El Termcat n’ha elaborat la transcripció i ha fet una definició dels tes més recents que han arribat d’orient.

Cada vegada és més freqüent tenir a l’abast i consumir nous tipus de tes orientals. Ara bé, com s’escriuen els noms d’aquestes infusions japoneses?

El Termcat n’ha fet la transcripció i n’ha elaborat una descripció sobre els 6 tipus de tes japonesos que han arribat a les terres de parla catalana. Ara ja podeu saber bé què és un te matxa, un te guenmaitxa o un te sentxa, entre altres.

Aquí el quadre amb tota la informació:

Nom japonèsTranscripció HepburnNom catalàDefinició
番茶banchabantxa;

te de tres anys [sin. compl.]

Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d’una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla.
玄米茶genmaichaguenmaitxa;

te d’arròs torrat [sin. compl.]

Te fet d’una barreja de sentxa i grans d’arròs integral torrats i inflats, ocasionalment esclatats, que produeix una infusió amb un contingut de teïna baix i amb un gust que recorda la malta o el cafè.
ほうじ茶hōjichahojitxa;

te verd torrat [sin. compl.]

Te verd japonès, generalment bantxa, sotmès a un procés de torrefacció amb carbó, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb un gust lleuger de caramel, que se sol prendre com a acompanyament del sushi.
茎茶kukichakukitxa;

te de branquillons [sin. compl.]

Barreja de branquillons, tiges, pecíols i, en menys quantitat, fulles de te verd japonès, generalment sentxa, que produeix una infusió amb un contingut en teïna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dolç de nous.
抹茶matchamatxa;

te japonès en pols [sin. compl.]

Te verd japonès en pols que s’obté de les fulles, netes del pecíol i la nervadura, de plantes cultivades temporalment a l’ombra, que produeix una infusió molt refrescant, amb un contingut de teïna elevat i amb un gust intens, lleugerament amargant però amb un punt de dolçor, que se sol prendre en la cerimònia del te.
煎茶senchasentxaTe verd japonès que es produeix enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.

Per a més informació: www.term.cat

Foto: Rawpixel