Actualitat / Reportatges i novetats

Els aliments fets amb garrova de la Unió Europea no estan contaminats

L’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) ha fet un comunicat en què apunten que la goma de garroví (E410) produïda a la Unió Europea no està contaminada

·

L’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) ha fet un comunicat en què apunten que la goma de garroví (E410) produïda a la Unió Europea no està contaminada.

L’aclariment s’ha fet arran de l’alerta sanitària emesa fa alguns dies l’Agència Estatal de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) sobre la detecció d’òxid d’etilè en goma de garroví importada.

Expliquen que l’òxid d’etilè és un esterilitzant que està prohibit a la Unió Europea des dels anys 90 pels seus efectes perjudicials damunt la salut i el medi ambient. De fet, és una substància carcinògena i mutagènica, tòxica per a la reproducció, que afecta al sistema nerviós central i perifèric, etc. L’òxid d’etilè s’utilitza a tercers països com a plaguicida en l’emmagatzematge de productes alimentaris, en països del Sud Global i també en països rics com els Estats Units.

Des d’APAEMA remarquen que l’alerta de l’AESAN ha suposat la retirada del mercat de partides de gelats i postres de marques conegudes, que havien fet ús de partides de goma de garroví contaminades amb restes d’òxid d’etilè, provinents de fora de la Unió Europea.

Tot i que alguns mitjans han tergiversat la informació donant a entendre que el perill radicava en la goma de garroví en si mateixa, l’AESAN deixa clar en els seus comunicats que no és així: la goma de garroví és segura, està perfectament autoritzada a Europa i compleix amb tota la normativa pertinent. El perill ve per part de l’òxid d’etilè emprat a tercers països com a esterilitzant de magatzems.

Des d’APAEMA també fan tres reflexions arran d’aquesta qüestió:

  1. Consumir aliments localsno només és una forma de donar suport al sector agrari local i de reduir la petjada ecològica del nostre estil de vida, sinó que també és una garantia sanitària, ja que a la UE disposa d’una normativa que sol ser més estricte que a altres regions del món. E
  2. S’han d’incrementar els controls dels aliments importats, els quals competeixen amb els productes locals amb preus molt més baixos perquè han estat produïts sense determinades mesures o restriccions que aquí puguem tenir, excepte aquells identificats amb segells de Comerç Just, que certifiquen que s’ha respectat la justícia econòmica, social i ambiental durant la seva producció.
  3. Si volem evitar l’ús de substàncies químiques de síntesi perjudicials per a la salut i el medi i, en definitiva, no repetir aquesta situació, el millor camí ésoptar d’una vegada per totes per una producció ecològica certificada.
Fotografia: APAEMA