Na Sandra Plana és la guanyadora del concurs de receptes ‘Mossegades’ del mes d’abril. La seva recepta, pastís de iogurt grec i maduixes obtingué 213 vots. Parlam amb ella de les seves passions i, també del seu blog La capseta dels meus tresors.

Cuinar és passió o dedicació?
Doncs una mica de les dues coses, a mesura que hi vas dedicant temps i veus que els resultats són satisfactoris i que agrada el que fas, et va sorgint una mena de passió i moltes ganes d’aprendre i d’experimentar en noves receptes i idees que van sorgint.

Dolç o salat?
Indiscutiblement, per cuinar, dolç.

Quin ingredient és imprescindible per a la teva cuina?
Crec que t’hauria de dir els ous. Moltes vegades quan vaig a fer una recepta em trobo que just en aquell moment li posaria algun ingredient que no tinc, però sempre el puc substituir per algun altre de similar, en canvi el ous , no m’agrada quedar-me’n sense.

Quin consell donaries a algú que encara no s’ha atrevit a cuinar?
Que es cregui que la recepta que faci li sortirà perfecte, i que hi posi moltes ganes i estimació alhora de fer-la.

Si haguessis de fer un plat per enamorar, què proposaries?
Uix… primer de tot investigaria molt sobre la persona que vull enlluernar (gustos, aficions, passions…) i a partir d’aquí pensaria i pensaria (poden passar bastants dies). De fet, sempre que he de fer una recepta hi penso molt. Per exemple, l’altre dia vaig portar unes postres a una calçotada i hi vaig fer mil i un tombs perquè havia de ser una recepta preparada el dia abans (al mateix dia no tenia temps per dedicar-m’hi), havia de sers fàcil de transportar ja que teníem una bona tirada amb cotxe (i per experiència l’última vegada el pastís no va arribar en molt bones condicions), havia de ser original i diferent, i evidentment que havia de ser bo (o sigui que ja l’havia d’haver fet alguna altra vegada per tenir la certesa que agrada). Resumint, faria unes postres pensades i elaborades de manera adient per la persona o circumstància.

Per què començares a escriure el blog?
Per curiositat vaig mirar si crear un blog era molt complicat perquè tenia les receptes que feia en una carpeta i cada vegada que algú me’n demanava alguna, m’adonava que hi faltava algun pas o ingredient. Arran d’això, vaig pensar que tenir un blog seria una bona manrea de tenir les receptes ordenades.

Primer era un blog restringit, no?
Sí, però vaig comentar als meus amics que tenia un blog i com que els feia ganes veure’l, vaig pensar que una bona opció era mostrar tot el que feia a tothom que ho vulgués veure.

Quin cuiner admires?
Tots els de casa nostra, que evidentment són els millors del món.

Quin és el darrer repte que t’has proposat?
Fa un dies em vaig trobar un comentari al blog a on em proposaven un repte, fer un pastís de formatge. Em va semblar genial, i per això fa diversos dies que hi faig voltes, però ara ja se m’ha encès la llum i ho tinc claríssim, en breu ho veureu publicat el meu blog.