L’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) i el Comitè Conjunt d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) de l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i de Organització Mundial de la Salut (OMS)han publicat avaluacions dels impactes sobre la salut de l’aspartam.
Aquesta és la primera vegada que l’IARC avalua l’aspartam, mentre que pel JECFA és la tercera vegada. Els dos organismes han fet exàmens independents però complementaris per avaluar la possible perillositat carcinògena i altres riscos per a la salut associats al consum d’aspartam.
Arran dels estudis, l’IARC ha classificat l’aspartam com a possiblement carcinogen per als éssers humans (Grup 2B de l’IARC), després d’establir que hi ha “evidència limitada” sobre la seva carcinogenicitat en els éssers humans, i el JECFA ha reafirmat que la ingesta diària admissible d’aquest producte és de 40 mg/kg.
L’aspartam és un edulcorant artificial (d’origen químic) que és devers 200 vegades més dolç que el sucre. És conegut també com E 951. S’empra àmpliament en diferents aliments i begudes des de la dècada de 1980, com ara en refrescos, begudes dietètiques, xiclets, gelatina, gelats, productes lactis com el iogurt, cereals d’esmorzar, dentifrici i medicaments com pastilles per a la tossina i vitamines mastegables.
L’IARC ha classificat l’aspartam com a possiblement carcinogen per als éssers humans (Grup 2B) a partir d’evidència limitada per al càncer en els éssers humans (en concret, per al carcinoma hepatocel·lular, un tipus de càncer de fetge). També ha observat evidència limitada per al càncer en animals d’experimentació i evidència limitada relacionada amb els possibles mecanismes que provoquen càncer.
El JECFA va concloure que les dades avaluades indicaven que no hi havia cap raó suficient per canviar la ingesta diària admissible (IDA) prèviament establerta de 0 a 40 mg/kg de pes corporal per a l’aspartam. Per tant, el Comitè va reafirmar que el consum d’una quantitat diària que estigui dins aquest límit és innocu. Per exemple, amb una llauna de refresc dietètic que contingui 200 o 300 mg d’aspartam, un adult que pesa 70 kg necessitaria consumir més de 9-14 llaunes al dia per excedir la ingesta diària admissible si no es consumeixen altres aliments.
La determinació de la perillositat per l’IARC és el primer pas fonamental per comprendre la carcinogenicitat d’un agent en establir-se les propietats específiques i el potencial per causar dany, és a dir, càncer.
Les classificacions de l’IARC reflecteixen la fermesa de l’evidència científica sobre la possibilitat que un agent determinat causi càncer en els éssers humans, però no reflecteixen el risc de patir càncer a un nivell d‟exposició determinat. En l’avaluació de la perillositat per la IARC es tenen en compte tots els tipus d’exposició (per exemple, a l’alimentació oa la feina). La classificació del Grup 2B en funció de la fermesa de l’evidència correspon al tercer nivell més alt dels 4 nivells, i generalment s’usa quan hi ha evidència limitada, i no convincent, de càncer en els éssers humans o evidència convincent de càncer en animals d’experimentació, però no totes dues.
“Les conclusions d’evidència limitada de carcinogenicitat en els éssers humans i els animals, i d’evidència causal limitada sobre com es pot produir la carcinogenicitat, subratllen la necessitat de seguir investigant per poder comprendre millor si el consum d’aspartam constitueix un perill carcinogen“, ha declarat la Dra. Mary Schubauer-Berigan, de l’IARC.
Per la seva banda, el Dr. Moez Sanaa, cap de la Unitat de Normes i Assessorament Científic sobre Alimentació i Nutrició de l’OMS explica que el JECFA també “ha examinat l’evidència sobre el risc de càncer en estudis realitzats en animals i éssers humans, i ha conclòs que l’evidència d’enllaç entre el consum d’aspartam i el càncer en els éssers humans no és convincent. Necessitam millors estudis amb un seguiment més perllongat i repetició de qüestionaris sobre alimentació en cohorts existents. Necessitem assajos controlats aleatoritzats, en particular estudis de vies causals pertinents per a la regulació de la insulina, la síndrome metabòlica i la diabetis, particularment en relació amb la carcinogenicitat”, remarca l’investigador.
