La cuinera Ada Parellada acaba de publicar un llibre que és un elogi a la sopa. “És el plat que ens ha fet ser persones, que és molt bona de fer. És un àpat familiar, íntim i humil”, ressalta Parellada.
A Sopes: Brous, escudelles i sopes fredes. Receptes familiars i dels millors fogons (Rosa dels Vents, Penguin 2022), Ada Parellada hi recull 54 receptes molt senzilles per fer a casa.
Tenim l’agenda plena, sense temps per cuinar…
I tant, i la indústria alimentària és molt llesta perquè ens facilita la vida, però en canvi ens fa tornar beneits i dependents dels seus productes, fins al punt de ser inhàbils per fer plats tan senzills com ara una sopa.
Tan fàcil de fer és?
Ja ho crec! És cert que la sopa triga a fer-se, però t’ocupen poc temps perquè en realitat ho poses tot dins l’olla i, mentre es fa, et pots posar a veure una sèrie.
Però els supermercats són plens de pretatgeries de brous i cremes de tetrabric.
Tenim el risc de deixar de ser l’Homo Sapiens per retrocedir i ser l’Homo Erectus. La primera raó per la qual compram productes no és el preu ni la salut és la comoditat. Per això, hem d’estar lluitant contra aquest pecat capital que és la mandra. Aquests brous de tetrabric són sans, però són insostenibles econòmicament i mediambientalment i, a més, si no sabem que amb unes verdures que tenim a la gelera podem fer un brou, tornam inútils i febles i perdem la nostra cultura culinària. Una altra mostra d’aquest sense sentit són els ous ferrats precuinats que ven una cadena de supermercats.
Fer una sopa és ben fàcil, sostenible, còmode, confortable… per això ha perviscut al llarg de la història, i és molt bona de pair. A més, només cal usar una olla, no embrutes amb esquitxos, et permet ser creatiu, i feta una, feta totes. A més, per molt que vulguem ser els propietaris de l’escudella, la sopa és arreu del món, des d’Itàlia, a Portugal, al Japó… i per això, també ens agermana.
A més, un brou casolà és bo de conservar?
Sí, el pots congelar o fer-lo al buit (tapat en calent i cap per avall). Ara bé, al llibre no m’hi he centrat perquè quan l’escrivia pensava a adreçar-me a una persona urbana, que li costa molt encendre els fogons perquè té moltes coses a l’abast: botigues, supermercats oberts a moltes hores, que abandona la cuina i té poc espai per conservar.
És un llibre molt ben explicat, que engresca a cuinar, i en què has comptat amb col·laboradors.
Hi han participat 25 persones que cuinen regularment o que la cuina és la seva dèria. Vaig pensar que així seria molt més entretingut si hi participava més gent i, alhora, enriquiria molt més l’obra i el lector.
Entre aquestes persones hi ha la mallorquina Cati Pons.
Fa molt que la conec. Fa molts anys va contactar amb mi perquè fes uns cursos de cuina a Bunyola. És una persona molt generosa i extrovertida, i com que és una apassionada de la cuina i estima tant Mallorca, li ho vaig proposar i ens ha cedit una recepta de llenties marineres, que ben segur que us agradarà.
El primer llibre de la col·lecció el va fer el teu germà. N’hi haurà més?
Sí, en Ramon es va centrar en les picades, que són tot un món fascinant. La idea és continuar la col·lecció de monogràfics. Hi ha interès entre els lectors!
Fent cas a la jefa @adaparellada per sopar! I dels xefs convidats com @xgraset @CarniceroMarta @AdaCastells @XavierFebres @TxellBonet @trinigilbert … pic.twitter.com/fIs6149sNZ
— Carme Fenoll (@CarmeFenoll) November 27, 2022
