Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Els envasos són un dels materials més habituals en la cuina i en el sector de la restauració.

Greenpeace ha presentat aquesta setmana l’informe Ecoembes menteix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d’envasos domèstics per evidenciar les deficiències d’un sistema de gestió que, des de la seva implantació fa dues dècades, no ha aconseguit posar fi a l’allau plàstica.

En la investigació es mostra que el cas de Mallorca és significatiu del que passa amb els envasos que Ecoembes, l’empresa encarregada de gestionar els cubs grocs a nivell estatal, diu que recicla. A la planta de selecció d’envasos de el Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca van entrar el 2017, segons la memòria de l’MITECO, 21.486,81 tones. D’aquestes, gairebé 8.000 tones van anar a parar directament a la incineradora. Això suposa que pràcticament el 40% dels envasos que van entrar a la planta de selecció van acabar cremats.

Abocador il·legal a Felanitx

A més, Greenpeace ha pogut documentar l’existència de grans quantitats de plàstics abocats al medi ambient, com per exemple en un abocador il·legal a Felanitx, amb milers d’envasos abandonats que no estan rebent cap tractament per part de l’empresa recicladora.

Quan una empresa posa al mercat un envàs domèstic (plàstic, alumini, metall, paper-cartró, etc.), ho fa imprimint un punt verd, que significa que s’ha pagat un percentatge perquè Ecoembes recuperi i recicli aquest envàs. No obstant això, de tots els envasos de plàstic que la ciutadania compra, Ecoembes tot just recupera i recicla al seu contenidor groc el 25% i la resta passa a contaminar el medi ambient.

Un monopoli de les grans marques

Ecoembes és un monopoli format per les principals marques contaminants de plàstic (Coca-Cola, Nestlé, P&G …) que, a través d’aquesta entitat pantalla, netegen la seva imatge però sense tallar el ritme de la producció, ni generar sistemes més nets com l’envàs retornable i reutilitzable. Segons Greenpeace, «Ecoembes no és una organització mediambiental, com anuncia. Ni una entitat sense ànim de lucre: en els últims 18 anys, ha multiplicat per cinc els seus ingressos que, només el 2018, ascendien a 578 milions d’euros».

«Ecoembes i les seves empreses han bloquejat durant molt de temps alternatives a la del seu ineficient gestió d’envasos, com és disposar d’un sistema de retorn i devolució d’envasos. Parlam de dues dècades perdudes en la lluita contra la contaminació per plàstics», ha declarat Mario Rodríguez Vargas, director executiu de Greenpeace Espanya. «Per això, demanam a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que, amb motiu de la imminent tramitació de la nova Llei de Residus, fomenti mesures reals basades en l’economia circular, amb l’eliminació d’envasos d’un sol ús i l’aposta per la reutilització i retorn d’envasos».

On acaben els envasos

Per evidenciar el problema mediambiental que suposa Ecoembes, Greenpeace ha fet una investigació  per denunciar alguns errors greus de sistema o, el que és el mateix, per respondre a la pregunta: on acaben de veritat els envasos? Aquests en són alguns exemples:

En abocadors

Segons el MITECO, el 44% dels plàstics espanyols acaben en abocadors, quan la majoria podrien ser reciclats. Resulta paradigmàtic, per exemple, el cas d’Utiel Recicla SL a València. Una instal·lació no habilitada per emmagatzemar plàstic però en la qual, des 2016, s’acumula plàstic de vuit empreses, sis d’elles homologades i adjudicades per Ecoembes. L’empresa amb major quantitat és Saica Natur, que és part de el Consell d’Administració d’Ecoembes. Tot i que una sentència obligava a 2018 a la retirada immediata de l’plàstic, hem comprovat enguany in situ com el plàstic, lluny de ser reciclat, es tapa amb terra al veí abocador de Caudete de les Fonts.

En incendis en plantes de reciclatge

De 2012 a setembre de 2020 s’han comptabilitzat 342 incendis en plantes de reciclatge i, al menys, fins a 2019, 35 d’aquestes apareixen en les llistes de recuperadors i recicladors homologats per Ecoembes. D’aquestes 35 plantes, 26 han patit més d’un incendi, i algunes fins a cinc, en aquest període. Unes reincidències «sospitoses» que han portat al Seprona a parlar d’un índex d’intencionalitat d’almenys un 15% i a les companyies asseguradores a endurir les pòlisses en el sector davant aquesta alta sinistralitat.

En el medi ambient

Només en mars i oceans, es calcula que cada any es concentren fins a 12 milions de tones d’escombraries i entre un 21% i el 54% de les partícules de microplàstics en el món són a la conca de la Mediterrània.

Exportats

Si contaminar és dolent per al medi ambient, enviar-lo a països amb menys capacitat de gestió de residus, resulta encara més qüestionable. La normativa laberíntica d’exportació i la manca de controls permet que alguns exportadors enviïn plàstic a l’exterior impunement. A Malàisia, per exemple, Greenpeace ha trobat, dos anys seguits, envasos plàstics espanyols en abocadors il·legals, com el de Jenjarom. El ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi Ambient malaisi ha tornat a Espanya, en els dos últims anys, més d’una vintena de contenidors de residus plàstics que intentaven entrar a país il·legalment. Aquest mateix mes de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d’Espanya manifestava públicament sospites sobre el trasllat il·lícit de residus: «Com a resultat d’aquestes inspeccions s’ha pogut detectar que una part important de residus de plàstics exportats als països asiàtics des d’Espanya no són traslladats d’acord amb la normativa vigent, i poden resultar en molts casos com trasllats il·lícits. I no és l’única zona, Greenpeace ha trobat indicis d’exportació de plàstic en altres països com Indonèsia i Ghana.

En incineradores

Ecoembes parla d’economia circular per referir-se al plàstic que es crema. Se suposa que així genera energia, però la incineració és el pitjor sistema de gestió de residus perquè emet substàncies molt tòxiques (com les dioxines / furans que causen càncer) o metalls pesants com el mercuri, el cadmi i el plom, així com els principals gasos d’efecte hivernacle.

Sobrecost econòmic

Segons Greenpeace, a més de l’evident problema mediambiental, la mala gestió d’Ecoembes està generant un sobrecost en dues direccions. A les empreses productores, ja que molts dels envasos pels quals han pagat el punt verd no es reciclen (ja sigui perquè no es dipositen en el contenidor groc o bé perquè s’escapen del sistema de recuperació: pel color, mida, composició, etc.). I a la ciutadania, perquè Ecoembes calcula, normalment a la baixa, el que costarà als ajuntaments la recollida d’envasos plàstics, del contenidor i del carrer, i genera així sobrecostos a les Administracions.

Imatge: Hans - Pixabay