A Mallorca, més enllà de les receptes més convencionals, hi destaquen dues elaboracions artesanals que han resistit el pas del temps gràcies a l’obstinació de dues famílies: l’aigua amb neu de sa Pobla i el fresque de Felanitx.
Totes dues receptes comparteixen un passat lligat a la neu que baixava de la Serra de Tramuntana i una connexió profunda amb la memòria emotiva dels seus veïnats.
L’aigua amb neu: la recepta secreta de sa Pobla
A la comarca del Raiguer, i més concretament a sa Pobla, l’aigua amb neu és un autèntic símbol d’identitat, tot i que fora d’aquesta zona continua sent un gran desconegut. No es tracta d’un gelat tradicional ni tampoc d’un granissat comú, sinó d’una casta de granissat molt particular que recorda a la llet preparada. La seva principal virtut és que resulta molt refrescant sense embafar, un producte senzill capaç d’il·luminar la cara dels més petits i d’estovar els adults amb records d’altres temps.
L’origen d’aquesta llista d’ingredients guardats sota clau cal cercar-lo a principi del segle XX. El 1914, Xisco Bonnín Fuster va deixar el seu ofici de sabater per recórrer els carrers oferint cafè ben calent. Com que no hi havia les cafeteres d’avui dia, transportava un encalentidor petit per escalfar la llet i cridava “Calent!” per atreure els clients. D’aquí va néixer el malnom familiar de Can Calent. Amb els anys, la família va incorporar els gelats i, molt especialment, l’aigua amb neu, anomenada així perquè a l’època es feia servir el gel que baixava de la Serra de Tramuntana —segurament des de la zona de Lluc—.
L’ofici va passar després al seu fill, anomenat també Xisco Bonnín, i d’aquest a la seva filla Fina Bonnín i al seu gendre Tomeu Gil, qui avui dia mantenen viva la tradició amb l’ajuda de la seva filla petita, Maria Victòria.
D’ençà dels anys 80 del segle XX, atenen en un quiosc instal·lat a la plaça de la Constitució, al costat de l’Ajuntament. La seva filosofia és tan humana com el mateix negoci: si un nin només té un euro, li preparen un tassó un poc més petit perquè ningú se’n quedi sense.
A pocs metres d’allà, al carrer de la Pau, tenen la casa i l’obrador on elaboren el producte cada dia i on també el venen per quilos, hi ofereixen variants d’ametla i d’avellana. Es tracta d’un plaer estacional: quan acaba la calor la producció s’atura, i no torna a arrancar fins que la primavera i la Pasqua tornen a dur el bon temps.
El fresque de Felanitx: la conquesta del Migjorn
D’altra banda, al Migjorn de l’illa, el protagonista absolut és el fresque. Aquest gelat —definit com un sorbet— s’elabora amb un dels aliments més emblemàtics i populars del camp de Mallorca, l’ametla. Concretament, la recepta del fresque barreja amb harmonia ametla torrada, aigua, llimona ratllada, sucre i un toc de canella. La seva història va començar el 1902 amb Joan Barceló Valents, qui va tornar a Felanitx carregat d’idees després d’haver treballat al mític Can Joan de s’Aigo.
En aquells primers anys, Barceló preparava el gelat a mà emprant una bomba i la neu de la Tramuntana, i el comercialitzava pujat a una somera mentre cridava: “Fresque! Qui en vol?“. Més tard es va casar amb Margalida Rado i el negoci va anar passant de mans: el seu fill, Joan Barceló Rado, s’hi va sumar amb només 16 anys i posteriorment va dirigir el conegut Salón Rosa, avui ja desaparegut. Precisament va ser ell qui el 1965, per consell d’un mossèn amic de la família, va registrar la marca Neu d’Or, el logotip de la qual —amb dues pageses mallorquines— va ser dissenyat per en Lucas, un professor de l’institut local.
La tradició va recaure després en la seva filla Margalida Barceló (de la branca familiar de Can Llenya, a qui li encanta berenar fresque amb pa). L’any 2007 es va jubilar i va passar el relleu al seu fill, Bernat Bordoy Barceló.
Sota la gestió de Bordoy, l’empresa familiar ha crescut considerablement, i ha arribat a oferir 22 gustos de gelats, polos d’aigua i fins i tot la línia de gamma alta Neu Cream, amb combinacions com formatge amb figues o menta amb xocolata. Malgrat aquesta varietat, el fresque de tota la vida continua sent el rei indiscutible.
El seu color característic i l’harmonia entre l’ametla torrada i la canyella el fan irresistible. El que va començar com un reclam ambulant a Felanitx s’ha acabat estenent per petites botigues de Portocolom, Cas Concos, s’Alqueria Blanca, Cala d’Or, Campos, Manacor, Vilafranca i, fins i tot, a Sineu, un producte refrescant que té el gust de Mallorca a cada cullerada.
Imatges: Revista Sa Plaça i Gastronòmicament
Deixa un comentari