Anxo Carreira Casais. Andorra
La dieta mediterrània, tan venerada com a model d’alimentació saludable, està experimentant un declivi notable en les darreres dècades. Aquest fet es pot atribuir a diversos factors, des dels canvis en l’estil de vida fins a la globalització dels hàbits alimentaris cap a una cultura occidental comuna, en la qual abunden els productes processats i en què les hortalisses, llegums i fruites estan perdent importància.
L’enquesta europea de salut a Espanya va recollir l’any 2020 que només el 52% de les dones consumia verdures, amanides i hortalisses diàriament, i la xifra baixava fins al 41% en el cas dels homes. Assortadament, només un 1,5% de les dones i un 1,9% dels homes declaraven no consumir mai fruita fresca.
Les verdures, les fruites i els llegums han estat l’eix fonamental que vertebrava la dieta mediterrània, garant de la salut de les persones que la practicaven i que va merèixer l’atenció del Dr. Ancel Keys amb l’Estudi dels set països. Aquest model dietètic, associat a una disminució de la mortalitat per malaltia cardiovascular i a unes menors taxes de malalties no transmissibles lligades a l’estil de vida (diabetis, hipertensió, entre d’altres), s’ha vist substituït per una alimentació globalitzada, més semblant a la dels Estats Units dels anys 60 i 70 que recollia el Dr. Keys, que no pas a la dels resilients cretencs que gaudien de tan bona salut cardiovascular en aquells anys, malgrat les inclemències sofertes a la postguerra.
Tal vegada els motius principals d’aquest abandonament són el canvi en els patrons d’estil de vida, la jornada laboral partida, les campanyes de màrqueting, la necessitat de provar nous sabors i l’eterna cerca de la hiperproductivitat. El fet d’haver-nos apropat a les ciutats ha canviat les nostres preferències vitals i, per tant, també les nutricionals.
La rapidesa amb què es pot accedir a determinats aliments, la facilitat de preparació, la seva major durada i, per descomptat, el seu sabor atractiu han fet que haguem perdut part de la nostra essència culinària. Certament, l’Estat espanyol és un referent tant en cuina com en cultura gastronòmica, amb matèries primeres de primer nivell; tanmateix, això difereix del dia a dia de les persones.
La recuperació d’estils de vida saludables repercutirà favorablement en la salut de les persones, com també en l’economia. I les campanyes de màrqueting i els esforços per part de les institucions seran fonamentals a l’hora de recuperar un llegat alimentari tant ampli com saludable.
