Álvaro Salazar, xef del restaurant Voro, que pertany a Cap Vermell Group, ha aconseguit amb només 36 anys la segona estrella Michelin. 

Salazar va néixer a Linares, Andalusia, l’any 1985. Arribà a Mallorca amb devers 20 anys amb la cadena hotelera Hospes i poc temps després va crear el seu restaurant al Port de Pollença, Argos, amb el qual amb 29 anys, va aconseguir la seva primera estrella Michelin. Després d’uns anys d’èxit, va encetar una nova etapa a Cap Vermell Grand Hotel amb el restaurant Voro.

Com heu viscut el lliurament de la segona estrella Michelin?
Són uns moments únics perquè és molt difícil aconseguir dues estrelles Michelin, especialment ara amb tot el que està passant en àmbit mundial, amb la pandèmia de la covid. És un somni fet realitat!

Tot i estar enfora de la capital, Palma, la vostra cuina ha sumat adeptes…
Hem tingut visites importants durant aquests mesos, hem fet les coses molt bé, hem evolucionat, creiem en el nostre potencial, som molt autoexigents, ens superem cada dia, cada setmana”. Si mirem enrere, el nostre salt qualitatiu ha estat enorme i avui dia som completament diferents.

Què vàreu fer en saber que us concedien la segona estrella Michelin?
Tot d’una vaig fer una besada María Cano, que porta amb mi des del 2016 i és la meva mà dreta. Després vaig parlar amb els meus pares que estaven molt emocionats. També vaig parlar amb el meu equip, que era a la porta de la gala del lliurament d’Estrelles Michelin ja que només hi podien entrar dues persones per restaurant.

Quin és el vostre objectiu ara mateix?
Ser el millor amb dues estrelles Michelin, la qual cosa suposa superar-nos cada dia i això és el més bonic de la feina.

Quin paper hi juga Mallorca i Andalusia en els vostres fogons?
Mallorca és el rebost de la meva cuina, és el que em nodreix dels productes amb els quals treballaré, tots de primeríssima qualitat. A partir d’aquí entren els records d’Andalusia, les aromes i, també, les tècniques de la cuina clàssica andalusa.

Què és per a Álvaro Salazar l’ofici de cuiner?
És una gran quantitat d’hores de feina perquè, encara que estimis la teva professió com l’estimem l’equip i jo, és molt sacrificat. Per contra, el millor és la passió per cuinar i l’aprenentatge constant, a més a més del treball en equip (som 13), que és un dels aspectes que més m’agrada i enriqueix a nivell personal i laboral. I, a més a més, tots tretze, tenim les mateixes metes, i això és bestial.