Primer va ser la demonització dels greixos a la segona meitat del segle XX, després el focus es va posar als sucres lliures com a factor de risc de malalties no transmissibles. Ara sorgeixen les proteïnes com el nutrient estrella.
Les dietes altes en proteïnes guanyen adeptes en proposar-se com una pauta alimentària suposadament més saludable i que fins i tot ajuda a perdre pes, malgrat que els seus efectes dependran dels aliments que s’hi incorporin.
L’evidència científica indica que, a llarg termini, són igual d’eficaces que un altre tipus de dietes que continguin la mateixa aportació energètica.
La menció “alt en proteïnes” és una declaració nutricional que està regulada per llei i que es pot fer en aliments on les proteïnes aportin, com a mínim, el 20% de l’energia total del producte.
Alerta perquè la legislació tampoc no té en compte la qualitat de les proteïnes, que està determinada per dos factors:
- El contingut i la proporció d’aminoàcids essencials, que són aquells imprescindibles per a la vida, però que el nostre organisme no pot sintetitzar per ell mateix i, per tant, s’han d’incorporar amb la dieta.
- La digestibilitat de les proteïnes, és a dir, en quina mesura les podem absorbir i aprofitar.
