És tot un honor per a Gastronòmicament comptar amb la implicació de na Isabel Maria Mestre, una cuinera excepcional, a més de bona fotògrafa i bona redactora. Bé ho demostra el seu blog: De Mel i Sucre, una delícia per als amants de la bona cuina.
En aquesta entrevista ens explica les seves dèries, ens comenta els seus reptes i ens detalla els seus reptes a la cuina.
Qui t’ha ensenyat més a cuinar, ta mare, la padrina, en Karlos Arguiñano o na Paquita Tomàs?
La curiositat. Voler saber com es fan les coses, i voler provar-ho de fer. La base la me’n duc de ma mare i les padrines que tan bé ho fan, però després he llegit, he cercat, he escoltat i he observat molt. Això sí, d’en Karlos Arquiñano he adquirit qualque cosa, i més que de na Paquita Tomàs i de n’Òscar Martínez, també. Ara bé, em queda molt per aprendre.
Com és que fas aquestes fotos tan belles?
M’agrada molt que faci goig, i que entri pels ulls. Un plat ben presentat, fa més ganes de fer i de menjar, independentment del gust (que al fons és allò primordial). Així mateix, vaig fer un breu curset de fotografia fa uns anys amb un bon professor i amic, en Joan Miquel Ferrà, que per desgràcia ja no és a prop.
„ÉS VER QUE EL MENJAR ENTRA PER LA VISTA, PERÒ EL RECORD SE’L QUEDA EL PALADAR“
Els plats, et surten tan bé com les imatges?
La intenció és sempre aquesta! Procur que sigui vistós, però sense dir mentides, el que més m’importa és el gust. És igual que quan és diu: „l’important és a l’interior“. Idò a la cuina és semblant. És ver que entra per la vista, però el record se’l queda el paladar.
Qui són els teus crítics oficials?
Amics i familiars són qui tasten tot quan faig, perquè m’agrada cuinar per la gent que estim. Però el premi a crític major és per la meva germana, crec. Sense pèls a la llengua, és qui més tasta el que faig i qui més em diu que en troba. És fantàstic, una crítica constructiva només incita a una cosa: a millorar.
És possible compaginar estudis i cuina?
Clar que sí. No tenc tan de temps com voldria per dedicar-li, ni tantes boques per menjar-se el que faria, però sempre trobo una estona per trastejar per dins la cuina. Una mica més laboriós és administrar el blog i intentar sempre que quedi bé, i lluït, perquè sóc de les que opina que les coses o es fan ben fetes o no es fan. Això sí, s’ha de tenir clar, que a casa sempre m’ho han dit, el límit entre deure i devoció.
Un ingredient que no t’agradi
No ho sé, no ho tenc molt clar, però me costa encaixar la menta i l’herba-sana dins els plats en general. No m’agrada gaire la combinació en si. I amb els cítrics també em passa qualque vegada, però no tant. Ben tractats, els cítrics no em disgusten, fins i tot m’agraden força.
El teu plat preferit…
Aquesta és la pregunta estrella, perquè m’agrada tot ( o casi, casi). No puc contestar amb exactitud, perquè em sentiran dir moltes vegades: oh, això, que m’agrada! Però ara em ve al cap un plat que fa la meva padrina: una greixera d’ous i bacallà, amb els seus xítxeros i la patata, mmmm… Fantàstica!
El teu proper repte a la cuina serà?
Les temperatures. He adquirit fa poc un termòmetre i tenc ganes d’aprendre molt sobre això. Però bé, la cuina mallorquina encapçala la llista. Sobre tot aquells plats que fan típics les padrines, que són genials i dels que vull aprendre tant com sigui possible. Així mateix, també tenc entre mans, i se’m resisteix, el pa. És un món que em fascina i amb el quan em costa molt: serà qüestió de constància i manya.
„ENTRAR A GASTRONÒMICAMENT ÉS UN AVANÇ I UN ELOGI. SÓC MOLT FELIÇ“
Com encares la teva entrada a Gastronòmicament?
Com una aventura més. Per jo ha estat tot un avanç i un elogi. Mai no m’hagués imaginat arribar on sóc ara, i molt manco amb menys d’un any com a blogaire, i una experiència tan breu. Sóc molt feliç, i intentaré fer-ho tan bé com pugui perquè Gastronòmicament té molt per oferir i formar part d’això és tot un privilegi.
Per acabar, ens pots dir un secret culinari que vulguis descobrir…
Ui! No és cap secret que la cuina s’ha de fer amb amor i molta d’estimació. Però vaja, un secret és tastar molt. Abans de cuinar imaginar el gust que tendrà el resultat. Jugar amb la imaginació i el paladar per aconseguir un mos sublim. Així mateix, el sucre és moltes vegades el meu secret, perquè en poso en ocasions a molts plats salats, sense que no distorsioni el gust de la sal, però donant una nota distinta al plat.
Deixa un comentari