cooperatives o bé els ajuntaments dels pobles, però fins i tot, alguns d’aquests últims, abans de l’inici de la campanya, demanaven la cooperació de les administracions per fer front a les despeses que suposava el condicionament d’aquests espais per allotjar treballadors.

Aquesta campanya no ha acabat, i Jaume Pedrós ens recorda que una crisi d’aquest tipus no només pot ser complicada per la campanya i el sector primari: “Enguany hem hagut d’aconseguir mascaretes, aplicar protocols, canviar les maneres de fer… Enguany, collir ens sortirà més car, i el producte valdrà el mateix. L’Administració moltes vegades se’n renta les mans, i aquest any té molts problemes a part de nosaltres”. Però puntualitza, alhora que recorda la importància d’atendre des de tots els àmbits, els qui fins ara han estat en un segon pla: “sense tots nosaltres, segurament aquest país ho hagués passat molt més malament“.