Eva Remolina – AMIC
La banana vermella és una varietat de plàtan originària de l’Equador que, des de fa temps, es conrea en algunes zones de l’Estat espanyol, com ara les illes Canàries, Màlaga i Almuñécar.
A Canàries va arribar fa uns vint anys procedent de la Martinica (illa sota domini francès situada al Carib), motiu pel qual és molt fàcil trobar-hi aquesta fruita a les botigues. Ara bé, a la península ibèrica no es va comercialitzar fins fa un parell d’anys. Tot i això, és difícil comprar-la, si no és en fruiteries especialitzades o en la secció de fruites exòtiques d’algunes grans superfícies.
Les propietats nutricionals, com també els beneficis que aporta a l’organisme són comuns a la banana original; no obstant això, hi ha moltes altres característiques que separen totes dues varietats.
Per exemple, la banana vermella (coneguda també com a plàtan vermell, red banana o plàtan rosa), té una pell molt més gruixuda, el seu interior és més cremós i el color exterior és ple de tonalitats vermelloses i marrons. Però sens dubte el seu gust és el que més sorprèn. Alguns el descriuen com a afruitat, similar als gerds; uns altres, el comparen més amb un mango amb tocs de poma. Tant si és certa una opinió com si ho és l’altra, el que no es pot negar és que el gust és dolç i que no deixa indiferent a ningú.
El preu és el seu punt feble, ja que triplica el del seu anàleg de color groc. Malgrat això, la seva gran versatilitat a la cuina, fa que valgui molt la pena tastar aquest aliment, desconegut per alguns i molt conegut per uns altres.
Imatge: Getty Images
