Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació acaba de presentar l’estudi Anàlisi de les cadenes alimentàries i diagnosi del sector de producció local, ecològica, agroindustrial i artesanal de les Illes Balears, elaborat per l’equip d’Agroassessor

L’obra analitza l’impacte de la covid-19 als hàbits de consum d’aliments de la població balear. Segons aquest informe, el consum de producte local arran de la pandèmia i durant els mesos de confinament domiciliari —de març a juliol de 2020—, va augmentar més d’un 20%.

Segons l’estudi, a Mallorca el consum del producte local va augmentar un 26%; a Menorca un 13% i a Eivissa un 26%. A més, un 11,3% de la població assegura haver incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 32,6% reconeix haver comprat més a botigues de proximitat.

Per aquest motiu, la consellera Mae de la Concha ha destacat que la covid-19 ha ajudat a prendre consciència de «la necessitat d’assolir un major abastiment alimentari local, una producció més justa i un consum responsable a l’abast de tota la ciutadania».

Malgrat que el consum alimentari a les Illes Balears en aquests cinc mesos de 2020 va caure una mitjana del 19,96%, amb 108.837 tones menys, la importància del petit comerç i la seva funció social han pres rellevància en l’entorn de la pandèmia sanitària, en detriment de les compres a grans superfícies, tal com revelen les xifres d’aquest estudi. En concret, a Mallorca, un 10% de la població assegura haver incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 35% haver incrementat les seves compres en botigues de proximitat; a Menorca, un 12% ha incrementat la compra a domicili i un 32% a botigues de proximitat, i a les Pitiüses, els percentatges són d’un 12% (increment de compra a domicili) i un 31% (botigues).

A favor de la sobirania alimentària
Sobre com considera la població que hauria de ser la política agroalimentària a les Balears, a Mallorca, un 73% es mostra a favor d’apostar per un model que camini cap a la sobirania alimentària; a Menorca, un 74%; i a les Pitiüses, un 72%. En tot cas, la població illenca considera que ni la pandèmia ni el mercat han d’influir per tal de fixar quina ha de ser la política a seguir. En aquest sentit, la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero, ha volgut destacar que «conèixer i tenir una diagnosi de la situació productiva i alimentària de les Balears és clau per anar cap a una millora constant i progressiva de la capacitat d’autoabastiment alimentari». A la vegada, ha afegit que «afavorir el producte local, l’economia circular i mitigar la petjada de carboni són clau per a poder implementar polítiques a curt, mitjà i llarg termini».

Altres dades
Segons les dades analitzades entre el període 2017/2019, el valor econòmic de les explotacions agroalimentàries a les Balears era de 232,5 milions d’euros i ocupaven unes 225.595 hectàrees. Quant a la producció, aquesta es basa en cultius d’hortalisses, patates, llegums i productes làctics. A Mallorca es produeixen sobretot cultius d’hortalisses i llegums (32,1%) i patates (31,7%). A Menorca, llet i els seus derivats làctics (77,3%) i a les Pitiüses, cultius d’hortalisses (46,55%).

Pel que fa al desajustament entre importacions i exportacions es xifra en 2.219.549 tones a l’any, un flux que està clarament condicionat a l’evolució de l’activitat turística. A més, aquesta importació de producte agroalimentari és especialment contaminant, fins a 3,4 vegades superior, de mitjana, a l’impacte que suposa el consum i distribució del producte local. Es produeixen més de 98.000 tones anuals de CO2 per aquestes importacions a les Illes, i més de 60.000 tones anuals de residus agroalimentaris.

On es distribueix el producte agroalimentari
En quant a la distribució, el pes dels supermercats i autoserveis a Mallorca és majoritari i representa el 50% del sistema de distribució de producte agroalimentari. La botiga tradicional és important i per sobre de la mitjana estatal, especialment en producte fresc, amb un 30% quota de mercat. Els restaurants suposen el 22% restant de la distribució. A Menorca i les Pitiüses les dades són similars. El pes dels restaurants a la distribució en aquestes illes és del 21%.

Podeu consultar l’estudi complet aquí.