El coriandre (Coriandrum sativum) és una planta herbàcia originària de la regió mediterrània i del Pròxim Orient. Avui dia, es cultiva i consumeix arreu del món, especialment a la cuina asiàtica, llatinoamericana i mediterrània. És una herba que desperta passions: per a uns, el seu gust fresc i cítric és deliciós; per a d’altres, resulta massa intens i fins i tot recorda al sabó, a causa d’una predisposició genètica.
A la cuina, tant les fulles com les llavors són apreciades, atès que aporten aromes diferents i complementaris. Les fulles s’utilitzen fresques, mentre que les llavors, sovint moltes, s’usen com a espècia.
L’expert en gastronomia Jaume Fàbrega explica que en l’edat mitjana era un aromatitzant molt usat en els Països Catalans. De fet, apareix al receptari més antic escrit en llengua romànica, El llibre de Sent Soví.
El coriandre no és només un condiment saborós, sinó que també és una planta amb propietats saludables reconegudes des de l’antiguitat. Entre els seus principals beneficis, hi trobam:
- Digestiu i carminatiu: les llavors de coriandre ajuden a reduir gasos i inflor abdominal, afavorint una digestió més lleugera.
- Antioxidant: conté compostos bioactius i vitamina C, que contribueixen a combatre els radicals lliures i reduir l’estrès oxidatiu.
- Desintoxicant natural: alguns estudis indiquen que pot ajudar a l’eliminació de metalls pesants de l’organisme.
- Antimicrobià: els seus olis essencials mostren efectes contra bacteris i fongs.
- Regulador del sucre en sang: hi ha investigacions que apunten que pot ajudar a controlar els nivells de glucosa.
- Ric en nutrients: aporta vitamines A, C i K, com també minerals com ferro, calci i magnesi.
Com a curiositat, cal dir que ja era conegut pels antics egipcis, que l’utilitzaven com a planta medicinal i en rituals.
Imatge: Getty Images
