La varietat autòctona de raïm escursac ja es pot plantar a les Illes Balears

L’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) investiga aquesta varietat des de l’any 2005, basant-se en els estudis molecular i morfològic. El nom d’aquesta varietat, citada per primera vegada per l’arxiduc Lluís Salvador en la seva obra Die Balearen (1869-1891), perdura en la bibliografia antiga fins a l’any 1933.

En un mercat global i homogeni cada vegada es fa notar més el creixent interès pel vins que aporten la tipicitat i les característiques de distinció varietal. Una possible solució a aquesta recerca
de diversificació dels vins és la recuperació i la reintroducció de varietats minoritàries a la indústria vitivinícola, ja que la personalitat i l’autenticitat que aporten les varietats autòctones van lligades a l’origen geogràfic i a les característiques climàtiques del lloc.

Diversos cellers de les Illes Balears han mostrat una preocupació i un interès per les varietats autòctones per poder elaborar vins que potencien la seva singularitat gràcies a l’extensa i particular riquesa varietal d’aquesta comunitat autònoma.

El procés d’autorització de la varietat escursac ha durat deu anys, però ara, a partir de l’1 d’octubre passat, arran de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de l’Ordre del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 20 de setembre de 2016 per la qual s’inclou la varietat escursac, N. en la categoria de varietats de raïm de vinificació autoritzades a les Illes Balears, ja és possible plantar aquesta varietat de vinya, amb l’autorització prèvia del Registre Vitícola.

L’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) investiga aquesta varietat des de l’any 2005, basant-se en els estudis molecular i morfològic. Amb aquests estudis, juntament amb els cellers col·laboradors, s’han descrit les característiques agronòmiques i enològiques que han permès dur endavant l’autorització.

D’acord amb les investigacions que ha dut a terme l’IRFAP i gràcies a la detecció de material vegetal que complia els requisits normatius que estableix el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a la inscripció de varietats en el Registre de varietats comercials (principalment criteris d’identitat varietal, estat sanitari i descripció varietal), el mes de maig de 2011 es va sol·licitar inscriure-hi la varietat negra, autòctona, denominada escursac, que va ser autoritzada definitivament el 14 d’abril de 2015, després dels tràmits tècnics i administratius del Ministeri (Ordre AAA/678/2015, publicada en el BOE núm. 93, de 18 d’abril de 2015).

Característiques diferenciadores de la varietat escursac
El nom d’aquesta varietat, citada per primera vegada per l’arxiduc Lluís Salvador en la seva obra Die Balearen (1869-1891), perdura en la bibliografia antiga fins a l’any 1933.
És una varietat resistent, sense problemes al camp, de brotada molt primerenca i cicle de maduració de curt a mitjà, amb les fulles de mida mitjana i forma allargada. Fa un raïm compacte, de mida mitjana, i baies globoses.
Té una capacitat productiva del voltant de 2,65 kg/cep, i mostra un ajustament correcte respecte al vigor de la planta, cosa que garanteix una correcta maduració del raïm. A més, en la verema aconsegueix mantenir una acidesa elevada, un aspecte remarcable si es compara amb la major part de varietats minoritàries. D’altra banda, té un grau alcohòlic de 12º aproximadament i un contingut baix de fracció fenòlica, a causa de l’escassa presència d’antocians a la pell.

Quant a la vinificació, presenta un gran potencial aromàtic i una bona capa de color: és un vi intens, de tonalitat grana, reflexes porpres i perfil aromàtic afruitat, en què es distingeixen fruita madura i fruites del bosc; d’aroma vegetal, punt fresc, fruits vermells i acidesa suficient. En boca presenta una entrada suau, amb un pas de boca llarg, i manté molt de volum. Es recomana el pas per bóta perquè no es redueixi.

Pagaments en reconversió i reestructuració de vinya
Per altra banda, durant els mesos de setembre i octubre de 2016 el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) ha pagat un total de 556.627 € de l’exercici de 2016 (15/10/2015 –15/10/2016), quantia que representa un increment del 153 % respecte de la despesa de l’exercici anterior.
La bona situació que viu el sector contribueix que els viticultors es mostrin molt actius pel que fa a les millores a les explotacions, i per aquest motiu els expedients de sol·licituds d’ajuda s’han incrementat considerablement.
Aquestes ajudes, que estan finançades pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) de l’Organització Comuna de Mercats (OCM) del vi, van destinades a viticultors les vinyes dels quals es destinin a la producció de raïm per a vinificació. Les actuacions subvencionables més importants són la sembra de vinya, l’arrabassament, la reconversió varietal, la millora de les tècniques de maneig, etc.